![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/perpinya_privilegiats.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
All\u00f2 que primer crida l\u2019atenci\u00f3 de la darrera obra de N\u00faria Perpiny\u00e0 \u00e9s la forma. O millor, la combinaci\u00f3 al text de dues formes a priori incompatibles: una seq\u00fc\u00e8ncia narrativa m\u00e9s o menys can\u00f2nica, i una altra que segueix les convencions del text dram\u00e0tic. Una dualitat de formes que es correspon amb un repartiment de funcions de les respectives seq\u00fc\u00e8ncies textuals, que hi queden perfectament definides, per\u00f2 que tamb\u00e9 respon a les dues vessants que presenta l\u2019obra. Aix\u00ed, l\u2019autora ha apostat per contar<\/em> l\u2019acci\u00f3, els esdeveniments de l\u2019obra, caracteritzar els personatges, situar espai i temps, etc., a partir de les seq\u00fc\u00e8ncies teatrals, mitjan\u00e7ant els di\u00e0legs i les m\u00ednimes acotacions referides sempre als personatges; n\u2019\u00e9s la vessant m\u00e9s anecd\u00f2tica, l\u2019argument d\u2019Els privilegiats<\/em>. Al mateix temps, limita el narrador a l\u2019\u00e0mbit de les idees, de la reflexi\u00f3 al voltant de l\u2019art, dels seus usos, de la relaci\u00f3 amb la societat, de la utilitzaci\u00f3 que se\u2019n fa; fins i tot, a una certa funci\u00f3 f\u00e0tica<\/em> que fa present en ocasions els receptors de l\u2019obra, i que el situa ben a prop, en conseq\u00fc\u00e8ncia, tamb\u00e9 del g\u00e8nere assag\u00edstic I \u00e9s ac\u00ed on trobem els aspectes m\u00e9s interessants del text, en oposici\u00f3 a un argument bastant m\u00e9s mon\u00f2ton i innocu, que hi aporta poques coses.<\/p>\n Un argument que explica la hist\u00f2ria del museu Filantr\u00f2pic, situat al petit poble de Telam\u00f3s, i el canvi que s\u2019hi operar\u00e0: la transformaci\u00f3 d\u2019un museu local \u2013basat a parts iguals en c\u00f2pies d\u2019obres mestres de l\u2019art de tots els temps i en retrats d\u2019habitants il\u00b7lustres del poble donats per les fam\u00edlies despr\u00e9s de la defunci\u00f3 d\u2019aquests\u2013 en un ambici\u00f3s museu de l\u2019art m\u00e9s avantguardista i innovador. D\u2019un museu decadent, vuitcentista, que es mor d\u2019avorriment en un petit poble de prov\u00edncies, a un temple a la postmodernitat. I un argument que parla, sobretot, dels vigilants del museu, dels d\u2019abans i dels de despr\u00e9s del canvi, i de les relacions que s\u2019estableixen entre ells, amb l\u2019art que s\u2019exposa al museu i tamb\u00e9 amb el poder que en dirigeix el rumb. A l\u2019estil del Saramago m\u00e9s recent \u2013i m\u00e9s prescindible, per cert\u2013, aquesta part m\u00e9s estrictament argumental es llegeix sovint com una al\u00b7legoria que converteix el microcosmos limitat i fins a cert punt claustrof\u00f2bic del museu en imatge social que inclou les relacions de poder, el joc entre els poders evidents i els ocults, l\u2019esclavitud del treballador, els conflictes pel contacte de cultures, la buidor de la modernitat per la modernitat, etc. I, per damunt de tot aix\u00f2, el final d\u2019una determinada manera de concebre el m\u00f3n, sota l\u2019impuls d\u2019una modernitat agressiva i dinamitadora; all\u00f2 antic amena\u00e7at per all\u00f2 nou, els canvis en l\u2019entorn i el desarrelament que s\u2019hi associa.<\/p>\n El fet, per\u00f2, d\u2019encomanar a la part m\u00e9s teatral de l\u2019obra determinats aspectes com la pr\u00f2pia caracteritzaci\u00f3 dels personatges, fa que aquests hi apareguen descrits a partir del llenguatge que fan servir, de l\u2019argot, de l\u2019accent, de les pauses de la indecisi\u00f3 o fins i tot de la recurr\u00e8ncia a tractar d\u2019uns temes determinats. Una caracteritzaci\u00f3 que, en la pr\u00e0ctica, suposa una s\u00e8rie d\u2019arquetips molt exagerats, en uns casos; mentre que en altres queda redu\u00eft a un joc m\u00e9s aviat ingenu en qu\u00e8 la parla es maquilla amb suposats \u2013i macarr\u00f2nics\u2013 accents italians, francesos, etc., i amb la inclusi\u00f3 de paraules en aquests idiomes que esquitxen un discurs en catal\u00e0. Aix\u00ed les coses, l\u2019an\u00e8cdota que s\u2019explica a Els privilegiats<\/em> va perdent inter\u00e9s a mesura que avan\u00e7a la novel\u00b7la, fins a apropar-se a un esperpent que busca una comicitat que no sempre s\u2019aconsegueix, mentre la part escrita en forma de narraci\u00f3 va guanyant pes al mateix temps que ho fa aquell discurs m\u00e9s assag\u00edstic. Un discurs recorregut per una certa dosi de sarcasme, que apunta a l\u2019excessiva sublimaci\u00f3 de l\u2019art; un component d\u2019ironia sobre la import\u00e0ncia relativa d\u2019aquest davant d\u2019altres coses m\u00e9s prosaiques, per\u00f2 imprescindibles: \u201cAl m\u00f3n li sobra art i li falta just\u00edcia\u201d, hi llegim. Una tesi, per\u00f2, que potser no en justifica l\u2019embolcall.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" N\u00faria Perpiny\u00e0 Els privilegiats Editorial Emp\u00faries, Barcelona, 2007 All\u00f2 que primer crida l\u2019atenci\u00f3 de la darrera obra de N\u00faria Perpiny\u00e0 \u00e9s la forma. O millor, la combinaci\u00f3 al text de dues formes a priori incompatibles: una seq\u00fc\u00e8ncia narrativa m\u00e9s o menys can\u00f2nica, i una altra que segueix les convencions del text dram\u00e0tic. Una dualitat de… Llegiu m\u00e9s »L’art i la conting\u00e8ncia<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":737,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[19,13,27,51],"class_list":["post-88","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-catala","tag-empuries","tag-novel-la","tag-nuria-perpinya"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/88","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=88"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/88\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/737"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=88"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=88"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=88"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}