![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/bakewell_montaigne.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Amb trenta-vuit anys, Michel de Montaigne es va retirar del m\u00f3n \u2014en principi per a sempre\u2014 a la c\u00e8lebre torre circular annexa al seu castell, envoltat de llibres i sota bigues de fusta gravades amb cites cl\u00e0ssiques. I el pensament, sembla, va portar l\u2019escriptura: l\u2019escriptura del pensament. Una escriptura que pensa en veu alta sobre all\u00f2 que l\u2019envolta, en general; i que pensa sobre ell mateix, en particular. El fruit s\u00f3n els Assaigs<\/em>, una obra monumental que ha fascinat i que continua fascinant avui encara \u2014m\u00e9s de quatre-cents anys despr\u00e9s\u2014 per molts motius; entre altres, per la capacitat de portar els lectors a llegir-se ells mateixos quan el llegeixen a ell. Per la capacitat d\u2019esdevenir \u2014com s\u2019ha dit en moltes ocasions\u2014 un espill: un home que parla d\u2019ell mateix i en el qual acaben reflectint-se els lectors. Un home que acaba sent l\u2019Home.<\/p>\n Per tal d\u2019explicar aquesta capacitat, Sarah Bakewell parteix de la tesi que els Assaigs<\/em> s\u00f3n un intent de respondre una s\u00e8rie de preguntes que resumeix en una de sola: com viure<\/em>. Una manera d\u2019acostar-se a un m\u00e8tode d\u2019escriptura que consisteix justament a interrogar-se per les q\u00fcestions que la vida li planteja: de les m\u00e9s transcendents a les m\u00e9s terrenals, de la mort o l\u2019amistat al canibalisme o els gossos. A interrogar-se per la manera com ell<\/em> afronta aquests aspectes concrets en la seua<\/em> vida, i a intentar reproduir per escrit el propi proc\u00e9s d\u2019interrogaci\u00f3 i de reflexi\u00f3; el propi flux del pensament, amb divagacions, contradiccions o canvis de tema. En l\u2019intent, Montaigne va crear un g\u00e8nere literari nou, que rebria justament el mateix nom que els seus escrits: assaig<\/em>, el nom de la provatura, del tempteig; el del pensament que no busca arribar a una conclusi\u00f3 sin\u00f3 resseguir el propi fil de la reflexi\u00f3.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, l\u2019estructura externa del llibre de Bakewell, l\u2019aparent, \u00e9s la de vint cap\u00edtols que ofereixen altres tantes respostes a la pregunta del t\u00edtol. O que proven d\u2019imaginar, a partir dels Assaigs<\/em>, quina resposta hauria donat Montaigne a aquesta pregunta des de vint punts de vista diferents. En el fons, per\u00f2, el que hi trobem \u00e9s un suggeridor assaig literari de to volgudament lleuger, de conversa, divagador; que va i ve de la vida a l\u2019obra, de les idees a les circumst\u00e0ncies. De la gestaci\u00f3 dels Assaigs<\/em> com un joc d\u2019acumulaci\u00f3, d\u2019ampliacions durant anys, a les vicissituds de les diferents edicions de l\u2019obra i les diverg\u00e8ncies entre aquestes. De les diferents lectures que n\u2019han fet els segles posteriors, a les d\u2019alguns il\u00b7lustres lectors com Goethe, Virginia Wolf o Stefan Zweig<\/a>.<\/p>\n Com Montaigne, Bakewell tampoc no s\u2019acull als c\u00e0nons establerts de la biografia o de l\u2019estudi literari en sentit estricte. La seua obra \u00e9s una conversa amb el lector que segueix fils diversos a mesura que avancen les p\u00e0gines i els cap\u00edtols, m\u00e9s atenta a l\u2019ordenaci\u00f3 biogr\u00e0fica en els primers, m\u00e9s impressionista en els darrers. I del conjunt es pot extraure un immens retrat de l\u2019home i de l\u2019obra que, si no \u00e9s plenament fidel a l\u2019original, ho sembla sense dubte. El retrat d\u2019aquell que, en escriure\u2019s a ell mateix, va elaborar \u201csegurament l\u2019estudi m\u00e9s incisiu que s\u2019ha escrit mai sobre els secrets de l\u2019\u00e0nima humana\u201d, com escriu Vicent Alonso al pr\u00f2leg de la seua traducci\u00f3. I potser ac\u00ed cal recordar tamb\u00e9 la c\u00e8lebre frase que Montaigne inclou en la nota al lector que enceta l\u2019obra: \u201cAix\u00ed, lector, jo mateix s\u00f3c la mat\u00e8ria del meu llibre\u201d. Al remat, all\u00f2 que Montaigne tenia de m\u00e9s personal \u00e9s, al mateix temps, all\u00f2 que t\u00e9 de m\u00e9s universal: aquest \u00e9s el material amb qu\u00e8 es construeix l\u2019espill.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sarah Bakewell C\u00f3mo vivir. Una vida con Montaigne Traducci\u00f3 d\u2019Ana Herrera Ferrer Editorial Ariel, Barcelona, 2011 Amb trenta-vuit anys, Michel de Montaigne es va retirar del m\u00f3n \u2014en principi per a sempre\u2014 a la c\u00e8lebre torre circular annexa al seu castell, envoltat de llibres i sota bigues de fusta gravades amb cites cl\u00e0ssiques. I el… Llegiu m\u00e9s »Com un espill<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":883,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,215,74,214],"class_list":["post-882","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-ariel","tag-assaig","tag-sarah-bakewell"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/882","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=882"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/882\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/883"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=882"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=882"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=882"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}