![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/monzo_cretins.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Una apreciaci\u00f3 personal; o siga, un comentari que probablement no hauria d\u2019encap\u00e7alar un text d\u2019aquestes caracter\u00edstiques: vam llegir els primers reculls de relats de Monz\u00f3 a mesura que es van publicar, i l\u2019admiraci\u00f3 incondicional de l\u2019inici va anar transmutant-se \u2013sobretot a partir d\u2019El perqu\u00e8 de tot plegat<\/em>\u2013 en un altre sentiment m\u00e9s dif\u00edcil de delimitar. Una sensaci\u00f3 contradict\u00f2ria, que voldria explicar com, a mesura que l\u2019autor barcelon\u00ed anava depurant de manera evident la t\u00e8cnica com a contista, la seua literatura s\u2019anava allunyant dels nostres interessos com a lector. A major perfecci\u00f3 formal \u2013podr\u00edem dir-ne\u2013 major fredor i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, menor capacitat d\u2019emoci\u00f3, de contacte sentimental amb aquells personatges i les seues an\u00e8cdotes vitals.<\/p>\n Mil cretins<\/em> en torna a ser una mostra, delimitada \u2013per\u00f2\u2013 d\u2019una manera molt precisa en les dues parts en qu\u00e8 l\u2019autor ha dividit aquest nou recull de contes. Una primera part simplement genial, la plasmaci\u00f3 liter\u00e0ria del que s\u2019intueix una evoluci\u00f3 personal \u2013vital\u2013 l\u00f2gica, i un colof\u00f3 de l\u2019obra que l\u2019autor ha anat desplegant; amb uns textos que opten molt m\u00e9s pels sentiments en detriment de la ironia, amb un to en qu\u00e8 la malenconia ben sovint s\u2019iguala amb l\u2019humor. I una segona m\u00e9s discreta, des del nostre punt de vista: excessivament fragment\u00e0ria i anecd\u00f2tica, de textos molt breus, amb m\u00e9s dist\u00e0ncia respecte de les situacions objecte de la seua mirada, amb menys implicaci\u00f3, tot i que formalment impecable.<\/p>\n El conjunt ens mostra el Monz\u00f3 de sempre, capa\u00e7 de la dissecci\u00f3 social m\u00e9s precisa, el que narra l\u2019ambig\u00fcitat i la desorientaci\u00f3, el de l\u2019humor negre, el que compon contes que funcionen com uns punts suspensius d\u2019aparen\u00e7a \u2013nom\u00e9s aparen\u00e7a\u2013 innocent. El Monz\u00f3, en definitiva, que retrata la vida i les seues conting\u00e8ncies, amb la prosa afilada d\u2019alg\u00fa que en domina els recursos i amb la mirada incisiva del fot\u00f2graf expert. Per\u00f2 tamb\u00e9 el Monz\u00f3 que n\u2019obt\u00e9, de tot plegat, una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019imatges sovint g\u00e8lides. Potser \u00e9s que la vida \u00e9s aix\u00f2, i l\u2019autor no vol trair-ne el sabor amarg en aquests contes; per\u00f2 \u00e9s justament aquest minimalisme algunes vegades as\u00e8ptic i altres anecd\u00f2tic que mostren alguns dels seus contes \u2013en Mil cretins<\/em>, insistim, concentrats en la segona part del llibre\u2013 all\u00f2 que els dota, en part, d\u2019una certa lleugeresa.<\/p>\n Siga quina siga, en qualsevol cas, la causa d\u2019aquesta dualitat tan marcada, \u00e9s realment suggeridor pensar que el Monz\u00f3 que ens espera els propers anys \u00e9s el d\u2019aquests set contes m\u00e9s extensos que conformen el centenar i escaig de p\u00e0gines de la primera part de Mil cretins<\/em>. Uns textos que ens mostren un autor que sembla evolucionar tem\u00e0ticament al ritme que li marca el pas dels anys, el pas de la vida i el canvi de paisatge i d\u2019interessos al seu voltant. La vinculaci\u00f3 de la maduresa creativa a la maduresa vital, que hi comporta la pres\u00e8ncia recurrent de la vellesa i de la mort, la degradaci\u00f3 f\u00edsica, les malalties terminals, els geri\u00e0trics com a paisatges de fons, la caducitat de les relacions personals: tristesa, en definitiva, i un color bastant m\u00e9s gris que en obres anteriors. Hi ha tamb\u00e9 l\u2019humor, s\u00ed, com un contrapunt necessari i complementari: per\u00f2 \u00e9s un humor d\u2019aquells en qu\u00e8 el somriure acaba per quedar gla\u00e7at a la cara. Uns contes que es mostren m\u00e9s disposats a commoure el lector amb una galeria de personatges i de situacions que es mouen al voltant d\u2019elements comuns, que es troben units per uns pocs fils conductors.<\/p>\n Tanmateix, el fet \u2013estrany a l\u2019obra anterior de l\u2019autor\u2013 que el recull es trobe dividit en dues parts no deixa de ser simptom\u00e0tic; i, lluny d\u2019exercir una funci\u00f3 merament decorativa, es correspon amb un tall bastant rotund, que el lector nota ben aviat. Especialment despr\u00e9s d\u2019una primera part com l\u2019esmentada: la segona \u2013tant per la forma com pel contingut\u2013 sap a poc, com un trencaclosques fet d\u2019una dotzena de fragments min\u00fasculs i impossibles de combinar, que abandona aquell nucli tem\u00e0tic per obrir-ne tot un ventall a penes si apuntats. Amb algunes peces que formalment funcionen com aut\u00e8ntics mecanismes de rellotgeria \u2013\u201cQualsevol temps passat\u201d, o \u201cXiatsu\u201d, per exemple\u2013 per\u00f2 que tornen a referir-se a l\u2019an\u00e8cdota en compte de fer-ho a la categoria. En qualsevol cas, un recull m\u00e9s que recomanable en conjunt; per si mateix, i pel que sembla apuntar de l\u2019hipot\u00e8tic rumb futur de la literatura de Monz\u00f3. Per\u00f2 \u00e9s que nom\u00e9s la primera part ja en justifica plenament la lectura.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Quim Monz\u00f3 Mil cretins Quaderns Crema, Barcelona, 2007 Una apreciaci\u00f3 personal; o siga, un comentari que probablement no hauria d\u2019encap\u00e7alar un text d\u2019aquestes caracter\u00edstiques: vam llegir els primers reculls de relats de Monz\u00f3 a mesura que es van publicar, i l\u2019admiraci\u00f3 incondicional de l\u2019inici va anar transmutant-se \u2013sobretot a partir d\u2019El perqu\u00e8 de tot plegat\u2013… Llegiu m\u00e9s »Fragments d\u2019una realitat malalta<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":739,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[19,39,54,53],"class_list":["post-92","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-catala","tag-narrativa","tag-quaderns-crema","tag-quim-monzo"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/92","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=92"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/92\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/739"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=92"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=92"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=92"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}