![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/dovlatov_compromis.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Dovl\u00e0tov \u00e9s l\u2019\u00fanic home amoral entre els nostres coneguts. Amoral \u2014que no immoral\u2014 en el sentit que no jutja els seus personatges, canalles sense condemna. No els divideix en bons i dolents, no hi trobem ni premi ni c\u00e0stig; \u00fanicament, una mena de cinisme sa, que ajuda a defugir paraules pomposes. Dovl\u00e0tov \u00e9s tan guapo com Omar Sharif, i tan tristament l\u00facid que no hi cap la m\u00e9s m\u00ednima escletxa per a l\u2019esperan\u00e7a. Tan desvergonyit, que tota humiliaci\u00f3 de l\u2019autoritat representa una gran alegria per a ell. I no ho diem nosaltres \u2014o s\u00ed, tamb\u00e9 ho diem nosaltres\u2014 sin\u00f3 alguns dels personatges que habiten El comprom\u00eds<\/em> de l\u2019autor rus. Si en La zona<\/a><\/em> va escriure sobre el seu treball de vigilant en un camp de presoners, i en La maleta<\/em> l\u2019excusa eren els objectes que va poder traure de la URSS quan va marxar als EUA, els dotze compromisos que formen El comprom\u00eds<\/em> s\u00f3n dotze retalls de l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 l\u2019autor va treballar per a diversos diaris a Est\u00f2nia, abans de ser expulsat del Sindicat de Periodistes. En concret, la rebotiga \u2014o la mirada sota la catifa\u2014 de dotze articles o not\u00edcies breus que hi va publicar. \u201cNo es pot trepitjar dos cops el mateix torrent. Per\u00f2, a trav\u00e9s del gruix de l\u2019aigua, s\u00ed que se\u2019n pot distingir el fons sembrat de llaunes de conserva. I veure, darrere d\u2019uns decorats espl\u00e8ndids de teatre, una paret de ma\u00f3, unes cordes, un extintor i uns pencaires borratxos. Aix\u00f2 ho sap tothom que ha estat entre bastidors almenys una vegada\u201d. Ho escriu Dovl\u00e0tov a l\u2019inici d\u2019El comprom\u00eds<\/em>, i aquest n\u2019\u00e9s justament el seu: mostrar les llaunes de conserva, mostrar el que hi ha entre bastidors. Traure el maquillatge oficial a la cara desagradable d\u2019una vida sense esperan\u00e7a.<\/p>\n L\u2019estructura \u00e9s la mateixa, per a cadascuna d\u2019aquestes dotze narracions: primer es recull, literalment, el text que va apar\u00e9ixer a la premsa; despr\u00e9s, es narra el proc\u00e9s que en va dur a la publicaci\u00f3 o alguna an\u00e8cdota relacionada. La veritat oficial enfrontada a la veritat oculta, la farsa edulcorada del r\u00e8gim contra la realitat amarga i desencantada del dia a dia. I el periodisme com una part essencial d\u2019aquesta farsa. Com un treball de c\u00ednics, venuts al millor postor; com una pe\u00e7a necess\u00e0ria de l\u2019engranatge d\u2019aquell maquillatge oficial. Una pantomima tan gran com el soterrament del director de la televisi\u00f3, la retransmissi\u00f3 en directe de l\u2019esdeveniment, l\u2019equivocaci\u00f3 amb el cad\u00e0ver. I Dovl\u00e0tov, m\u00e9s que no un espectador privilegiat, un actor principal en aquesta representaci\u00f3; tan inc\u00f2mode \u2014diu\u2014 com qui es posa la jaqueta d\u2019un altre, per\u00f2 sense poder \u2014o sense saber, o sense voler\u2014 evitar-ho. El comprom\u00eds<\/em> \u00e9s, doncs, l\u2019assumpci\u00f3 dels munts de fem que, com a periodista,\u00a0 s\u2019ha d\u2019empassar per a publicar una falsa veritat oficial bastida de mentides. \u00c9s l\u2019evid\u00e8ncia delirant d\u2019un sistema corrupte, repressor i d\u2019ocultaci\u00f3 de la realitat; on la bogeria \u00e9s la norma i la norma, antinatural. Per\u00f2 \u00e9s que el seu narrador \u00e9s un perdedor enmig d\u2019un r\u00e8gim perdedor, en plena decad\u00e8ncia i amb una insuportable flaire de podridura. Un borratxo c\u00ednic i sense conviccions, que es riu d\u2019ell mateix tant o m\u00e9s que dels altres, tan poc de fiar com tots els altres, i que t\u00e9 la mateixa soluci\u00f3 que la societat en qu\u00e8 viu: cap.<\/p>\n La prosa de Dovl\u00e0tov hi t\u00e9 l\u2019aparen\u00e7a d\u2019una conversa sense pretensions liter\u00e0ries, nua i directa com el vodka, que flueix amb la naturalitat de qui explica fets quotidians en primera persona. \u00c9s aix\u00f2, ni m\u00e9s ni menys, el que s\u2019hi trobar\u00e0 el lector: alg\u00fa que explica uns fets que ha viscut, sense una paraula de m\u00e9s, sense cap tipus d\u2019ornamentaci\u00f3 ni de fatu\u00eftat. M\u00e9s encara, alg\u00fa que es permet la ironia si creu que s\u2019ha acostat massa a un tipus d\u2019escriptura que no \u00e9s la seua. Com quan vol explicar el sentiment d\u2019incomoditat, i escriu: \u201cNo estava c\u00f2mode, com una balena mig morta en una piscina. Com un cavall en una caseta de gos. He trigat una estona a escriure aquestes met\u00e0fores\u201d. Sense pretensions ni fatu\u00eftat; i es podria dir que fins i tot sense cap tipus de cr\u00edtica, tampoc \u2014si m\u00e9s no, sense cap tipus de cr\u00edtica expl\u00edcita\u2014, al lloc i a l\u2019\u00e8poca que li ha tocat de viure. Un riure c\u00ednic, aix\u00f2 s\u00ed, remullat d\u2019alcohol, per a poder-ho suportar, tot plegat. L\u2019\u00fas de l\u2019humor per a tractar d\u2019una realitat molt i molt grisa, la conversi\u00f3 d\u2019all\u00f2 que \u00e9s tr\u00e0gic en una tragicom\u00e8dia, per\u00f2 sense futur. No hi ha cap dubte que el resultat \u00e9s literatura. I no cal gratar excessivament per a poder llegir-hi, sota el sarcasme i la irrever\u00e8ncia, fins i tot el lirisme.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Serguei Dovl\u00e0tov El comprom\u00eds Traducci\u00f3 de Miquel Cabal Guarro LaBreu Edicions, Barcelona, 2011 Dovl\u00e0tov \u00e9s l\u2019\u00fanic home amoral entre els nostres coneguts. Amoral \u2014que no immoral\u2014 en el sentit que no jutja els seus personatges, canalles sense condemna. No els divideix en bons i dolents, no hi trobem ni premi ni c\u00e0stig; \u00fanicament, una mena… Llegiu m\u00e9s »Entre bastidors<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":890,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[194,39,192,195],"class_list":["post-887","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-labreu","tag-narrativa","tag-rus","tag-serguei-dovlatov"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/887","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=887"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/887\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/890"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=887"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=887"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=887"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}