![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/pages_any.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
A l\u2019inici de Diccionari per a ociosos<\/em>, Fuster adverteix que el format que hi ha triat no \u00e9s sin\u00f3 una excusa per tal d\u2019ordenar textos de temes i d\u2019extensions diversos, desenganyant<\/em> el lector de l\u2019abast del t\u00edtol. La necessitat de l\u2019advert\u00e8ncia, \u00f2bviament, ni era nova en aquell moment ni ho \u00e9s ara. Ben al contrari, el recurs es repeteix sovint i, sobretot, potser, en l\u2019\u00e0mbit de la premsa: en el del recull de textos breus apareguts pr\u00e8viament en qualsevol mitj\u00e0 peri\u00f2dic. \u00c9s el cas dels que aplega Vicent Pag\u00e8s Jord\u00e0 en El llibre de l\u2019any<\/em>, molts dels quals han estat publicats en la secci\u00f3 Des del jard\u00ed<\/em> del peri\u00f2dic El Punt<\/em>, primer; i del setmanari Pres\u00e8ncia<\/em>, despr\u00e9s. La difer\u00e8ncia, per\u00f2, \u00e9s que el format \u2014que fa expl\u00edcit el subt\u00edtol d\u2019Almanac literari<\/em>\u2014 \u00e9s ac\u00ed menys excusa que en la majoria de reculls a l\u2019\u00fas; ja que no \u00e9s \u00fanicament la forma, sin\u00f3 tamb\u00e9 \u2014i sobretot\u2014 el contingut, que respon a aquella concepci\u00f3. El contingut, en concret, de cinquanta-tres textos, un per cada setmana de 2012, ordenats cronol\u00f2gicament i associats \u2014poc o molt\u2014 amb la setmana en qu\u00e8 s\u2019insereixen. Acompanyats, a m\u00e9s, d\u2019altres tantes il\u00b7lustracions de Joan Mateu, que n\u2019estiren el sentit establint-hi una mena de di\u00e0leg complementari. El conjunt s\u2019assembla a un llibre objecte, atractiu com a producte, per\u00f2 \u00fatil i manejable, a difer\u00e8ncia de la majoria d\u2019artefactes que admeten aquesta consideraci\u00f3, m\u00e9s proclius a l\u2019exhibici\u00f3 de col\u00b7leccionista que a la lectura c\u00f2moda i profitosa.<\/p>\n La cita de Samuel Johnson que ompli la contracoberta del llibre en situa el punt de vista i n\u2019assenyala l\u2019objectiu: \u201cNo us refieu de qui ha escrit m\u00e9s llibres dels que ha llegit\u201d. M\u00e9s que no l\u2019escriptor, doncs, hi predomina el lector; un lector que, com deia Borges en aquella altra cita tantes vegades al\u00b7ludida, s\u2019enorgulleix d\u2019all\u00f2 que ha llegit m\u00e9s que no del que ha escrit. Un lector que hi revisa \u2014com a homenatge i agra\u00efment\u2014 alguns dels autors que l\u2019han influ\u00eft, que l\u2019han interessat, que l\u2019han \u201cajudat a entendre una mica m\u00e9s el m\u00f3n\u201d. Que vincula el calendari amb lectures fetes i assimilades: un deute amb la data de publicaci\u00f3 que es resol sovint amb el recurs \u2014del tot usual als almanacs, d\u2019altra banda\u2014 de l\u2019efem\u00e8ride. \u00c9s el cas, per exemple, d\u2019\u201cUn poeta a deshora\u201d, a prop\u00f2sit de l\u2019aniversari del naixement de Carles Fages de Climent; \u201cBloomsday\u201d, sobre el dia consagrat a Sant Leopold Bloom; \u201cSalvat-Papasseit no ha mort\u201d, que t\u00e9 com a pretext l\u2019aniversari de la mort del poeta; \u201cL\u2019\u00faltim artista\u201d, associat tamb\u00e9 a la data de la mort de Marcel Duchamp; o \u201cDe la com\u00e8dia a la trag\u00e8dia\u201d, en aquest cas a partir de l\u2019aniversari del naixement d\u2019Oscar Wilde, entre molts d\u2019altres.