![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/cheever_contes.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Tenint en compte aquell d\u00e8ficit que tantes vegades hem lamentat, que afecta les traduccions de literatura internacional i, en especial, l\u2019obra de grans autors que encara s\u00f3n impossibles de trobar en catal\u00e0, seria absolutament injust no fer \u00e8mfasi en el valor que suposa disposar d\u2019una obra de les caracter\u00edstiques d\u2019aquests Contes<\/em> de John Cheever. Perqu\u00e8, fins ara \u2013si m\u00e9s no, que en tinguem const\u00e0ncia\u2013 a penes si s\u2019havia publicat res en catal\u00e0 d\u2019aquest autor nord-americ\u00e0, i aix\u00f2 significa, ni m\u00e9s ni menys, no tenir acc\u00e9s a un dels mestres indiscutibles de la narrativa contempor\u00e0nia; en l\u2019\u00e0mbit nord-americ\u00e0, sense dubte, per\u00f2 tamb\u00e9 en el m\u00e9s general d\u2019all\u00f2 que podr\u00edem anomenar la literatura occidental. I tamb\u00e9 perqu\u00e8 aquesta de Proa n\u2019\u00e9s una edici\u00f3 molt completa que recull un total de seixanta-un contes triats pel mateix autor: seixanta-una narracions que Cheever va seleccionar i reunir en un \u00fanic volum editat originalment el 1978 \u2013pel qual va aconseguir el Premi Pulitzer l\u2019any seg\u00fcent\u2013 d\u2019entre les moltes que havia anat publicant durant gaireb\u00e9 tres d\u00e8cades a la revista The New Yorker<\/em>.<\/p>\n Llegir Cheever \u00e9s una del\u00edcia. \u00c9s penetrar en l\u2019univers d\u2019un autor que hauria de passar a la hist\u00f2ria de la literatura com el cronista d\u2019una societat i d\u2019una \u00e8poca determinades; per\u00f2, com tots els cl\u00e0ssics \u2013i Cheever, sense dubte, n\u2019\u00e9s un\u2013 una cr\u00f2nica que depassa de molt aquell \u00e0mbit, ja que en ess\u00e8ncia es revela com una mirada a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 i a les seues febleses, que oscil\u00b7la entre la s\u00e0tira i la comprensi\u00f3. Cronista d\u2019uns Estats Units determinats, els de les zones residencials, els de la classe mitjana, els de les aparences, la narrativa de Cheever dissecciona de manera precisa l\u2019altra cara del somni americ\u00e0, els mecanismes que en mantenen la ficci\u00f3 i, sobretot, qu\u00e8 en queda fora. La decad\u00e8ncia d\u2019un model que tamb\u00e9 genera els seus marginats; i \u00e9s per aix\u00f2 que els que no caben en l\u2019opul\u00e8ncia, els perdedors, els que troben la porta tancada d\u2019aquell hipot\u00e8tic parad\u00eds s\u00f3n els protagonistes de molts dels relats de Cheever. Els eterns aspirants, les v\u00edctimes necess\u00e0ries perqu\u00e8 el sistema funcione per a la resta.<\/p>\n \u00c9s des d\u2019aquest punt de vista que entenem el fet que la literatura de l\u2019autor nord-americ\u00e0 haja estat qualificada en reiterades ocasions de realista. En canvi, dif\u00edcilment pot reduir-se als l\u00edmits d\u2019aquest adjectiu si ens fixem, per exemple, en els recursos formals que posa en funcionament per aconseguir aquest retrat tan descarnat i proper de personatges i de situacions. Perqu\u00e8 la m\u00e9s que evident perfecci\u00f3 formal, tra\u00e7ada sobre l\u00ednies fin\u00edssimes i imperceptibles, no pot fer-nos obviar una c\u00e0rrega l\u00edrica que fa que hi traspuen les sensacions com un element absolutament central del retrat. La nost\u00e0lgia, la melangia o el sentiment de frac\u00e0s que suren en uns di\u00e0legs sovint lac\u00f2nics, en unes situacions aparentment intranscendents, i en unes descripcions carregades de significaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 \u2013molt m\u00e9s enll\u00e0\u2013 de la realitat estricta. Per aix\u00f2, acostumats potser a una manera concreta de fer contes que a casa nostra ha tingut un indiscutible predicament, a m\u00e9s de notables practicants, els de Cheever potser sorprendran a m\u00e9s d\u2019un lector. Perqu\u00e8, sovint, sembla que no hi oc\u00f3rrega res de destacable, ni cal esperar a cap sorpresa final ni a cap desenlla\u00e7 sobtat o trencador. Al contrari, des de la primera frase fins a la darrera, hi trobem un component po\u00e8tic que actua per acumulaci\u00f3: que va calant a poc a poc en l\u2019\u00e0nim del lector com un dia gris, o com una tardor massa llarga.