{"id":861,"date":"2011-11-08T19:00:03","date_gmt":"2011-11-08T17:00:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=861"},"modified":"2026-08-27T11:22:22","modified_gmt":"2026-08-27T09:22:22","slug":"literatura-contemporania-universal","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/lilla\/literatura-contemporania-universal\/","title":{"rendered":"Literatura contempor\u00e0nia universal: entre el jo i els altres"},"content":{"rendered":"\n
\"Portada\"<\/figure>\n\n\n\n

La literatura universal dels darrers vint-i-cinc anys. Impossible de fer-ne una visi\u00f3 panor\u00e0mica, d\u2019establir-hi unes poques l\u00ednies mestres, unes quantes tend\u00e8ncies est\u00e8tiques o tem\u00e0tiques. Per la falta de la suficient i necess\u00e0ria perspectiva hist\u00f2rica. I perqu\u00e8, tan fragment\u00e0ria i diversa com sempre \u2014o potser m\u00e9s i tot\u2014 la literatura d\u2019aquest quart de segle ha obert camins nous i n\u2019ha recorregut tamb\u00e9 de molt antics, ha jugat a trencar motlles i ha caigut en el tedi de la repetici\u00f3. Com sempre.<\/p>\n\n\n\n

Podem agafar com a refer\u00e8ncia els Premis Nobel<\/a> que s\u2019han concedit en aquest per\u00edode; una refer\u00e8ncia, per\u00f2, que ho \u00e9s m\u00e9s de determinades urg\u00e8ncies hist\u00f2riques o necessitats pol\u00edtiques que no d\u2019aspectes literaris. I, aix\u00ed i tot, \u00e9s dif\u00edcil d\u2019establir alguna constant en la llista de guardonats; com no siga, i ho diem amb totes les reserves, una major visibilitat de literatures tradicionalment invisibles. Invisibles, aix\u00f2 s\u00ed, des del punt de vista de qui concedeix el premi i dels principals receptors.<\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8, el fet de dir que un autor \u00e9s un pont entre cultures, com es fa sovint d\u2019Orhan Pamuk<\/a>, defineix m\u00e9s la perspectiva de qui ho afirma que no l\u2019ess\u00e8ncia de l\u2019obra en q\u00fcesti\u00f3. O el de motivar el guard\u00f3 a Naguib Mahfuz perqu\u00e8 \u201cha creat una narrativa \u00e0rab que pot aplicar-se a tota la humanitat\u201d, com va fer l\u2019Acad\u00e8mia Sueca: a m\u00e9s de la urg\u00e8ncia de recon\u00e9ixer un escriptor \u00e0rab \u2014ara mateix en continua sent l\u2019\u00fanic\u2014, ning\u00fa no espera que es premie un autor perqu\u00e8 \u201cha creat una narrativa anglesa que pot aplicar-se a tota la humanitat\u201d.<\/p>\n\n\n\n

La Xina \u00e9s un exemple d\u2019aquesta nova visibilitat a qu\u00e8 al\u00b7ludim, que ha contribu\u00eft a la projecci\u00f3 internacional d\u2019autors com Amy Tan, Dai Sijie<\/a> o Gao Xingjian<\/a>, que rebia el Nobel l\u2019any 2000 quan feia anys que estava exiliat a Fran\u00e7a. O l\u2019inter\u00e9s per part d\u2019autors d\u2019altres proced\u00e8ncies, com \u00e9s el cas de Justin Hill<\/a> i la novel\u00b7la Els somnis de la casa de te<\/a><\/em>, centrada en la contradict\u00f2ria Xina actual.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 la de la dona, \u00e9s un altre tipus de visibilitat i d\u2019urg\u00e8ncia hist\u00f2rica. Entre els Nobel d\u2019aquest darrer quart de segle en podem trobar sis; tantes, com en totes les edicions anteriors, des de 1901. Noms com el de la polonesa Wislawa Szymborska, autora d\u2019una poesia humanista i essencial, que s\u2019interroga amb ironia i lucidesa sobre all\u00f2 que l\u2019envolta. L\u2019austr\u00edaca Elfriede Jelinek, autora de teatre i novel\u00b7la, principalment, sobre els clix\u00e9s de la societat i el seu poder. I Herta M\u00fcller, escriptora romanesa en llengua alemanya, autora de novel\u00b7la, poesia i assaig; una veu morda\u00e7 contra els totalitarismes.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019urg\u00e8ncies, potser un dels trets m\u00e9s evidents de la literatura dels darrers anys ha estat el tancament en el jo<\/em>. Si fa temps que el nosaltres<\/em> va perdre el prestigi d\u2019altres \u00e8poques per a esdevenir una malaltia de qu\u00e8 calia curar-se, \u00e9s probable que \u2014en un pas m\u00e9s enll\u00e0\u2014 el proc\u00e9s s\u2019haja accentuat en els \u00faltims temps de la m\u00e0 del desenc\u00eds. Parlem d\u2019obres que es basen en un constant anar i venir de la biografia a la ficci\u00f3, de la mem\u00f2ria al present, de la identitat a aquells elements externs que hi intervenen.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, en recollir el Nobel de 2006, Pamuk deia que \u201cun escriptor \u00e9s una persona que passa anys intentant descobrir pacientment el segon \u00e9sser que t\u00e9 a dins i el m\u00f3n que el fa ser qui \u00e9s\u201d. L\u2019escriptura, doncs, com el producte d\u2019observar el propi interior, la identitat i la relaci\u00f3 que aquesta t\u00e9 amb el lloc al qual hom pertany. Tamb\u00e9 Imre Kert\u00e9sz<\/a> circula per par\u00e0metres similars; i potser l\u2019obra paradigm\u00e0tica en aquest sentit siga Jo, un altre<\/a><\/em>: un viatge interior a la recerca de la pr\u00f2pia individualitat, que l\u2019hongar\u00e9s defineix com \u201cuna ficci\u00f3 de la qual a tot estirar som coautors\u201d. O el franc\u00e9s Pierre Michon, sobretot amb Vides min\u00fascules<\/em>: una mena d\u2019autobiografia fragment\u00e0ria, que tracta de la formaci\u00f3 del Jo<\/em> per\u00f2 a partir de les viv\u00e8ncies d\u2019altres, de les vides de diferents personatges an\u00f2nims.<\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 Claude Simon<\/a> ha literaturitzat les experi\u00e8ncies biogr\u00e0fiques. Gaireb\u00e9 retirat quan se li va concedir el Nobel el 1985, encara ens ha regalat obres remarcables aquests anys; com El tramvia<\/a><\/em>, on Simon construeix els records des de l\u2019escriptura. Una mem\u00f2ria que no \u00e9s l\u2019ingredient, sin\u00f3 el producte de la ficci\u00f3; all\u00f2 que alguns han anomenat l\u2019autoficci\u00f3<\/em>. La prosa hipn\u00f2tica de W.G. Sebald<\/a> hi t\u00e9 en com\u00fa la dissoluci\u00f3 de la frontera entre realitat i ficci\u00f3. Amb un innegable component personal i autobiogr\u00e0fic, al costat d\u2019una certa voluntat enciclopedista, les seues obres conformen un h\u00edbrid textual on es combina el dietari, el relat de viatge, l\u2019assaig, la investigaci\u00f3 liter\u00e0ria o la biografia.<\/p>\n\n\n\n

