{"id":993,"date":"2013-03-04T18:06:41","date_gmt":"2013-03-04T17:06:41","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=993"},"modified":"2026-08-27T11:35:03","modified_gmt":"2026-08-27T09:35:03","slug":"vint-esmorzars-mort","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/excentrica\/vint-esmorzars-mort\/","title":{"rendered":"De les tasses als conceptes"},"content":{"rendered":"\n
\"Portada\"<\/figure>\n\n\n\n
Dilip Chitre
\nVint esmorzars cap a la mort<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Gemma Gorga
\nCaf\u00e8 Central\/Eumo Editorial, Vic, 2012<\/div>\n\n\n\n

L\u2019esmorzar com a leitmotiv<\/i>, com a motor de la reflexi\u00f3: una activitat tan quotidiana i aparentment banal serveix d\u2019excusa al poeta per a pensar la vida i la mort; sobretot, la mort. En aquest sentit, el t\u00edtol del poemari \u00e9s di\u00e0fan: els vint esmorzars que donen nom al recull s\u00f3n, tamb\u00e9, els vint poemes que l\u2019integren. Podr\u00edem pensar que l\u2019horabaixa \u00e9s el moment idoni per a aquest tipus de reflexi\u00f3. O aix\u00f2, si m\u00e9s no, \u00e9s el que en diu el t\u00f2pic, que fa del mat\u00ed el moment en qu\u00e8 el dia \u00e9s verge, la vida est\u00e0 per viure i tot \u00e9s possible encara. Per a Chitre, en canvi, \u201cel mat\u00ed, com una puta, t\u00e9 cuixes infranquejables\u201d, i \u201cun esmorzar, llavors, \u00e9s com el propi funeral \/ encaminant-se cap a un dia vigor\u00f3s\u201d. I a l\u2019inrev\u00e9s: \u201cla nit, en canvi, tenia sabors i colors espl\u00e8ndids\u201d. Aquesta manera paradoxal de concebre l\u2019oposici\u00f3 nit\/mat\u00ed \u00e9s un dels temes insistents del poemari. La nit \u00e9s la vida que batega, el goig, el plaer; el mat\u00ed \u00e9s un llen\u00e7 blanc i as\u00e8ptic, com una mortalla: \u201cCom \u00e9s possible: abans del silenci \/ sepulcral i net de cada esmorzar hi havia una nit \/ amb el gong del batec del cor, el tamborinejar del pols\u201d. L\u2019alienaci\u00f3 comen\u00e7a amb un esmorzar que es pot llegir com una previsi\u00f3 astrol\u00f2gica, com l\u2019auguri de dies sinistres sota el signe de Saturn.<\/p>\n\n\n\n

Els poemes estan plens d\u2019elements quotidians, d\u2019accions quotidianes: suc de taronja, ous remenats i torrades; una forquilla i un ganivet; el caf\u00e9, amb dos terrossos de sucre. I \u2014de sobte\u2014 hi ha el trencament, la irrupci\u00f3 del pensament metaf\u00edsic, de la vida i la mort, de l\u2019home ent\u00e9s com a botx\u00ed de l\u2019home, d\u2019ell mateix i dels de la seua esp\u00e8cie: \u201cM\u2019han servit la meva pr\u00f2pia carn i sang per a esmorzar. \/ I llepar\u00e9 la pl\u00e0tera fins a fer-la neta\u201d. La veu po\u00e8tica s\u2019hi dirigeix a un tu, a un Cambrer \u2014escrit aix\u00ed, amb la maj\u00fascula que converteix l\u2019an\u00e8cdota en categoria. L\u2019interpel\u00b7la, s\u2019hi permet ironies, li parla des d\u2019una posici\u00f3 de superioritat assumida, d\u2019aquell qui \u00e9s capa\u00e7 de veure m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019aparen\u00e7a, de qui sap llegir la veritable naturalesa de les coses quotidianes: \u201cTu, que desconeixes la veritable naturalesa del teu servei \/ o de la meva comanda, o d\u2019aquest men\u00fa fat\u00eddic, \/ no pots comprendre els caires metaf\u00edsics d\u2019un esmorzar\u201d. Un