![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/alzamora_nit.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
A c\u00f2pia de convertir-la en recurrent, una frase de l\u2019estil del \u201cCap lector no hi restar\u00e0 indiferent\u201d que trobem a la contracoberta de Nit de l\u2019\u00e0nima<\/em> significa ben poca cosa: no implica, necess\u00e0riament, que el contingut no siga un m\u00e9s de tants productes sopor\u00edfers avalats<\/em> per les diferents variants d\u2019aquesta sent\u00e8ncia. Per\u00f2, en el cas de la novel\u00b7la de Sebasti\u00e0 Alzamora, l\u2019av\u00eds \u2013a m\u00e9s de pertinent\u2013 s\u2019ajusta a la realitat m\u00e9s estricta. Perqu\u00e8 se\u2019ns fa dif\u00edcil d\u2019imaginar un lector indiferent d\u2019aquesta personal\u00edssima versi\u00f3 del mite de Faust; i perqu\u00e8 qui a\u00e7\u00f2 signa deu trobar-se del costat dels que no han aconseguit de veure-li el quid<\/em> a l\u2019obra, ni han entrat en cap moment en el joc que proposa. En part, l\u2019explicaci\u00f3 deu estar en un altre dels aspectes que s\u2019hi destaquen: el fet que es tracte d\u2019una obra escrita amb \u201cactitud rebel, provocadora i desafiant\u201d. Potser, perqu\u00e8 el problema de la provocaci\u00f3 rau a trobar receptors disposats a sentir-se provocats, i aix\u00f2 no sempre \u00e9s f\u00e0cil. L\u2019autor, en qualsevol cas, hi posa de la seua part i apunta a tort i a dret: els catalanistes, la religi\u00f3, els mallorquins, les dones, algunes vaques sagrades de la Nova Can\u00e7\u00f3, un president de la Generalitat an\u00f2nim que recorda molt a un expresident de la Generalitat amb nom, etc. Posats a apuntar, Alzamora \u2013o el narrador, haur\u00edem de dir\u2013 apunta fins i tot a un personatge secundari de la trama: un escriptor, \u201cun tal Sebasti\u00e0 Alzamora, de Mallorca\u201d, que \u201cnom\u00e9s de veure\u2019l em produeix n\u00e0usees: un tipus calb, infatuat i presumptu\u00f3s, tot inflat amb els seus dos premis\u201d.<\/p>\n Delimitat, doncs, l\u2019abast del joc, hi ha tamb\u00e9 el mite, la revisi\u00f3 del mite. Un Faust que ha fet contracte amb un editor \u2013Sibelius\u2013 que l\u2019obliga a escriure una novel\u00b7la amb la hist\u00f2ria d\u2019un \u201chome que vola\u201d. Un Faust reencarnat en un personatge il\u00b7luminat, obsedit pel sexe i per la religi\u00f3, que enceta la novel\u00b7la com un s\u00e0tir euf\u00f2ric i br\u00f2fec, i l\u2019acaba com un \u00e9sser en plena descomposici\u00f3. I un Faust que veu com l\u2019\u00e0nima, situada en els genitals, escapa literalment del cos: el penis \u2013la polla, com prefereix anomenar-la\u2013 corrent per tota la casa mentre riu de la impot\u00e8ncia maldestra del desesperat perseguidor. Assistim aix\u00ed, al llarg de tota una nit eterna, a un viatge on\u00edric i delirant \u2013narrat en primera persona per una ment malalta\u2013 per recuperar l\u2019\u00e0nima i per entrevistar-se amb Sibelius, dos fets que s\u2019insinuen relacionats. Un viatge que transcorre per una Barcelona desfigurada per l\u2019alt contingut d\u2019al\u00b7lucinaci\u00f3 que t\u00e9 la novel\u00b7la, per\u00f2 tamb\u00e9 per una esp\u00e8cie de cat\u00e0strofe apocal\u00edptica i inconcreta: les Onades<\/em>. Una ciutat en runes, atemporal, on es malviu entre bandes i pillatge, i que recorda el marc d\u2019un determinat tipus de pel\u00b7l\u00edcula entre Blade Runner<\/em> i Mad Max<\/em>.<\/p>\n De fet, el cinema sembla un dels referents de l\u2019obra, juntament amb el c\u00f2mic pel que fa al dibuix de determinats personatges i accions. I, en general, un cert aire de caricatura, d\u2019esperpent \u2013la novel\u00b7la s\u2019enceta amb una cita de Valle-Incl\u00e1n. Per\u00f2, sobretot, la novel\u00b7la t\u00e9 molt d\u2019on\u00edric, entre el m\u00e9s l\u00fabric dels somnis er\u00f2tics i el malson m\u00e9s esgarrifosament impotent. Un univers on cap el desig incestu\u00f3s envers la mare, el de matar el pare o el de renegar de la p\u00e0tria. Una baixada als inferns seguint l\u2019\u00e0nima o els genitals, constru\u00efda a partir de plans de l\u00edmits difusos que se superposen constantment, entre la realitat i el desvari. Una hist\u00f2ria orgi\u00e0stica, sacr\u00edlega, escatol\u00f2gica; d\u2019estil barroc i d\u2019ambient apocal\u00edptic, ple de refer\u00e8ncies a la decad\u00e8ncia; amb tota una galeria de freaks<\/em>, disposats a engegar llargu\u00edssimes i insofribles \u2013volgudament insofribles, dir\u00edem\u2013 discussions teol\u00f2giques en qu\u00e8 participen personatges amb noms d\u2019il\u00b7lustres polemistes medievals. Amb un cert capgirament final del lloc com\u00fa de l\u2019escriptor ent\u00e9s com a demi\u00fcrg, senyor absolut de les seues criatures, que ac\u00ed ha estat reconvertit en un gran Diable tamb\u00e9 creador, en el Mal. I la sospita, en definitiva, que no cal buscar un Diable per encarnar aquest Mal; perqu\u00e8, potser, el Mal est\u00e0 dins de cadascun de nosaltres. El resultat de tot plegat s\u2019asembla a un gran guinyol, a una immensa broma. Grandiloq\u00fcent i excessiva, en ocasions: per\u00f2 b\u00e0sicament una broma.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Sebasti\u00e0 Alzamora Nit de l’\u00e0nima Editorial Proa, Barcelona, 2007 A c\u00f2pia de convertir-la en recurrent, una frase de l\u2019estil del \u201cCap lector no hi restar\u00e0 indiferent\u201d que trobem a la contracoberta de Nit de l\u2019\u00e0nima significa ben poca cosa: no implica, necess\u00e0riament, que el contingut no siga un m\u00e9s de tants productes sopor\u00edfers avalats per… Llegiu m\u00e9s »La identitat genital d\u2019un Faust postmodern<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":728,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[19,27,44,43],"class_list":["post-71","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-catala","tag-novel-la","tag-proa","tag-sebastia-alzamora"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=71"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/71\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/728"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=71"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=71"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=71"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}