<\/p>\n La mestria de Cheever s\u2019hi fa evident, entre altres aspectes, en la capacitat de construir amb quatre l\u00ednies mestres una fa\u00e7ana impecable, d\u2019aparen\u00e7a immaculada; i, tanmateix, aconseguir que el lector hi capte la falsedat d\u2019una estructura fr\u00e0gil, bastida sobre les aparences. Excel\u00b7leix en la destresa de suggerir el conflicte latent sota una estabilitat contradict\u00f2ria, de deixar aquella m\u00ednima escletxa, gaireb\u00e9 inapreciable, perqu\u00e8 el lector hi penetre i puga reconstruir l\u2019altra veritat. A poc que s\u2019hi grate, doncs, eixiran a la llum totes les mis\u00e8ries i tota la hipocresia. Eixir\u00e0, tamb\u00e9, la decrepitud moral d\u2019una societat que vol i dol, un dels objectius declarats de l\u2019autor, com podem llegir en el Prefaci: Les constants que busco en aquest inventari a vegades antiquat s\u00f3n un amor per la llum i una voluntat de descriure una mena de cadena moral de comportament<\/em>. Potser Cheever no jutja, i \u00fanicament es limita a mostrar aquella contradicci\u00f3 entre l\u2019aparen\u00e7a i la realitat que amaga. Per\u00f2, impl\u00edcitament, aix\u00f2 comporta una cr\u00edtica que sustenta sobre una consideraci\u00f3 moral dels actes d\u2019un \u00e9sser hum\u00e0 complex i essencialment contradictori.<\/p>\n De tot aix\u00f2 es despr\u00e9n el particular univers hum\u00e0 que pobla aquests relats, i que est\u00e0 format per parelles en qu\u00e8 el tedi es barreja amb la frustraci\u00f3; fam\u00edlies que passen les vacances a la vora de la mar, mentre entre ells es congria una tensi\u00f3 violenta feta d\u2019enveges i d\u2019ambicions inconfessables. Habitants dels suburbis que aspiren a assistir a les festes de la gent a qui voldrien assemblar-se, o que nom\u00e9s poden apropar-se al gran muntatge nadalenc \u2013la hipocresia feta ess\u00e8ncia\u2013 en qualitat d\u2019espectadors; que proven de fugir del seu m\u00f3n de frac\u00e0s per acabar, quasi sempre, en un nou motiu per a la frustraci\u00f3. Problemes econ\u00f2mics, fractures sentimentals, la dificultat d\u2019afrontar una vida imposada, convertida en necessitat, aparentment imprescindible, que es troba lluny de les seues possibilitats: la cara oculta del capitalisme, el peatge necessari.<\/p>\n Hi destaquen contes com \u201cEl nedador\u201d, amb un protagonista que travessa tot el comtat de piscina en piscina, mentre es produeix un imperceptible canvi en les coordenades, com dues l\u00ednies temporals diferents i contradict\u00f2ries dins i fora de l\u2019aigua, que va carregant la narraci\u00f3 d\u2019una notable estranyesa, al mateix temps que all\u00f2 que havia comen\u00e7at com una lluminosa vesprada d\u2019estiu acaba com un gris\u00f3s capvespre de tardor. Com \u201cOh, ciutat dels somnis trencats\u201d, amb aquella fam\u00edlia carregada d\u2019ingenu\u00eftat que viatja a la recerca del triomf a la gran ciutat, on acabar\u00e0 per sentir en carn pr\u00f2pia el pes de la humiliaci\u00f3. Com el delirant \u201cArtemis, l\u2019honest cavador de pous\u201d i l\u2019odissea per la R\u00fassia comunista. Les quatre peces breus, per\u00f2 magistrals, que integren el relat \u201cMetamorfosis\u201d. O com el plantejament del titulat \u201cMen\u00e9, men\u00e9, tequel, u-fars\u00edn\u201d: si la pornografia ha passat a esdevenir de domini col\u00b7lectiu, la literatura ha de fer-se a les parets dels WC p\u00fablics.<\/p>\n Al remat, quan s\u2019arriba a l\u2019\u00faltim conte del recull \u2013\u201cLes joies dels Cabot\u201d\u2013 i el lector est\u00e0 disposat a proclamar el plaer d\u2019haver llegit un pr\u00f2dig exemple de la millor prosa contempor\u00e0nia, encara hi trobar\u00e0 \u2013mig dissimulada\u2013 tota una declaraci\u00f3 d\u2019intencions respecte de la concepci\u00f3 del conte: Els nens s\u2019ofeguen, les dones boniques queden destrossades en accidents de cotxe, els creuers s\u2019enfonsen i els homes moren lentament en mines i submarins, per\u00f2 en els meus relats no trobareu res de tot aix\u00f2. En l\u2019\u00faltim cap\u00edtol el vaixell arriba a port, els nens se salven i els miners s\u00f3n rescatats. \u00bfAix\u00f2 es deu al trastorn de la gent fina o a la convicci\u00f3 que hi ha unes veritats morals apreciables?<\/em>. La resposta sembla evident; per\u00f2, aix\u00ed i tot, paga la pena anar a buscar-la als relats de Cheever.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" John Cheever Contes Traducci\u00f3 de Jordi Mart\u00edn Lloret Edicions Proa, Barcelona, 2007 Tenint en compte aquell d\u00e8ficit que tantes vegades hem lamentat, que afecta les traduccions de literatura internacional i, en especial, l\u2019obra de grans autors que encara s\u00f3n impossibles de trobar en catal\u00e0, seria absolutament injust no fer \u00e8mfasi en el valor que suposa… Llegiu m\u00e9s »L\u2019altra cara del somni americ\u00e0<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":735,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,49,39,44],"class_list":["post-83","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-john-cheever","tag-narrativa","tag-proa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/83","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=83"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/83\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/735"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=83"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=83"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=83"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}