![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/mcewan_chesil.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Segurament, McEwan no ha escrit, amb A la platja de Chesil<\/em>, la seua obra mestra. Per\u00f2 el lector no pot llegir-la sense admirar-se d\u2019una nova demostraci\u00f3 de destresa narrativa, o de l\u2019aparent facilitat amb qu\u00e8 l\u2019autor \u00e9s capa\u00e7 de trenar un discurs que, independentment del contingut de la hist\u00f2ria, \u00e9s un aut\u00e8ntic plaer de llegir. Un control dels mecanismes narratius que es fa pal\u00e9s, per exemple, en el temps de la hist\u00f2ria: en ess\u00e8ncia, unes poques hores de la nit de noces d\u2019una parella, detallades amb un tempo<\/em> lent i minuci\u00f3s, atent a cadascuna de les inflexions que es van succeint en l\u2019\u00e0nim dels dos personatges. En la pr\u00e0ctica, per\u00f2, McEwan hi intercala la hist\u00f2ria pr\u00e8via al present de la narraci\u00f3, unes breus pinzellades que situen l\u2019origen de tots dos i del seu amor; aix\u00ed com tamb\u00e9 una mena d\u2019ep\u00edleg dels anys posteriors a l\u2019acabament de la hist\u00f2ria estricta. I ho fa alternant en la narraci\u00f3 el punt de vista dels dos personatges, i fent servir el flashback<\/em> per donar-ne una informaci\u00f3 m\u00ednima per\u00f2 suficient. El resultat \u00e9s una narraci\u00f3 una vegada m\u00e9s impecable, una hist\u00f2ria breu \u2013quasi una nouvelle<\/em>\u2013 i deliciosa, sense gaires pretensions aparents.<\/p>\n \u201cEren joves, cultes i, tots dos, verges aquella nit, la seva nit de noces, i vivien en una \u00e8poca en qu\u00e8 una conversa sobre problemes sexuals era del tot impossible\u201d. \u00c9s la frase que obri la narraci\u00f3, un inici d\u2019aquells destinats a perdurar, que introdueix, amb unes poques paraules, el nucli central de la hist\u00f2ria, el conflicte amb qu\u00e8 hauran de encarar-se els dos principals personatges. Som a l\u2019Anglaterra de 1962 \u2013just abans, doncs, dels canvis socials que hauran de venir\u2013, Edward i Florence s\u2019acaben de casar i es disposen a sopar a l\u2019hotel, situat a la vora de la platja de Chesil, on passaran la nit de noces. Una violinista de bona fam\u00edlia i un aspirant a historiador de classe obrera \u2013caracteritzat per resoldre a colps els problemes\u2013 que malgrat les difer\u00e8ncies han optat per compartir la vida. I el concepte de nit de noces<\/em> que ac\u00ed recupera tot el sentit que havia tingut en uns altres temps: el d\u2019una primera vegada que, en la novel\u00b7la de McEwan, \u00e9s sin\u00f2nim de moviments maldestres, de frac\u00e0s, de plats trencats.<\/p>\n En poques p\u00e0gines \u2013i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, amb una economia de recursos realment destacable\u2013 McEwan \u00e9s capa\u00e7 de tra\u00e7ar les l\u00ednies mestres de la psicologia dels dos membres de la parella, les pors i les inseguretats que els tenallen, els desitjos que els mouen, la ceguesa o la ingenu\u00eftat amb qu\u00e8 s\u2019encaren a una situaci\u00f3 nova i, en conseq\u00fc\u00e8ncia, desconeguda. Un dibuix en qu\u00e8 all\u00f2 que no es diu o all\u00f2 que no es fa t\u00e9 tanta o m\u00e9s import\u00e0ncia que all\u00f2 que hi \u00e9s de manera expl\u00edcita. La brevetat implica contenci\u00f3, i McEwan ha fet servir les paraules justes, i nom\u00e9s les justes; res no hi \u00e9s superflu. Al contrari, cada frase pot llegir-se en clau simb\u00f2lica, i des d\u2019aquest punt de vista obrir-se a l\u00ednies tem\u00e0tiques diverses: l\u2019educaci\u00f3 de cada sexe, especialment de la dona, les difer\u00e8ncies insalvables de classe, la manera com l\u2019\u00e8poca marca els personatges, la incomunicaci\u00f3, la relaci\u00f3 entre la felicitat i l\u2019ambici\u00f3, etc.<\/p>\n Potser haur\u00edem preferit que l\u2019autor hagu\u00e9s tancat la novel\u00b7la just en el moment que acaba la hist\u00f2ria que s\u2019hi narra; que s\u2019hagu\u00e9s evitat, aix\u00ed, aquella mena d\u2019ep\u00edleg que, per moments, recorda l\u2019esquema previst d\u2019una altra novel\u00b7la, potser inicialment m\u00e9s extensa, en qu\u00e8 tot est\u00e0 absolutament delimitat, i totes les peces del trencaclosques acaben finalment per quadrar. En el cas de la novel\u00b7la de McEwan, resultat d\u2019un proc\u00e9s d\u2019acceleraci\u00f3 del temps narratiu a les darreres p\u00e0gines. Una t\u00e8cnica simplificadora amb qu\u00e8 es pret\u00e9n donar algunes pistes de quins seran els camins que seguiran els dos personatges a partir d\u2019aquella nit. I aix\u00ed, si McEwan conta unes poques hores en les primeres cent p\u00e0gines i escaig de la novel\u00b7la, hi conta un bon grapat de d\u00e8cades en les darreres deu.<\/p>\n En qualsevol cas, una hist\u00f2ria senzilla per\u00f2 emotiva; i, sobretot, molt ben narrada. Amb el rerefons del paisatge id\u00edl\u00b7lic de la platja de Chesil com a s\u00edmbol del context en qu\u00e8 es troben els dos personatges i d\u2019all\u00f2 que aquest marc els exigeix. Una exig\u00e8ncia que no s\u2019adiu amb la seua preparaci\u00f3 i, potser, no del tot tampoc amb els seus desitjos. Anar fins all\u00e0 per tornar-ne de buit \u2013o, pitjor encara, per tornar-ne amb les mans plenes dels bocins d\u2019un objecte que era tan valu\u00f3s\u2013 \u00e9s el m\u00e9s cruel dels destins que es pot donar a aquest hotel a la vora de la platja.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Ian McEwan A la platja de Chesil Traducci\u00f3 d\u2019Albert Torrescasana Anagrama\/Emp\u00faries, Barcelona, 2008 Segurament, McEwan no ha escrit, amb A la platja de Chesil, la seua obra mestra. Per\u00f2 el lector no pot llegir-la sense admirar-se d\u2019una nova demostraci\u00f3 de destresa narrativa, o de l\u2019aparent facilitat amb qu\u00e8 l\u2019autor \u00e9s capa\u00e7 de trenar un discurs… Llegiu m\u00e9s »Els plats trencats de la inexperi\u00e8ncia<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":733,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[12,31,13,47,27],"class_list":["post-78","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-anagrama","tag-angles","tag-empuries","tag-ian-mcewan","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/78","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=78"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/78\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/733"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=78"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=78"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=78"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}