![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/munro_felicitat.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Alice Munro coneix la condici\u00f3 humana: aquesta \u00e9s, si m\u00e9s no, la impressi\u00f3 que queda en llegir Massa felicitat<\/em>. Perqu\u00e8, de fet, l\u2019acurat retrat psicol\u00f2gic dels seus personatges \u2014dels femenins, en particular\u2014 \u00e9s un dels elements m\u00e9s destacats de les narracions que integren el volum. S\u00f3n dones, majorit\u00e0riament, les protagonistes d\u2019aquests relats de prosa freda: l\u2019interior complex, ple de revolts, de plecs i de zones d\u2019ombra, sobretot de dones. I, ben sovint, contraposades amb homes que \u2014per oposici\u00f3\u2014 apareixen retratats com individus simples, primaris. Servida per mitj\u00e0 d\u2019una prosa que talla i que situa el lector davant l\u2019espill \u2014com tota la gran literatura, de fet\u2014, la idea d\u2019aquella condici\u00f3 humana que hi traspua \u00e9s realment desoladora.<\/p>\n Com tota la gran literatura, tamb\u00e9, la de Munro indaga en l\u2019escletxa per tal de posar al descobert els factors que condicionen la vida dels personatges. Potser per aix\u00f2, al contrari del que \u00e9s usual en molts contes contemporanis, les seues hist\u00f2ries abracen per\u00edodes de temps inopinadament llargs. L\u2019efecte, sovint, \u00e9s el d\u2019una novel\u00b7la condensada, fins al punt que contenen m\u00e9s d\u2019un fil argumental i m\u00e9s d\u2019un nivell de ficci\u00f3; i hi s\u00f3n habituals les el\u00b7lipsis per encabir-les en el breu espai del conte. Hist\u00f2ries de marques vitals, de casualitats i de causalitats, de fracassos. Vides desorientades, que no semblen tenir rumb, que busquen alguna cosa indeterminada sense trobar-la: amor, afecte o simplement atenci\u00f3. I la literatura \u2014el poder de les hist\u00f2ries narrades, si m\u00e9s no\u2014 i el joc entre ficci\u00f3 i realitat present d\u2019una manera o d\u2019una altra en la majoria dels relats.<\/p>\n Si quasi sempre les comparacions \u2014com afirma el t\u00f2pic\u2014 s\u00f3n odioses, i ben sovint exagerades, el fet de dir que Munro \u00e9s la Tx\u00e8khov canadenca \u00e9s una manera gr\u00e0fica i bastant aproximada de situar-ne l\u2019estirp liter\u00e0ria. I podr\u00edem afegir-hi altres noms: James Salter, Raymond Carver o Kjell Askildsen<\/a>, per exemple. Perqu\u00e8 hi comparteix la capacitat de mostrar una prosa d\u2019aparen\u00e7a tranquil\u00b7la, quasi despreocupada; fins i tot d\u2019una certa innoc\u00e8ncia. I, en canvi, al mateix temps, de manera quasi imperceptible, furgar en llocs inc\u00f2modes i sovint terribles. Una atmosfera inquietant, una calculada ambig\u00fcitat, una prosa freda i aparentment senzilla: de sobte, per\u00f2, ens hi topem amb una frase mig amagada; una frase breu, concisa, capa\u00e7 d\u2019introduir-se a l\u2019est\u00f3mac, produir-hi un daltabaix o il\u00b7luminar tota la narraci\u00f3.<\/p>\n Els personatges de Massa felicitat<\/em> s\u00f3n infeli\u00e7os: \u00e9s una idea que es va forjant a la ment del lector a poc a poc, per condensaci\u00f3. Com molts altres grans narradors de les \u00faltimes d\u00e8cades, l\u2019autora parla d\u2019\u00e9ssers que es troben sols per m\u00e9s gent que els envolte; que busquen a les palpentes, amb poca tra\u00e7a, un contacte amb els altres. Uns personatges que l\u2019autora situa sovint en una certa fallida vital; perfectament recognoscible, per\u00f2, que el lector pot sentir en carn pr\u00f2pia. Obsedits a viure una vida normal, malgrat tot. D\u2019aquells a qui poques vegades ens referim com a herois, per m\u00e9s que es mostren capa\u00e7os de sobreposar-se a decisions err\u00f2nies, a l\u2019adversitat com a companya de viatge, a les ferides de l\u2019infortuni. Personatges corrents, per\u00f2 extraordinaris.<\/p>\n El recull pren el nom de l\u2019\u00faltima narraci\u00f3, que recrea la vida de la matem\u00e0tica i novel\u00b7lista russa Sofia Koval\u00e8vskaia. Un conte molt m\u00e9s extens que la resta \u2014pr\u00e0cticament una nouvelle<\/em>\u2014 i, paradoxalment, potser el m\u00e9s fluix del volum. Una tria curiosa, si m\u00e9s no, perqu\u00e8 la majoria s\u00f3n magn\u00edfiques peces de narrativa breu; i alguns com \u201cFicci\u00f3\u201d, \u201cForats-fondos\u201d, \u201cRadicals lliures\u201d o \u201cJoc de nenes\u201d, simplement magistrals. O com \u201cDimensions\u201d, que obre el volum i \u00e9s probablement un dels millors. Una narraci\u00f3 commovedora i d\u2019una alt\u00edssima tensi\u00f3 continguda, que posa els p\u00e8ls de punta a poc que es copsa el que hi ha sota aquella innoc\u00e8ncia aparent: \u201cTothom busca pertot la soluci\u00f3. Tenen el cap adolorit (de tant buscar). \u00a1Hi ha tantes coses que els empenyen i els fereixen! Se\u2019ls poden veure al rostre tots els blaus i totes les penes. Pateixen\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Alice Munro Massa felicitat Traducci\u00f3 de Dolors Udina Club Editor 1984, Barcelona, 2010 Alice Munro coneix la condici\u00f3 humana: aquesta \u00e9s, si m\u00e9s no, la impressi\u00f3 que queda en llegir Massa felicitat. Perqu\u00e8, de fet, l\u2019acurat retrat psicol\u00f2gic dels seus personatges \u2014dels femenins, en particular\u2014 \u00e9s un dels elements m\u00e9s destacats de les narracions que… Llegiu m\u00e9s »Estranys en el parad\u00eds<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":822,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[211,31,210,39],"class_list":["post-812","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-alice-munro","tag-angles","tag-club-editor-1984","tag-narrativa"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/812","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=812"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/812\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1129,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/812\/revisions\/1129"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/822"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=812"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=812"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=812"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}