![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/bezmozgis_nataixa.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Un c\u00f2ctel de tres situacions conflictives: l\u2019emigraci\u00f3, l\u2019adolesc\u00e8ncia i la condici\u00f3 de jueu. Qualsevol de les tres per separat podria donar \u2014com de fet ha donat\u2014 per a omplir p\u00e0gines i m\u00e9s p\u00e0gines de literatura; en Nataixa i altres hist\u00f2ries<\/em>, les tres es concentren en un grapat de relats que tenen com a fil conductor els Berman, una fam\u00edlia jueva de la Uni\u00f3 Sovi\u00e8tica que emigra al Canad\u00e0 a principis dels anys vuitanta del segle passat. Unes narracions, doncs, que m\u00e9s d\u2019un estar\u00e0 temptat de llegir com fragments esparsos d\u2019una novel\u00b7la, i motius no hi falten: pel fet que \u2014d\u2019una manera o d\u2019una altra\u2014 els Berman s\u00f3n els protagonistes de tots els relats; per\u00f2, m\u00e9s encara, perqu\u00e8 el narrador en tots els casos \u00e9s Mark, el fill de la fam\u00edlia; i per una ordenaci\u00f3 cronol\u00f2gica que es fa evident sobretot per les diferents edats que t\u00e9 aquest narrador a mesura que avancem en la lectura: des d\u2019un infant de sis anys en la primera hist\u00f2ria, fins a un adult d\u2019edat indeterminada, en l\u2019\u00faltima. La contracoberta del llibre parla d\u2019un \u201c\u00e0lbum familiar\u201d, i \u00e9s una imatge bastant aproximada del que hi trobem.<\/p>\n Com Mark Berman \u2014un m\u00e9s que probable alter ego<\/em> de l\u2019autor\u2014, Bezmozgis tamb\u00e9 \u00e9s un jueu let\u00f3 emigrat de la Riga sovi\u00e8tica al Toronto dels anys 80. I sap traure el m\u00e0xim profit literari d\u2019un material que deu con\u00e8ixer de primera m\u00e0, per\u00f2 que resulta ex\u00f2tic per a un lector occidental: rabins i sinagogues, el minyan<\/em> i el bar mitsv\u00e0<\/em>, escoles on s\u2019apr\u00e9n \u201cqu\u00e8 significa ser jueu\u201d, ascensors per al s\u00e0bat i xandalls de l\u2019equip sovi\u00e8tic d\u2019halterof\u00edlia. Un material, aix\u00f2 s\u00ed, posat sempre al servei dels dos elements que recorren tota l\u2019obra. El primer \u00e9s una fam\u00edlia amb problemes d\u2019adaptaci\u00f3, per la condici\u00f3 d\u2019immigrada i per la de jueva. En aquest sentit, hi trobem la voluntat de guanyar-se els aut\u00f2ctons, les dificultats amb l\u2019idioma i una certa sensaci\u00f3 d\u2019humiliaci\u00f3 que no necessita ser verbalitzada. El segon \u00e9s la maduraci\u00f3 de Mark, i les subtils difer\u00e8ncies en la manera com interpreta les coses que passen al seu voltant i ens les explica. El viatge cap al m\u00f3n dels adults en els ulls d\u2019un nen que descobreix el mal, que contempla la decad\u00e8ncia dels seus mites infantils, o que s\u2019inicia en el sexe. En tots dos casos, hi coincideix la necessitat de ser alg\u00fa, de construir-se una identitat; i tamb\u00e9 la desorientaci\u00f3 i la inseguretat: per als adults, per la condici\u00f3 de nouvinguts en una terra estranya; per a Mark, justament perqu\u00e8 est\u00e0 en el proc\u00e9s d\u2019esdevenir adult.<\/p>\n L\u2019estil que hi desplega Bezmozgis \u00e9s directe i despullat; de vegades minimalista, per\u00f2 atent al detall i a les coses aparentment intranscendents. Els seus relats acaben sovint de manera abrupta, en el\u00b7lipsis, i estan amarats d\u2019una subtil ironia. Una ironia i una mirada compassiva cap als seus personatges, perduts i desorientats, que exerceix d\u2019ant\u00eddot de la sordidesa que sovint s\u2019hi descriu. Del conjunt destaca \u201cNataixa\u201d, que a m\u00e9s de donar nom al recull, \u00e9s el relat m\u00e9s extens i potser tamb\u00e9 el m\u00e9s red\u00f3. El narrador hi t\u00e9 setze anys, i tota l\u2019efervesc\u00e8ncia adolescent alimentada pels porros, Kafka, Nietzsche i una habitaci\u00f3 pr\u00f2pia<\/em> \u2014tota una vida, de fet\u2014 al soterrani de casa seua. B\u00e0sicament, all\u00f2 que s\u2019hi narra \u00e9s el terratr\u00e8mol que provoca en la seua vida l\u2019aparici\u00f3 de la Nataixa \u2014filla de la dona amb qui es casa un oncle seu\u2014, la veritable descoberta del sexe i el final de la innoc\u00e8ncia: \u201cDes de la llum d\u2019estiu, vaig mirar la foscor. Va ser el final de la meva vida subterr\u00e0nia\u201d.<\/p>\n Nataixa i altres hist\u00f2ries<\/em> suposa el primer llibre que publica David Bezmozgis, per\u00f2 recull narracions que havien aparegut pr\u00e8viament en mitjans com The New Yorker<\/em>. L\u2019autor ha estat comparat amb Tx\u00e8khov, amb Philip Roth o amb Leonard Michaels; i nosaltres hi afegir\u00edem Serguei Dovl\u00e0tov<\/a> i Aleksandar Hemon<\/a>. Sembla evident que la ficci\u00f3 d\u2019aquests relats es nodreix de l\u2019autobiografia; per\u00f2 depassen de molt aquesta consideraci\u00f3 i esdevenen, sense dubte, literatura. Literatura que naix de la necessitat de pensar sobre la pr\u00f2pia identitat, sobre la pertinen\u00e7a, com tants altres autors han fet abans que Bezmozgis. \u00c9s aix\u00f2, al capdavall, el que fan els seus personatges, per estrangers o per adolescents: cercar una identitat.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" David Bezmozgis Nataixa i altres hist\u00f2ries Traducci\u00f3 de Ferran R\u00e0fols Gesa LaBreu Edicions, Barcelona, 2012 Un c\u00f2ctel de tres situacions conflictives: l\u2019emigraci\u00f3, l\u2019adolesc\u00e8ncia i la condici\u00f3 de jueu. Qualsevol de les tres per separat podria donar \u2014com de fet ha donat\u2014 per a omplir p\u00e0gines i m\u00e9s p\u00e0gines de literatura; en Nataixa i altres hist\u00f2ries,… Llegiu m\u00e9s »La construcci\u00f3 de la identitat<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":961,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,221,194,39],"class_list":["post-956","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-david-bezmozgis","tag-labreu","tag-narrativa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/956","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=956"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/956\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/961"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=956"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=956"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=956"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}