Cambrer, per\u00f2, de qui no llegim mai la veu: un interlocutor mut, gaireb\u00e9 un espill deformat del Jo po\u00e8tic, l\u2019excusa per a la reflexi\u00f3 en veu alta. \u201cDe les tasses als conceptes, Cambrer\u201d, hi podem llegir: d\u2019all\u00f2 concret i quotidi\u00e0 a l\u2019abstracci\u00f3 i la reflexi\u00f3, de l\u2019esmorzar a la metaf\u00edsica. Aquest \u00e9s el punt de partida, el motiu i el fil conductor del recull: \u201cLes meves torrades, la meva metaf\u00edsica; la meva pol\u00edtica, la meva mantega. \/ El teu caf\u00e8; la meva consci\u00e8ncia\u201d. L\u2019esmorzar, l\u2019hora de la veritat.<\/p>\n\n\n\n

Tot i que hi abunden les refer\u00e8ncies als d\u00e9us, s\u00f3n d\u00e9us absents, en el millor dels casos; o cruels, en el pitjor. La veu que ens parla des d\u2019aquests poemes es mostra descreguda i sarc\u00e0stica; c\u00ednica, fins i tot: els interroga, els critica, els posa en evid\u00e8ncia. I aix\u00f2 li atorga un cert desavantatge: el de l\u2019home que creu que morir\u00e0 d\u2019una sola mort, contra els qui moren \u201ccreient en una espiral de renaixements\u201d. Ens recorda que D\u00e9u \u00e9s el nostre pastor, que nosaltres no som sin\u00f3 ovelles destinades al sacrifici; i l\u2019esmorzar, el nostre dest\u00ed servit en un plat. En definitiva, que la situaci\u00f3 \u00e9s de tal emerg\u00e8ncia i la sent\u00e8ncia est\u00e0 dictada de manera tan irreversible, que cap D\u00e9u ja no ens podria salvar; aix\u00f2, suposant que tingu\u00e9s intenci\u00f3 de fer-ho: \u201cAquesta \u00e9s una emerg\u00e8ncia \/ mundial. Per\u00f2 cap D\u00e9u \/ mai no arriba a l\u2019hora\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Cap a la mort, el Jo po\u00e8tic s\u2019apaga a cada nou esmorzar, a cada nou poema; \u201cs\u2019esquerda entre tasses de caf\u00e8\u201d, es difumina: se\u2019n va. Com si aquests vint matins foren vint etapes, les vint \u00faltimes etapes, en el cam\u00ed d\u2019eixida. Hi queda a penes el desencant, el fet de sentir-se fora del segle, d\u2019estar sobrevivint a la pr\u00f2pia mort, on tot \u00e9s ja fosc, conf\u00fas i vague, on no hi ha lloc per a l\u2019esperan\u00e7a. Mort en vida, s\u2019iguala amb els grans poetes de la seua tradici\u00f3: no per la poesia ni per la tradici\u00f3, sin\u00f3 pel fet d\u2019estar mort. I l\u2019acci\u00f3 de passar comptes no ofereix un resultat massa favorable ni optimista. La fam continua matant, els seus continuen patint la inundaci\u00f3 i la sequera: \u201cuna \u00fanica i monstruosa forma de vida, \/ un dinosaure moribund, resignat i incomprensiu. \/ Moribund per pur reflex\u201d. Per\u00f2 la seua \u00e9s una sent\u00e8ncia directa i cruel, contundent i c\u00ednica: \u201cPer\u00f2 \u00e9s bo per a ells: mai no n\u2019han sabut, de viure. \/ En el millor dels casos la seva carn era \/ fang que responia a est\u00edmuls\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La posici\u00f3 des d\u2019on ens parla aquesta veu es va fent m\u00e9s i m\u00e9s evident a cada poema: la torre de vori de qui es pot permetre un Cambrer personal servint-lo, o de qui es pot permetre \u2014simplement\u2014 esmorzar: \u201cM\u2019alegro d\u2019haver-me espavilat \/ per mer\u00e8ixer torrades amb mantega \/ i poder defensar-me en angl\u00e8s \/ per expressar la meva angoixa personal\u201d. Lluny