<\/p>\n Hi trobem aquella habilitat d\u2019enlla\u00e7 que t\u00e9 l\u2019assaig, el bon assaig; aquella capacitat de suggerir, de no exhaurir-se en si mateix, sin\u00f3 d\u2019obrir-nos altres portes. Sobretot, les d\u2019altres textos i altres literatures; com en \u201cLa cara i la careta\u201d, per exemple, en qu\u00e8 es glossen dos contes sobre les m\u00e0scares que vestim, i la possibilitat d\u2019acabar per confondre-les \u2014al remat\u2014 amb el propi rostre. Per\u00f2 tamb\u00e9 les d\u2019altres formes d\u2019expressi\u00f3 art\u00edstica, com \u00e9s el cas de la pintura en \u201cLa irritaci\u00f3 de la Verge\u201d: una lectura de la imatge de Maria al retaule de l\u2019anunciaci\u00f3 que va pintar Simone Martini per al Duomo de Siena. En concret, de la cara que mostra davant de l\u2019\u00e0ngel, que \u2014segons l\u2019autor\u2014 no \u00e9s de sorpresa per les not\u00edcies que li porta, sin\u00f3 d\u2019irritaci\u00f3 perqu\u00e8 li ha interromput la lectura. En el di\u00e0leg constant amb autors estimats, de Calvino a Tx\u00e8khov, de Cheever<\/a> a Woolf, el lector que hi ha al darrere d\u2019aquestes proses es fa pal\u00e8s en textos com el delici\u00f3s \u201cPomes al caliu\u201d, combinaci\u00f3 de literatura i olors, que evoca els perfums de La pla\u00e7a del Diamant<\/em>. En \u201cPreparant l\u2019estiu\u201d, una recomanaci\u00f3 de lectures d\u2019estiu per a infants i joves que defensa els cl\u00e0ssics com a ant\u00eddot de l\u2019horrorosa pseudoliteratura amb qu\u00e8 se\u2019ls tortura en l\u2019actualitat. O en la suggeridora reflexi\u00f3 sobre el manifest com a g\u00e8nere literari que planteja \u201cTemps de manifestos\u201d: de literatura de primera categoria \u2014especialment a l\u2019\u00e8poca de les avantguardes\u2014 a la decad\u00e8ncia actual, burocratitzat el llenguatge i sacrificada la creativitat en pro del consens ideol\u00f2gic.<\/p>\n De Vicen\u00e7 Pag\u00e8s ens va sorprendre de manera molt positiva, ja fa alguns anys, la novel\u00b7la breu Carta a la reina d\u2019Anglaterra<\/em>. Des de llavors, l\u2019autor ha bastit una obra s\u00f2lida i agosarada, que ha transitat tamb\u00e9 l\u2019assaig \u2014Un tramvia anomenat text<\/em>\u2014 o la narrativa breu \u2014En companyia de l\u2019altre<\/em>\u2014, fins la recent Els jugadors de Whist<\/em>, probablement, una de les novel\u00b7les importants d\u2019aquests darrers anys. Ara, El llibre de l\u2019any<\/em> es pot considerar una obra de transici\u00f3, per\u00f2 en absolut de circumst\u00e0ncies. El treball de revisi\u00f3 i de selecci\u00f3 que s\u2019endevina al darrere contribueix a donar coher\u00e8ncia al conjunt d\u2019uns textos suficientment interessants de manera individual. Una obra que t\u00e9 l\u2019inconvenient de la brevetat, que el llibre es devora amb rapidesa, que les refer\u00e8ncies i els suggeriments s\u00f3n molts i molt interessants. Per aix\u00f2 creiem \u2014com l\u2019autor\u2014 que cal llegir aquests textos en dosis redu\u00efdes: \u201crecomano una lectura pausada, si pogu\u00e9s ser setmanal\u201d. La recomanaci\u00f3 d\u2019un autor respecte d\u2019una obra seua que ens sembla, sense que servisca de precedent, del tot encertada.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Vicen\u00e7 Pag\u00e8s Jord\u00e0 El llibre de l\u2019any. Almanac literari Il\u00b7lustracions de Joan Mateu Labutxaca (Edicions 62), Barcelona, 2011 A l\u2019inici de Diccionari per a ociosos, Fuster adverteix que el format que hi ha triat no \u00e9s sin\u00f3 una excusa per tal d\u2019ordenar textos de temes i d\u2019extensions diversos, desenganyant el lector de l\u2019abast del t\u00edtol.… Llegiu m\u00e9s »La volta a l\u2019any en cinquanta-tres mons<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":924,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[74,19,218,217],"class_list":["post-922","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-assaig","tag-catala","tag-labutxaca","tag-vicenc-pages-jorda"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/922","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=922"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/922\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/924"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=922"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=922"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=922"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}