![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/monso_dona.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
La protagonista de la darrera novel\u00b7la d\u2019Imma Mons\u00f3 es diu Agn\u00e8s, per\u00f2 es fa dir Nes per estalviar temps. Aquesta \u00e9s la seua gran obsessi\u00f3, el temps; i d\u2019ac\u00ed naix la necessitat de fer-ho tot r\u00e0pidament, de fer-ho tot de seguida. L\u2019impuls patol\u00f2gic de valorar cada aspecte de la vida en termes d\u2019efici\u00e8ncia temporal, des dels trajectes en cotxe fins a les trobades amb la fam\u00edlia o els amics, des de la vida en parella fins a la maternitat. Aix\u00f2 serveix l\u2019autora per assajar un retrat indirecte de la societat contempor\u00e0nia per mitj\u00e0 d\u2019una de les seues principals malalties; i d\u2019una protagonista de quaranta-vuit anys que exerceix \u2014simptom\u00e0ticament\u2014 de psiquiatra, i que s\u2019ha criat en una fam\u00edlia que divideix els membres entre els R\u00e0pids i els Lents. Ella, \u00e9s obvi, forma part del b\u00e0ndol dels R\u00e0pids; \u00e9s La dona velo\u00e7<\/em> a qui al\u00b7ludeix el t\u00edtol de la novel\u00b7la. Una novel\u00b7la amb aspectes interessants i escrita amb ofici innegable que, tanmateix, no acaba de satisfer del tot les expectatives, com si hagu\u00e9s estat tancada en fals. I que potser decebr\u00e0 especialment aquells que esperen res de semblant a Un home de paraula<\/a><\/em>, una de les novel\u00b7les en catal\u00e0 m\u00e9s destacables dels darrers temps.<\/p>\n El plantejament \u00e9s prometedor, amb un inici brillant, narrat en primera persona, que il\u00b7lumina el punt en qu\u00e8 se situa la protagonista. A partir d\u2019ac\u00ed, i durant bona part de la novel\u00b7la, s\u2019alternen dos narradors diferents, amb una certa distribuci\u00f3 de funcions: d\u2019una banda, en els cap\u00edtols imparells, un narrador en tercera persona que explica sobretot el present immediat de la Nes; de l\u2019altra, en els parells, el propi personatge que narra la seua hist\u00f2ria en una primera persona que s\u2019escriu en passat, i que serveix per tal de recuperar els seus records. M\u00e9s endavant, el lector comprovar\u00e0 quina altra utilitat tenia aquest passat subjectiu, filtrat per la veu, la mem\u00f2ria i les interpretacions de la protagonista. S\u00f3n cap\u00edtols de prosa \u00e0gil, d\u2019un ritme tan accelerat que arriba a l\u2019estr\u00e8s en determinats moments; d\u2019una prosa molt lligada, doncs, al tema inicial de la novel\u00b7la. Cap\u00edtols en qu\u00e8 es va imposant un to lleuger, un cert to de caricatura, que es desboca fins a all\u00f2 grotesc en moments puntuals com el de la visita de Nes al pis de la germana, ca\u00f2tic i desordenat, com semblen les seues vides. La caricatura del desordre vital, emocional i afectiu de la societat actual.<\/p>\n La caracteritzaci\u00f3 del personatge principal s\u2019hi fa, sobretot, per mitj\u00e0 de les accions; un recurs que, potser, \u00e9s ac\u00ed m\u00e9s pertinent que mai. La narraci\u00f3 dels seus actes en dibuixa una determinada personalitat, una manera de relacionar-se amb el m\u00f3n i amb els altres; i, sobretot, una manera d\u2019entendre el temps i de concebre\u2019n la gesti\u00f3. Passa, per\u00f2, que a partir d\u2019un determinat moment, la reiteraci\u00f3 d\u2019aquestes accions \u00e9s del tot innecess\u00e0ria; i, per contra, comporta el risc de convertir una obra liter\u00e0ria en un seguit d\u2019an\u00e8cdotes, m\u00e9s o menys divertides, per\u00f2 banals. El tractament de la resta de personatges, en canvi, \u00e9s m\u00e9s irregular. Aix\u00ed, per exemple, si la relaci\u00f3 amb el pare \u2014un dels temes col\u00b7laterals<\/em> de la novel\u00b7la\u2014 apareix ben perfilada tant en el present com a partir dels records d\u2019infantesa i d\u2019adolesc\u00e8ncia; aix\u00f2 contrasta amb l\u2019esquematisme amb qu\u00e8 es tracta la relaci\u00f3 amb el germ\u00e0 i, sobretot, amb la germana. I m\u00e9s encara amb altres personatges com la seua amiga Anna o com Eloi \u2014amb qui mant\u00e9 una relaci\u00f3 sentimental peculiar i un tant for\u00e7ada\u2014, tots dos molt difuminats.<\/p>\n Passades tres quartes parts de la novel\u00b7la, per\u00f2, quan aquesta ha marcat m\u00e9s que suficientment la seua identitat, hi ha un tomb evident. Se\u2019n trenca l\u2019esquema que s\u2019havia seguit des de l\u2019inici i se\u2019n trenca el to amb un pen\u00faltim cap\u00edtol que dobla l\u2019extensi\u00f3 del m\u00e9s llarg dels altres; en qu\u00e8 el ritme \u2014trepidant, en molts moments, fins arribar ac\u00ed\u2014 s\u2019atura en sec, i els di\u00e0legs breus s\u2019allarguen de manera ostensible. De fet, tot el cap\u00edtol \u00e9s pr\u00e0cticament el mon\u00f2leg \u2014les r\u00e8pliques de Nes s\u00f3n poc m\u00e9s que una excusa per no perdre\u2019n totalment la versemblan\u00e7a\u2014 d\u2019un personatge d\u2019aquells que tothom voldria tenir a prop, de tan perfecte. Un personatge que apareix en aquell moment amb una utilitat<\/em> concreta: tancar fils narratius de manera expeditiva i fins i tot amb una certa precipitaci\u00f3; reconduir pistes falses sembrades al llarg del text de manera poc o gens justificada; explicar-nos<\/em> la hist\u00f2ria que la novel\u00b7la no ha sigut capa\u00e7 d\u2019explicar. Potser perqu\u00e8 les expectatives m\u00e9s dif\u00edcils de cobrir s\u00f3n justament les falses.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Imma Mons\u00f3 La dona velo\u00e7 Editorial Planeta, Barcelona, 2012 La protagonista de la darrera novel\u00b7la d\u2019Imma Mons\u00f3 es diu Agn\u00e8s, per\u00f2 es fa dir Nes per estalviar temps. Aquesta \u00e9s la seua gran obsessi\u00f3, el temps; i d\u2019ac\u00ed naix la necessitat de fer-ho tot r\u00e0pidament, de fer-ho tot de seguida. L\u2019impuls patol\u00f2gic de valorar cada… Llegiu m\u00e9s »Patologies contempor\u00e0nies<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":759,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[19,81,27,197],"class_list":["post-906","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-catala","tag-imma-monso","tag-novel-la","tag-planeta"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/906","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=906"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/906\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/759"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=906"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=906"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=906"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}