de la seua gent com d\u2019un ells<\/i> ali\u00e8, com d\u2019uns altres: Ells<\/i>, els que sempre s\u00f3n els altres<\/i>. Les guerres llunyanes i els malnodrits propers s\u00f3n la realitat amb qu\u00e8 es desperta cada dia. Per\u00f2 aquest fet, m\u00e9s que no com a cr\u00edtica social, s\u2019expressa gaireb\u00e9 com un enuig, com una nosa que cal evitar: amb whisky, bon menjar, poesia i \u201cuna mossa rodanxona amb qui jeure\u201d, per exemple. Un discurs que va en augment, i que t\u00e9 el cl\u00edmax en l\u2019\u00faltim poema, en l\u2019\u00faltim esmorzar: el que fa m\u00e9s evident la intenci\u00f3 de passar comptes amb un mateix, i que ens mostra una mena molt particular de Narc\u00eds que es mira \u2014ali\u00e8 a les gambades dels altres\u2014 en el reflex del plat brunyit.<\/p>\n\n\n\n

El contingut \u00e9s d\u2019un gruix moral indubtable, per\u00f2 tamb\u00e9 directe i accessible des del punt de vista formal. Un llenguatge tan quotidi\u00e0 com les pr\u00f2pies accions que retrata: metaf\u00edsica servida en una vaixella impol\u00b7luta i transparent. Una aparen\u00e7a de col\u00b7loquialitat, de la qual, la presumpta conversa amb el Cambrer n\u2019\u00e9s un recurs. I un to que oscil\u00b7la, de manera imperceptible i fins i tot ambigua, entre la ironia i el cinisme, entre el desdeny i l\u2019afirmaci\u00f3 contundent. L\u2019edici\u00f3 en versi\u00f3 biling\u00fce \u00e9s, no cal dir-ho, una opci\u00f3 molt encertada, i la traducci\u00f3 que n\u2019ha fet Gemma Gorga \u2014guardonada amb el vuit\u00e8 Premi \u201cJordi Dom\u00e8nech de Traducci\u00f3 de Poesia\u201d\u2014, impecable. Una traducci\u00f3 que en recull les arestes m\u00e9s incisives, el to conversacional, la paradoxa de conceptes aparentment oposats. I que ens apropa, per primera vegada, la poesia d\u2019aquest hind\u00fa polifac\u00e8tic: pintor, traductor, novel\u00b7lista, director de cinema i autor d\u2019una prol\u00edfica obra po\u00e8tica en angl\u00e9s i marati \u2014la seua llengua materna.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Dilip Chitre Vint esmorzars cap a la mort Traducci\u00f3 de Gemma Gorga Caf\u00e8 Central\/Eumo Editorial, Vic, 2012 L\u2019esmorzar com a leitmotiv, com a motor de la reflexi\u00f3: una activitat tan quotidiana i aparentment banal serveix d\u2019excusa al poeta per a pensar la vida i la mort; sobretot, la mort. En aquest sentit, el t\u00edtol del… Llegiu m\u00e9s »De les tasses als conceptes<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8113,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[223],"tags":[31,224,225,10],"class_list":["post-993","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-excentrica","tag-angles","tag-dilip-chitre","tag-eumo-editorial","tag-poesia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/993","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=993"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/993\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8115,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/993\/revisions\/8115"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8113"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=993"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=993"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=993"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}