{"id":595,"date":"2010-12-01T19:00:58","date_gmt":"2010-12-01T17:00:58","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=595"},"modified":"2026-08-27T11:20:00","modified_gmt":"2026-08-27T09:20:00","slug":"john-banville","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/lilla\/john-banville\/","title":{"rendered":"John Banville"},"content":{"rendered":"\n
\"Portada\"<\/figure>\n\n\n\n

El joc literari de convertir l\u2019autor en demi\u00fcrg, en senyor absolut de les seues criatures de ficci\u00f3 i dels fets que els ocorren, portat a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies. Els infinits<\/em> \u2014la darrera novel\u00b7la de Banville\u2014 \u00e9s una bona mostra d\u2019aquest joc, en qu\u00e8 el narrador en primera persona esdev\u00e9, directament, un d\u00e9u grec, manipulador i obsc\u00e8, que es riu dels humans. Cinc anys despr\u00e9s de meravellar-nos amb El mar<\/em>, l\u2019autor irland\u00e9s retorna a cara descoberta, sense la m\u00e0scara que ha fet servir darrerament.<\/p>\n\n\n\n

En llegir les seues obres, es fa pal\u00e9s que Banville gaudeix del llenguatge; per\u00f2 tamb\u00e9 l\u2019esfor\u00e7 per tal de convertir-lo en un element nou, allunyat de llocs comuns. La prosa de l\u2019irland\u00e9s demana un lector disposat a entrar en el joc d\u2019un discurs minuci\u00f3s, constru\u00eft mot a mot, buscant el lloc exacte de cada pe\u00e7a en l\u2019engranatge. Una prosa sensual que, una vegada ven\u00e7uda la barrera inicial, ofereix tot el plaer lector de la gran literatura, fins al punt de deixar en segon pla all\u00f2 que t\u00e9 a veure amb la trama de les novel\u00b7les. L\u2019estil prec\u00eds de la prosa \u2014la marcada voluntat d\u2019estil\u2014 n\u2019\u00e9s, doncs, el tret distintiu; fins al punt que George Steiner n\u2019ha dit que \u00e9s \u201cl\u2019escriptor de llengua anglesa m\u00e9s intel\u00b7ligent, l\u2019estilista m\u00e9s elegant\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Les seues obres indaguen \u2014com poques s\u00f3n capaces de fer-ho\u2014 en l\u2019\u00e0nima humana, fent una profunda immersi\u00f3 en l\u2019interior dels personatges. Els seus narradors, sempre en primera persona, acostumen a tenir alguna cosa de n\u00e0ufrags que naden amb rumb incert, sense saber si hi ha possibilitat de salvaci\u00f3, per\u00f2 conscients de no poder fer cap altra cosa. Narradors que tamb\u00e9 deambulen pels meandres de la mem\u00f2ria; una mem\u00f2ria on nia el secret, la p\u00e8rdua i la culpa.<\/p>\n\n\n\n

Nascut a Wexford (Irlanda) el 1945, va ser editor de l\u2019Irish Times<\/em> i col\u00b7labora habitualment en The New Review of Books<\/em>, on escriu cr\u00edtica liter\u00e0ria. El 1970 va publicar la primera obra, el recull de contes Long Lankin<\/em>; i, des d\u2019aleshores, el seu prestigi no ha deixat de cr\u00e9ixer. Finalista del Booker Prize<\/em> amb Book of Evidence<\/em> el 1989, any en qu\u00e8 va obtenir el Guinness Peat Aviation Award<\/em>, entre els nombrosos guardons que ha rebut figuren tamb\u00e9 el James Tait Black Memorial Prize<\/em> o el Guardian Fiction Prize<\/em>. El 2005 va guanyar finalment el Man Booker <\/em>amb El mar<\/em>, una obra imprescindible que tamb\u00e9 va obtenir l\u2019Irish Book Award<\/em> a la millor novel\u00b7la de l\u2019any.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019altre nom de Banville<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Des de la publicaci\u00f3 d\u2019El mar<\/em>, per\u00f2, Banville no havia desaparegut completament. En aquests cinc anys ha tingut temps d\u2019inventar-se un alter ego<\/em> i de publicar novel\u00b7la negra sota el nom de Benjamin Black. Quan parla de Black, de fet, parla d\u2019un \u00e9sser distint, que escriu de manera r\u00e0pida i flu\u00efda, segons Banville. Ell, en canvi, treballa cada p\u00e0gina amb la lentitud de l\u2019esfor\u00e7 estil\u00edstic. Black crea personatges, els llan\u00e7a a la hist\u00f2ria i es limita a veure qu\u00e8 hi passa. Banville escriu lent, a m\u00e0, pensa cada paraula, i narra sempre en primera persona. Black escriu r\u00e0pid, amb ordinador i en tercera persona.<\/p>\n\n\n\n

Podr\u00edem afirmar que mentre Banville \u00e9s l\u2019estil, Black \u00e9s la trama; per\u00f2 aix\u00f2 nom\u00e9s seria veritat en part. Les novel\u00b7les que ha publicat sota aquest pseud\u00f2nim \u2014El secret de Christine Falls<\/em>, L\u2019altre nom de Laura<\/em> i El L\u00e8mur<\/em>\u2014 demostren que, sota el vern\u00eds d\u2019elements que provenen de g\u00e8neres com el thriller o la novel\u00b7la negra, hi ha una lectura m\u00e9s profunda que retorna a alguns dels motius habituals de l\u2019irland\u00e9s. Especialment, a aquella capacitat d\u2019introduir-se en l\u2019\u00e0nima dels personatges, i de trobar-hi els racons m\u00e9s foscos de l\u2019exist\u00e8ncia humana.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El joc literari de convertir l\u2019autor en demi\u00fcrg, en senyor absolut de les seues criatures de ficci\u00f3 i dels fets que els ocorren, portat a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies. Els infinits \u2014la darrera novel\u00b7la de Banville\u2014 \u00e9s una bona mostra d\u2019aquest joc, en qu\u00e8 el narrador en primera persona esdev\u00e9, directament, un d\u00e9u grec, manipulador i… Llegiu m\u00e9s »John Banville<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8102,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[30],"tags":[31,28,66,27],"class_list":["post-595","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lilla","tag-angles","tag-bromera","tag-john-banville","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/595","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=595"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/595\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8107,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/595\/revisions\/8107"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8102"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=595"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=595"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=595"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}