![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/melville_bartleby.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Encara el veig, amb aquella figura p\u00e0l\u00b7lida i pulcra, llastimosa i respectable, irremeiablement desolada. Era en Bartleby<\/em>. Aquestes paraules presenten un d\u2019aquells personatges que el pas del temps ha convertit en cl\u00e0ssic. Un gris escrivent que apareix, vingut d\u2019enlloc, en el despatx d\u2019un advocat \u2013el narrador de la hist\u00f2ria i responsable de les paraules anteriors\u2013 en resposta a un anunci. I amb una fama liter\u00e0ria associada inevitablement a una frase, gaireb\u00e9 tan coneguda com les paraules inicials del Quixot<\/em> o de La metamorfosi<\/em> kafkiana: el lac\u00f2nic \u201cPreferiria no fer-ho\u201d amb qu\u00e8 respon al requeriment d\u2019atendre una feina rutin\u00e0ria. Un ref\u00fas passiu i inesperat que esdev\u00e9 l\u2019\u00fanic argument d\u2019un enigm\u00e0tic \u00e9sser la vida del qual es limitar\u00e0, a partir d\u2019aquell moment i progressivament, a no actuar. Tamb\u00e9, de manera progressiva, l\u2019argument hegem\u00f2nic d\u2019aquesta narraci\u00f3 que avan\u00e7a des d\u2019una situaci\u00f3 inicial d\u2019aparent normalitat fins a l\u2019absurd final.<\/p>\n Publicada el 1856 \u2013despr\u00e9s, doncs, de l\u2019altre gran cl\u00e0ssic de Melville, Moby Dick<\/em>\u2013 l\u2019obra va haver d\u2019esperar un segle per comen\u00e7ar a ser entesa i reconeguda com all\u00f2 que \u00e9s: una petita joia de la literatura universal, a m\u00e9s d\u2019una de les narracions m\u00e9s enigm\u00e0tiques i influents que s\u2019han escrit mai. Un cl\u00e0ssic que ara podem recuperar en edici\u00f3 de luxe: un \u00e0lbum amb la traducci\u00f3 de Miquel Desclot i les il\u00b7lustracions de Javier Zabala \u2013Premio Nacional de Ilustraci\u00f3n<\/em> 2005\u2013 a partir d\u2019una lectura del personatge i dels ambients que sembla haver-ne captat l\u2019ess\u00e8ncia per inserir-s\u2019hi de manera natural.<\/p>\n Hi ha una l\u00ednia evident que uneix Bartleby<\/em> amb Kafka \u2013ho va escriure Borges i la contraportada d\u2019aquesta edici\u00f3 ens ho recorda. Per\u00f2 tamb\u00e9 arriba al propi autor argent\u00ed, a l\u2019existencialisme, a la literatura de l\u2019absurd. I a Pessoa, sobretot: perqu\u00e8 si Bartleby afirmava que preferia no fer-ho, Bernardo Soares va elaborar tota una teoria de la inutilitat de qualsevol acci\u00f3. Aix\u00ed doncs, tot i que interpretada sovint com un acte de rebel\u00b7lia, la determinaci\u00f3 de Bartleby dif\u00edcilment pot reduir-se a un fet tan simple i directe. L\u2019abs\u00e8ncia de causes expl\u00edcites o d\u2019una meta aparent, la sensaci\u00f3 que ell ha ent\u00e9s alguna gran veritat que nosaltres no som capa\u00e7os de copsar, i l\u2019extrem de portar la decisi\u00f3 fins a les darreres conseq\u00fc\u00e8ncies suggereixen lectures que tenen, potser, m\u00e9s a veure amb la condici\u00f3 humana, amb la solitud que hi \u00e9s inherent, amb l\u2019encaix d\u2019aquesta fr\u00e0gil realitat en el m\u00f3n. Potser.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Herman Melville Bartleby, l\u2019escrivent Traducci\u00f3 de Miquel Desclot Il\u00b7lustracions de Javier Zabala N\u00f3rdica Libros, Madrid, 2008 Encara el veig, amb aquella figura p\u00e0l\u00b7lida i pulcra, llastimosa i respectable, irremeiablement desolada. Era en Bartleby. Aquestes paraules presenten un d\u2019aquells personatges que el pas del temps ha convertit en cl\u00e0ssic. Un gris escrivent que apareix, vingut d\u2019enlloc,… Llegiu m\u00e9s »Preferiria no fer-ho<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":726,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,37,38,39,36],"class_list":["post-66","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-herman-melville","tag-javier-zabala","tag-narrativa","tag-nordica"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=66"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/66\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/726"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=66"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=66"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=66"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}