El desenc\u00eds, per\u00f2, no \u00e9s l\u2019\u00fanica via possible davant d\u2019un m\u00f3n hostil. I la de Dario Fo, per exemple, \u00e9s la s\u00e0tira, el paper de buf\u00f3 que fustiga l\u2019autoritat en defensa dels oprimits. Els t\u00edtols m\u00e9s coneguts del veter\u00e0 dramaturg i actor itali\u00e0, com Misteri Buffo<\/em>, Mort accidental d\u2019un anarquista<\/em> o \u00a1Ac\u00ed no paga ni D\u00e9u!<\/em>, s\u00f3n anteriors a la concessi\u00f3 del Nobel el 1997; per\u00f2 l\u2019autor no ha deixat la cr\u00edtica al poder, com demostra L’anomalo Bicefalo<\/em>, centrada en la figura de Berlusconi. En les obres de Jos\u00e9 Saramago<\/a> tamb\u00e9 hi ha una voluntat expl\u00edcita de despertar consci\u00e8ncies. Per\u00f2, a difer\u00e8ncia de l\u2019itali\u00e0, el portugu\u00e9s fa servir un cert to de par\u00e0bola moral, que pret\u00e9n destapar la podridura de determinats engranatges socials, pol\u00edtics i econ\u00f2mics. Hi destaquen t\u00edtols com L\u2019any de la mort de Ricardo Reis<\/em>, Hist\u00f2ria del setge de Lisboa<\/em> i L\u2019evangeli segons Jesucrist<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

El contingut pol\u00edtic i de den\u00fancia marca aix\u00ed mateix les obres del dramaturg angl\u00e9s Harold Pinter, sobretot les dels darrers anys. Hereu, en certa mesura, de l\u2019existencialisme i del teatre de l\u2019absurd, La festa d\u2019aniversari<\/em> o El porter<\/em> es troben entre els seus t\u00edtols m\u00e9s destacats. El franc\u00e9s Michel Houellebecq, en canvi, representa aquell component de provocaci\u00f3 que ha tingut sempre la literatura; l\u2019enfant terrible<\/em> que escup contra l\u2019intocable, com una veritable c\u00e0rrega de profunditat o \u00fanicament com una posa destinada a cridar l\u2019atenci\u00f3. Autor de novel\u00b7les com Les part\u00edcules elementals<\/em> o Plataforma<\/em>, amb una visi\u00f3 entre nihilista i despietada d\u2019una societat contempor\u00e0nia en decad\u00e8ncia; per\u00f2 tamb\u00e9 objecte de controv\u00e8rsies i d\u2019una certa pol\u00e8mica en qu\u00e8 sembla trobar-se ben a gust, si no fomentar.<\/p>\n\n\n\n

\u00d2bviament no estan tots els que s\u00f3n, i \u00e9s ben probable que bona part del m\u00e9s interessant de la literatura dels darrers vint-i-cinc anys circule al marge d\u2019un guard\u00f3 com el Nobel. Impossible recollir una producci\u00f3 tan extensa i heterog\u00e8nia en l\u2019espai d\u2019aquest apunt: ens conformem si s\u00f3n tots els que estan.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La literatura universal dels darrers vint-i-cinc anys. Impossible de fer-ne una visi\u00f3 panor\u00e0mica, d\u2019establir-hi unes poques l\u00ednies mestres, unes quantes tend\u00e8ncies est\u00e8tiques o tem\u00e0tiques. Per la falta de la suficient i necess\u00e0ria perspectiva hist\u00f2rica. I perqu\u00e8, tan fragment\u00e0ria i diversa com sempre \u2014o potser m\u00e9s i tot\u2014 la literatura d\u2019aquest quart de segle ha obert… Llegiu m\u00e9s »Literatura contempor\u00e0nia universal: entre el jo i els altres<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8101,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[30],"tags":[28,212,69],"class_list":["post-861","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lilla","tag-bromera","tag-literatura-universal","tag-nobel"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/861","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=861"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/861\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8109,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/861\/revisions\/8109"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8101"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=861"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=861"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=861"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}