![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/zweig_impaciencia.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
La complexitat dels sentiments, formats de components diversos i, sovint, contradictoris. L\u2019evid\u00e8ncia que, fins i tot en aquells comportaments socialment m\u00e9s acceptats i valorats, hi ha costats foscos i arestes afilades. Que l\u2019altruisme mai no \u00e9s innocent \u2014b\u00e9 perqu\u00e8 el mou l\u2019egoisme de la pr\u00f2pia satisfacci\u00f3, b\u00e9 perqu\u00e8 simplement \u00e9s el resultat de no saber fugir de la suposada acci\u00f3 altruista. I la compassi\u00f3, sobretot, com una perillosa arma de doble tall. En La impaci\u00e8ncia del cor<\/em>, Stefan Zweig s\u2019encarava amb aquest material tan sensible i no nom\u00e9s n\u2019eixia indemne, sin\u00f3 que hi elaborava una de les mostres m\u00e9s evidents de per qu\u00e8 se\u2019l considera un dels millors narradors de la literatura contempor\u00e0nia. Per\u00f2 tamb\u00e9 un minuci\u00f3s observador del comportament hum\u00e0; sobretot perqu\u00e8, m\u00e9s enll\u00e0 dels elements al\u00b7ludits, la novel\u00b7la \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 de construcci\u00f3 de personatges, amb una profunditat psicol\u00f2gica que ens els fa perfectament recognoscibles.<\/p>\n El relat explica, en ess\u00e8ncia, la relaci\u00f3 entre el tinent Anton Hofmiller i la jove Edith Kekesfalva, filla d\u2019un magnat hongar\u00e9s, que pateix una par\u00e0lisi cr\u00f2nica. Des de l\u2019accidentada trobada inicial, quan el tinent \u00e9s convidat al castell del magnat, la successi\u00f3 d\u2019unes visites cada vegada m\u00e9s freq\u00fcents inspirades per la compassi\u00f3, l\u2019aparici\u00f3 de l\u2019amor no correspost, i la progressiva assimilaci\u00f3 de Hofmiller a la vida dels Kekesfalva i als capricis d\u2019Edith. Una relaci\u00f3 que se sustenta en una feble malla de mentides pietoses que pot esquin\u00e7ar-se en qualsevol moment. Un argument de novel\u00b7la amorosa escrita, per\u00f2, amb l’estil absorbent propi de la d\u2019intriga, en qu\u00e8 el ritme de la prosa s\u2019adapta als fets que s\u2019hi expliquen: extraordin\u00e0riament pausat durant bona part del text, es desferma de manera endimoniada en la part final, el temps es comprimeix radicalment i l\u2019acci\u00f3 s\u2019accelera cap al fet cabdal i definitiu. Un desenlla\u00e7 que coincideix amb un fet decisiu per a la hist\u00f2ria contempor\u00e0nia de la humanitat: l\u2019assassinat de l\u2019arxiduc Francesc Ferran, detonant de la Primera Guerra Mundial.<\/p>\n M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019una trama d\u2019indubtable inter\u00e9s, per\u00f2, destaca \u2014com ja ha estat dit\u2014 la construcci\u00f3 de personatges; i, en particular, la del tinent Hofmiller. Zweig el va mostrant<\/em> gradualment, en un retrat que s\u2019inicia pels tra\u00e7os generals i, a poc a poc, va completant-ne els secundaris fins a accedir, per \u00faltim, als detalls m\u00ednims. Assistim aix\u00ed a l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019un jove de vint-i-cinc anys que a penes s\u2019ha enfrontant a la vida real, que a penes coneix res fora de l\u2019univers tancat de la caserna militar. I aix\u00f2 explica, en part, la indefensi\u00f3 davant de determinats sentiments, la incapacitat per a prendre decisions aut\u00f2nomes, la facilitat amb qu\u00e8 es deixa portar pels esdeveniments. Com una ant\u00edtesi del Bartleby<\/a> de Melville<\/a>, Hofmiller potser tamb\u00e9 preferiria no fer-ho, per\u00f2 una vegada i una altra, malgrat que l\u2019instint l\u2019avise del perill, les forces li fallen i acaba acceptant la voluntat \u2014o el xantatge\u2014 dels altres. I segurament \u00e9s ja massa tard quan ent\u00e9n que \u201cels pitjors mals d\u2019aquest m\u00f3n no s\u00f3n els causats per la maldat i la brutalitat, sin\u00f3 per la feblesa\u201d.<\/p>\n Llegida en conjunt, La impaci\u00e8ncia del cor<\/em> t\u00e9 molt de novel\u00b7la moral, en qu\u00e8 la culpa est\u00e0 present com a tema de fons: l\u2019assumpci\u00f3 de la culpa, la possibilitat de redempci\u00f3 i la relativitat del pes que aquesta culpa t\u00e9 al costat d\u2019altres factors. El joc de veus narratives contribueix en aquest sentit, atorgant protagonisme als personatges, als seus sentiments i a les raons dels seus actes, i fent m\u00e9s evident el grau de subjectivitat del conjunt. Hi ha, d\u2019una banda, el recurs del pr\u00f2leg, en qu\u00e8 una veu en primera persona \u2014que identifiquem amb el propi autor\u2014 presenta la hist\u00f2ria que se\u2019ns explicar\u00e0 com un fet real que li ha sigut revelat. D\u2019una altra, la tria del personatge de Hofmiller com a narrador principal d\u2019uns fets en qu\u00e8 \u00e9s part implicada. I, finalment, la inclusi\u00f3 de relats secundaris dins del principal. Una novel\u00b7la moral que indaga en l\u2019espai entre la compassi\u00f3 i la feblesa. Una hist\u00f2ria commovedora i absorbent. Un cl\u00e0ssic indiscutible.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Stefan Zweig La impaci\u00e8ncia del cor Traducci\u00f3 de Joan Fontcuberta Quaderns Crema, Barcelona, 2010 La complexitat dels sentiments, formats de components diversos i, sovint, contradictoris. L\u2019evid\u00e8ncia que, fins i tot en aquells comportaments socialment m\u00e9s acceptats i valorats, hi ha costats foscos i arestes afilades. Que l\u2019altruisme mai no \u00e9s innocent \u2014b\u00e9 perqu\u00e8 el mou… Llegiu m\u00e9s »Entre la compassi\u00f3 i la feblesa<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":658,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[35,27,54,207],"class_list":["post-592","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-alemany","tag-novel-la","tag-quaderns-crema","tag-stefan-zweig"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/592","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=592"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/592\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/658"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=592"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=592"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=592"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}