![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/baixauli_manuscrit.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Despr\u00e9s d\u2019anys d\u2019escriptura compulsiva i extensa, el protagonista de L\u2019home manuscrit<\/em> s\u2019encara a la tasca de revisar i de reescriure, de destil\u00b7lar milers de p\u00e0gines per tal de reduir-les a una \u00fanica obra, condensada i essencial. Una manera de concebre la literatura que deu ser tamb\u00e9 la del propi Manuel Baixauli, si tenim en compte, d\u2019una banda, el fet que \u00e9s autor d\u2019una obra breu, cuinada a foc lent \u2013ha publicat pr\u00e8viament Espiral<\/em> (Columna, 1998) i Verso<\/em> (Bromera, 2002)\u2013; i, de l\u2019altra, aquesta mateixa novel\u00b7la: un text d\u2019unes dues-centes p\u00e0gines, condensat, intens, essencial, en qu\u00e8 cada par\u00e0graf ha de ser llegit amb la mateixa cura amb qu\u00e8, intu\u00efm, ha estat escrit i reescrit.<\/p>\n De fet, \u00e9s la literatura, per\u00f2 sobretot el fet mateix d\u2019escriure literatura, el tema omnipresent de l\u2019obra. Hi ha, tamb\u00e9, una trama, una certa hist\u00f2ria, s\u00ed; per\u00f2, aquesta \u00e9s totalment secund\u00e0ria i \u2013potser per aix\u00f2 mateix\u2013 fins i tot un punt sobrera, en ocasions. \u00c9s d\u2019all\u00f2 que Pon\u00e7 Pons anomena escriviure<\/em>, que parla la novel\u00b7la: de l\u2019escriptura com una necessitat vital, que es lliga tant a la pr\u00f2pia vida que acaba per confondre-s\u2019hi. D\u2019homes que viuen la literatura d\u2019una manera extrema, que s\u2019escriuen<\/em> ells mateixos, en p\u00e0gines i m\u00e9s p\u00e0gines de llibretes i m\u00e9s llibretes; i que continuen escrivint-se sobre les parets de la casa on viuen fins que no en queda ni un cent\u00edmetre verge. Homes d\u2019una sola obra, que s\u2019escriu durant tota una vida: Escric molt, amb una necessitat quasi f\u00edsica, amb la necessitat amb qu\u00e8 orine, o menge, o dorm. Hi ha hagut dies que no he menjat, n’hi ha, sovint, que no dorm; no en recorde cap que no haja escrit<\/em>. \u00c9s el relat d\u2019una obsessi\u00f3 per l\u2019escriptura, per la capacitat de les paraules de transformar la vida, de canviar-ne el rumb. De la literatura com una lluita contra la mort; o contra l\u2019oblit, que \u00e9s el mateix.<\/p>\n \u00c9s dif\u00edcil resumir l\u2019argument de la novel\u00b7la: perqu\u00e8 s\u2019hi explica una hist\u00f2ria ben poc convencional; perqu\u00e8 aquesta se subordina, en tot moment, al veritable moll de l\u2019os de l\u2019obra, que t\u00e9 m\u00e9s a veure amb el m\u00f3n de les idees i amb l\u2019especulaci\u00f3 metaliter\u00e0ria; perqu\u00e8, fins i tot, el fet de qualificar L\u2019home manuscrit<\/em> de novel\u00b7la \u00e9s m\u00e9s aviat dubt\u00f3s. En qualsevol cas, hi ha la hist\u00f2ria d\u2019un jove obs\u00e9s per l\u2019escriptura; que ha perdut els pares en un accident de tr\u00e0nsit, i que ha consagrat la vida a la redacci\u00f3 d\u2019un immens dietari. Consagraci\u00f3, perqu\u00e8 tota la resta, fins i tot les conting\u00e8ncies laborals i socials, hi queden supeditades, estan en funci\u00f3 de la possibilitat que li ofereixen de continuar la seua tasca. Una tasca, a m\u00e9s, amb reminisc\u00e8ncies terap\u00e8utiques \u2013el narrador li atorga el poder d\u2019haver-lo salvat de la bogeria, entre altres camins incerts\u2013 per\u00f2 tamb\u00e9 de profunda necessitat vital.<\/p>\n Al costat d\u2019aquest personatge narrador, la pres\u00e8ncia d\u2019un altre \u2013anomenat Ell\u2013 que sembla tutelar la seua vida, marcar-ne amb intervencions puntuals i oportunes els moments m\u00e9s crucials. El protagonista troba textos manuscrits en els llocs m\u00e9s improbables: en una B\u00edblia, en un far abandonat o en la consulta d\u2019un metge. Manuscrits que Ell li fa arribar i que semblen referir-se a la seua pr\u00f2pia vida, a moments decisius, a all\u00f2 que podria haver estat i no \u00e9s. Un demi\u00fcrg, en qualsevol cas, que est\u00e0 m\u00e9s a prop de la figura del narrador omniscient cl\u00e0ssic que no de la de cap divinitat.