![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/bulgakov_morfina.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
L\u2019any 1917 i la R\u00fassia prerevolucion\u00e0ria s\u00f3n el rerefons d\u2019aquestes narracions primerenques de Mikha\u00efl Bulg\u00e0kov, tot i que aquells importants fets hist\u00f2rics a penes si s\u2019hi esmenten. \u00c9s el jove Bomgard, acabat de llicenciar-se en medicina i destinat a Muri\u00e9vo, a la solitud i a l\u2019a\u00efllament de la R\u00fassia rural, el centre absolut d\u2019aquests relats. Uns relats que s\u00f3n, en realitat, estampes diverses d\u2019un mateix tot: els inicis en la professi\u00f3 d\u2019un metge destinat a un lloc apartat i oblidat del m\u00f3n, on exercir la medicina \u00e9s gaireb\u00e9 una hero\u00efcitat. I, de fet, aquestes narracions s\u2019ordenen cronol\u00f2gicament; poc o molt, cadascuna repr\u00e9n la mateixa hist\u00f2ria en el punt que l\u2019havia deixat l\u2019anterior; i aix\u00f2 ens permet de veure l\u2019evoluci\u00f3 en la feina i en la personalitat del jove doctor. Sense mitjans ni instrumental adient, sense ni tan sols electricitat, completament sol enmig del no-res, el doctor Bomgard ha d\u2019enfrontar-se als elements, a la pr\u00f2pia inexperi\u00e8ncia i a la incultura dels camperols de la zona per a intentar desenvolupar la seua tasca.<\/p>\n
El tema que recorre l\u2019obra de cap a cap t\u00e9 a veure \u2014sobretot\u2014 amb l\u2019aprenentatge: amb quines coses aprenem i amb la manera com ho fem. Les pors de la inexperi\u00e8ncia, la pressi\u00f3 de la bona fama del predecessor, la intu\u00efci\u00f3 com a guia en aquells casos en qu\u00e8 el coneixement directe encara no ha pogut servir-li d\u2019ajuda. Totes les vegades que \u2014sobretot al principi\u2014 el cap li diu que no en ser\u00e0 capa\u00e7, mentre se sorpr\u00e9n escoltant la seua pr\u00f2pia veu donant instruccions quasi de manera aut\u00f2noma, i observant com les seues mans avancen cap a la resoluci\u00f3 dels casos m\u00e9s problem\u00e0tics. Com practica una traqueotomia a una xiqueta que est\u00e0 a punt de morir de dift\u00e8ria, com assisteix un part amb el fetus girat, o com lluita contra la s\u00edfilis que s\u2019est\u00e9n entre els camperols de la rodalia. \u00c9s, sense dubte, una de les constants d\u2019aquests relats: la manera d\u2019actuar de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 quan s\u2019inicia en un terreny desconegut. Per si no ho ten\u00edem prou clar, Bulg\u00e0kov ens recorda que no existeixen els herois, que la majoria ens llancem a la batalla posant-nos la m\u00e0scara de la seguretat davant dels altres, mentre per dins ens diem que mai ho aconseguirem. Per\u00f2 \u00e9s aix\u00ed com anem fent-les, les coses: dissimulant els dubtes i, de vegades, fins i tot el terror.<\/p>\n
Una altra constant \u00e9s la representaci\u00f3 de la solitud del jove metge. La literal, en ser destinat a un llogaret a\u00efllat enmig del no-res; i la metaf\u00f2rica, assetjat per totes les inseguretats de la inexperi\u00e8ncia en ser anomenat metge principal del lloc uns mesos despr\u00e9s d\u2019acabar la carrera. La imatge que l\u2019autor fa servir de manera recurrent per tal de representar aquesta solitud \u00e9s la de la casa en silenci, d\u00e8bilment il\u00b7luminada, la foscor absoluta a fora, i la seua figura reflectida als vidres de les finestres. Bomgard s\u2019adona ben aviat que tamb\u00e9 li toca lluitar contra la incultura dels pacients; manifesta sovint l\u2019enyor de la civilitzaci\u00f3, en contraposici\u00f3 a la vida de privacions del camp; i mesura la seua solitud en funci\u00f3 de la dist\u00e0ncia que el separa d\u2019aquella civilitzaci\u00f3: \u201cDarrere les finestres no hi ha ning\u00fa! La tenebra… Estem a\u00efllats de la gent. Els primers fanals de queros\u00e8 s\u00f3n a nou verstes de nosaltres, a l\u2019estaci\u00f3 del ferrocarril. […] Els primers fanals el\u00e8ctrics s\u00f3n a quaranta verstes, a la capital del districte. All\u00e0 la vida \u00e9s agradable. […] Nosaltres estem sols\u201d.<\/p>\n
Sembla que aquestes narracions es basen en experi\u00e8ncies viscudes pel propi Bulg\u00e0kov, que tamb\u00e9 va exercir de metge rural durant uns anys. Fins i tot l\u2019\u00faltima, la que es titula \u201cMorfina\u201d i \u00e9s l\u2019\u00fanica en qu\u00e8 el narrador no \u00e9s el protagonista directe: l\u2019addicci\u00f3 a la morfina que atribueix a un antic company de facultat, en realitat reflectiria la del propi autor. Sota una aparen\u00e7a relativament freda, en els relats de Morfina…<\/i> s\u2019uneixen tota la for\u00e7a de la literatura i una mirada molt humana sobre el jove metge i les seues pors, que els fan transcendir \u2014de molt\u2014 el que seria una n\u00f2mina d\u2019an\u00e8cdotes m\u00e8diques m\u00e9s o menys interessants. L\u2019humor subtil, ben sovint humor negre i tocat d\u2019un cert patetisme, actua de contrapunt a les situacions compromeses a qu\u00e8 s\u2019ha d\u2019enfrontar Bomgard, i tamb\u00e9 contrasta amb la descripci\u00f3 realista i molt pl\u00e0stica de les intervencions m\u00e8diques. S\u00f3n justament les accions del metge, m\u00e9s que no all\u00f2 que d\u2019ell s\u2019hi puga dir, les que m\u00e9s contribueixen a una reeixida construcci\u00f3 del personatge i a dotar-lo de versemblan\u00e7a i de proximitat amb el lector. I, en aquest sentit, cal destacar tamb\u00e9 la manera tan magistral com Bulg\u00e0kov el fa cr\u00e9ixer a mesura que avancem en la lectura, des del punt de vista professional i personal: \u201ci all\u00e0, sota la claror del llum, en plena nit, en aquell indret remot, vaig entendre qu\u00e8 significa el veritable coneixement\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Mikha\u00efl Bulg\u00e0kov Morfina. Relats d\u2019un jove metge Traducci\u00f3 de Jaume Creus Edicions de 1984, Barcelona, 2012 L\u2019any 1917 i la R\u00fassia prerevolucion\u00e0ria s\u00f3n el rerefons d\u2019aquestes narracions primerenques de Mikha\u00efl Bulg\u00e0kov, tot i que aquells importants fets hist\u00f2rics a penes si s\u2019hi esmenten. \u00c9s el jove Bomgard, acabat de llicenciar-se en medicina i destinat a… Llegiu m\u00e9s »Un metge rural<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":987,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[88,222,39,192],"class_list":["post-981","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-edicions-de-1984","tag-mihail-bulgakov","tag-narrativa","tag-rus"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/981","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=981"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/981\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/987"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=981"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=981"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=981"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}