![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/coca_tarda.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Un dia, de sobte, n\u2019ets conscient. Descobreixes que, en algun moment que fins llavors t\u2019havia passat desapercebut, has iniciat la davallada. Que, sense advertir-ho ni menys encara decidir-ho, has comen\u00e7at el proc\u00e9s de soltar llast, de desenganxar-te a poc a poc d\u2019aquelles coses que han constitu\u00eft la teua vida. T\u2019adones, potser amb sorpresa, que en realitat ja nom\u00e9s esperes una \u00fanica cosa, de nom impronunciable per\u00f2 ben conegut. I et poses a fer balan\u00e7. Aix\u00f2 \u00e9s, aproximadament, el que li ocorre a Miquel Giron\u00e8s, el protagonista \u2014i personatge hegem\u00f2nic\u2014 de la darrera novel\u00b7la de Jordi Coca. Un intermediari comercial de seixanta-quatre anys, gras i ple de xacres f\u00edsiques, que viu sol des de fa molts anys en un m\u00f3n que ja no ent\u00e9n ni li agrada, on les coses ja no s\u00f3n com les havia conegut. De fet, ell tampoc no \u00e9s \u2014i potser \u00e9s ara que se n\u2019adona\u2014 ni l\u2019ombra del que va ser. \u00c9s divendres, en caure la tarda; el moment d\u2019arribar a casa despr\u00e9s de la jornada laboral i encetar el cap de setmana. A fora plou insistentment, i a dins, entre aquestes \u00faltimes hores de divendres i les primeres de la matinada de dissabte, es genera el flux mental que, de fet, suposa tota la novel\u00b7la. Una narraci\u00f3 de m\u00e9s de dues-centes p\u00e0gines que, en sentit estricte, nom\u00e9s transcorre en unes poques hores i amb un \u00fanic personatge; i on no hi ha all\u00f2 que anomenar\u00edem pr\u00f2piament una trama.<\/p>\n
Aix\u00f2 no \u00e9s del tot cert, clar. Perqu\u00e8 la novel\u00b7la \u00e9s, sobretot, el balan\u00e7 que fa Giron\u00e8s de la seua vida; que convoca constantment el passat i que convoca altres personatges: els pares, les dones de la seua vida \u2014sobretot l\u2019Ester, especialment l\u2019Ester\u2014, els socis, les secret\u00e0ries de les oficines que visitava. I es convoca ell mateix, l\u2019ell<\/em> que va ser i que ara ja no \u00e9s. Que Coca \u00e9s un dels novel\u00b7listes catalans contemporanis que millor domina el tempo<\/em> i l\u2019estructura narratius \u00e9s un fet que ha demostrat a bastament en obres anteriors. Ac\u00ed ho torna a fer, dosificant la informaci\u00f3, ajustant-la a les poques hores que dura el present estricte de la novel\u00b7la. La hist\u00f2ria viatja constantment del present al passat, i de la primera a la tercera persona. Tot flueix amb una naturalitat admirable, el temps sembla suspendre\u2019s per moments, i posar-se en marxa novament quan la narraci\u00f3 ho requereix. En el present, hi ha la consci\u00e8ncia de la pr\u00f2pia decad\u00e8ncia, del dolor que infligeix la imatge que retorna l\u2019espill. Giron\u00e8s somia de posar punt i final d\u2019una vegada, d\u2019acabar amb tot, amb els patiments f\u00edsics i amb l\u2019omnipresent \u2014i irreversible\u2014 sensaci\u00f3 de solitud i de desubicaci\u00f3. Des del passat, hi retorna constantment la mala consci\u00e8ncia, el sentiment de culpa, de l\u2019error fatal i definitiu que li va canviar la vida. Un accident de cotxe sobre el qual plana el dubte de fins a quin punt va ser, realment, un error; i si, de fet, no va ser a partir d\u2019aquell moment que la seua vida es va acabar.<\/p>\n En caure la tarda<\/em> no \u00e9s una novel\u00b7la al\u00b7leg\u00f2rica, ni Giron\u00e8s imatge de cap altra cosa que no siga l\u2019home contemporani. No \u00e9s, per entendre\u2019ns, una Dona Obd\u00falia, ni ens sembla que represente, com s\u2019ha escrit, la Catalunya actual; tot i que hi puga haver paral\u00b7lelismes: la covardia de no assumir all\u00f2 que s\u2019\u00e9s, per exemple. \u00c9s cert que hi ha alguna al\u00b7lusi\u00f3 m\u00e9s o menys directa al pa\u00eds i als canvis que s\u2019hi han produ\u00eft; per\u00f2, les llegim, sobretot, com una mostra m\u00e9s del desarrelament progressiu del personatge respecte del m\u00f3n que l\u2019envolta, que canvia sense ell. Com un element m\u00e9s d\u2019aquest moment vital que simbolitza la tarda que cau. La de Coca \u00e9s una novel\u00b7la que parla de la solitud com a component essencial de l\u2019home contemporani; de la vida com un miratge de felicitat que, tard o d\u2019hora, s\u2019esberla; de la mediocritat i de la decad\u00e8ncia moral i f\u00edsica; on el record \u00e9s un proc\u00e9s circular que va de la idealitzaci\u00f3 a la mentida, i viceversa. Una novel\u00b7la que, a partir d\u2019un home, parla de l\u2019Home; i la cita d\u2019Albert Camus que l\u2019obri sembla significativa, en aquest sentit: \u201cL\u2019homme est la seule cr\u00e9ature qui refuse d\u2019\u00eatre ce qu\u2019elle est\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jordi Coca En caure la tarda Edicions 62, Barcelona, 2012 Un dia, de sobte, n\u2019ets conscient. Descobreixes que, en algun moment que fins llavors t\u2019havia passat desapercebut, has iniciat la davallada. Que, sense advertir-ho ni menys encara decidir-ho, has comen\u00e7at el proc\u00e9s de soltar llast, de desenganxar-te a poc a poc d\u2019aquelles coses que han… Llegiu m\u00e9s »Un home sol<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":914,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[19,46,97,27],"class_list":["post-911","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-catala","tag-edicions-62","tag-jordi-coca","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/911","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=911"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/911\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/914"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=911"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=911"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=911"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}