<\/p>\n I, per tancar el triangle, el personatge anomenat Escriptor<\/em>, encarnaci\u00f3 d\u2019una determinada concepci\u00f3 de la literatura. La manera d\u2019entendre la literatura que hi ha al darrere de L\u2019home manuscrit<\/em>, marcada per una influ\u00e8ncia significativa: una mena d\u2019homenatge, nom\u00e9s expl\u00edcit a mitges, a Josep Palacios i a la inusual tria que ha exercit durant tants anys. \u00c9s la figura real que es pot intuir al darrere d\u2019aquest Escriptor<\/em>, per diversos motius: per la refer\u00e8ncia expl\u00edcita a una de les poques obres conegudes d\u2019aquest autor que, com Baixauli, \u00e9s de i viu a Sueca: Alfabet<\/em>; per\u00f2, sobretot per les concordances en la invisibilitat buscada i assumida, en la negativa a publicar res m\u00e9s ni a participar de cap vida liter\u00e0ria<\/em>, en una certa llegenda \u2013ho hagu\u00e9s estat en qualsevol cultura, per\u00f2 ac\u00ed ja fa anys que gaireb\u00e9 ning\u00fa no en parla\u2013 al voltant de la qualitat dels textos que continuaria escrivint i guardant en un calaix. Fins i tot, per determinats jocs tipogr\u00e0fics que Baixauli ha incl\u00f2s en l\u2019obra \u2013el capgirament dels colors blanc i negre d\u2019algunes p\u00e0gines, per exemple\u2013 que trobem tamb\u00e9 en Alfabet<\/em>.<\/p>\n Aquest \u00e9s el joc que proposa L\u2019home manuscrit<\/em>, fet de literatura dietar\u00edstica, metaliteratura, autoficci\u00f3<\/em>; de personatges que s\u00f3n categories o que nom\u00e9s existeixen dins de la ficci\u00f3 liter\u00e0ria, de personatges reals dissimulats nom\u00e9s m\u00ednimament, etc. Fet tamb\u00e9 de diferents tipografies textuals, colors de p\u00e0gina, imatges; de diferents veus narratives que s\u2019entrecreuen, com tamb\u00e9 ho fan \u2013si m\u00e9s no en aparen\u00e7a\u2013 els propis g\u00e8neres literaris: dietari, conte, teatre; al\u00b7legoria, fins i tot. Per\u00f2, per damunt de tot aix\u00f2, hi destaca una admirable ambici\u00f3 liter\u00e0ria, una evident voluntat d\u2019estil i una prosa acurad\u00edssima i molt bella: un aut\u00e8ntic plaer de llegir, que fa oblidar completament algun gir m\u00e9s dubt\u00f3s, algun punt m\u00e9s feble \u2013el cap\u00edtol \u201cL\u2019Espill\u201d, per exemple, que ha de descobrir el misteri que envolta els estranys escrits que van presentant-se al protagonista. En definitiva, una obra ambiciosa i at\u00edpica \u2013positivament at\u00edpica\u2013 dins del nostre panorama literari actual. Sense dubte, un dels t\u00edtols m\u00e9s interessants dels publicats enguany en catal\u00e0.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Manuel Baixauli L’home manuscrit Edicions Proa, Barcelona, 2007 Despr\u00e9s d\u2019anys d\u2019escriptura compulsiva i extensa, el protagonista de L\u2019home manuscrit s\u2019encara a la tasca de revisar i de reescriure, de destil\u00b7lar milers de p\u00e0gines per tal de reduir-les a una \u00fanica obra, condensada i essencial. Una manera de concebre la literatura que deu ser tamb\u00e9 la… Llegiu m\u00e9s »Amb una necessitat quasi f\u00edsica<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":743,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[19,58,27,44],"class_list":["post-99","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-catala","tag-manuel-baixauli","tag-novel-la","tag-proa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/99","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=99"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/99\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/743"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=99"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=99"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=99"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}