![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/banville_infinits.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
No \u00e9s dif\u00edcil llegir la darrera obra de Banville en clau metaliter\u00e0ria, com una novel\u00b7la en qu\u00e8 el joc de convertir l\u2019autor en demi\u00fcrg, en senyor absolut de les criatures de ficci\u00f3 i dels fets que els ocorren, es porta fins a les \u00faltimes conseq\u00fc\u00e8ncies. El lector ho copsa, d\u2019una banda, quan comprova que, en Els infinits<\/em>, el paper de l\u2019habitual narrador en primera persona de les novel\u00b7les de l\u2019autor irland\u00e9s l\u2019ocupa, directament, un d\u00e9u: el d\u00e9u grec Hermes, manipulador i obsc\u00e8, que es riu dels humans. Per\u00f2 d\u2019una altra, tamb\u00e9, perqu\u00e8 en m\u00e9s d\u2019un moment del discurs d\u2019aquest narrador, Banville no s\u2019est\u00e0 de confondre la veu d\u2019Hermes amb la seua pr\u00f2pia.<\/p>\n Un \u00fanic dia d\u2019estiu, una casa i una fam\u00edlia que es reuneix al voltant del patriarca en coma: Adam Godley, un matem\u00e0tic que ha dedicat la vida que ara se li acaba a la construcci\u00f3 d\u2019una teoria dels infinits. Una trama redu\u00efda a la m\u00ednima expressi\u00f3, doncs, i concentrada en poques hores, en qu\u00e8 la fam\u00edlia Godley \u00e9s el blanc de les anades i vingudes dels d\u00e9us, de les seues maniobres de vegades pietoses i altres obertament deshonestes i interessades: Zeus, per exemple, en la primera part de l\u2019obra, ja ha aconseguit colar-se al llit d\u2019Helena \u2014la nora d\u2019Adam Godley\u2014 fent servir l\u2019aparen\u00e7a del marit per a mantenir-hi una l\u00fabrica relaci\u00f3. Al contrari del d\u00e9u dels cristians, doncs, aquests no fan veure que s\u00f3n benignes; no prometen la salvaci\u00f3 ni amenacen amb la damnaci\u00f3. Nom\u00e9s s\u00f3n juganers i es diverteixen amb l\u2019espectacle de les mis\u00e8ries humanes; \u00ednfimes i sense import\u00e0ncia, per\u00f2 observades amb inter\u00e9s per uns d\u00e9us infinitament avorrits, que n\u2019envegen la capacitat d\u2019estimar i, per damunt de qualsevol altra cosa, la possibilitat de morir. La finitud \u2013i la consci\u00e8ncia de finitud\u2013 de les seues miserables vides.<\/p>\n Amb una acci\u00f3 tan m\u00ednima, doncs, el que queda \u00e9s l\u2019estil. La tantes vegades lloada prosa de Banville aconseguint novament que tot s\u2019esdevinga a c\u00e0mera lenta, detenint cada detall i construint un text en qu\u00e8 \u2014potser m\u00e9s que mai\u2014 la forma arriba a fer perdre de vista per moments el contingut. No \u00e9s dif\u00edcil, doncs, imaginar l\u2019autor irland\u00e9s ben c\u00f2mode en el paper d\u2019aquest d\u00e9u que observa des de dalt les estranyes accions de les criatures humanes amb curiositat d\u2019entom\u00f2leg. I amb el poder i la capacitat d\u2019intervenci\u00f3, cal no oblidar-ho: com un director esc\u00e8nic obscenament present, que situa els actors a voluntat i amb un cert aire d\u2019autocomplaen\u00e7a. En canvi, trobem a faltar, potser, aquella capacitat de Banville per a la construcci\u00f3 de personatges, per a navegar-ne les parts m\u00e9s fosques. \u00c9s m\u00e9s que probable que la reducci\u00f3 a meres ombres que vaguen per la casa sense rumb haja estat triada per Banville en favor del joc dels d\u00e9us. Per\u00f2 no deixa de ser curi\u00f3s que siga el patriarca Adam Godley, que est\u00e0 en coma, qui m\u00e9s aconseguisca recordar aquella profunditat que acostumen a tenir habitualment els habitants de les seues novel\u00b7les.<\/p>\n Portar el joc a l\u2019extrem, en aquest cas, equival a descobrir les cartes; o, el que \u00e9s el mateix, a destapar la tramoia de la ficci\u00f3 narrativa. I aix\u00f2 arriba al cl\u00edmax amb un desenlla\u00e7 de novel\u00b7la que Hermes prepara conscientment, movent personatges com les peces d\u2019escacs sobre el tauler, i disposant-los per a la gran fotografia final. La novel\u00b7la no \u00e9s sin\u00f3 representaci\u00f3.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" John Banville Els infinits Traducci\u00f3 d’Eduard Castanyo Edicions Bromera, Alzira, 2010 No \u00e9s dif\u00edcil llegir la darrera obra de Banville en clau metaliter\u00e0ria, com una novel\u00b7la en qu\u00e8 el joc de convertir l\u2019autor en demi\u00fcrg, en senyor absolut de les criatures de ficci\u00f3 i dels fets que els ocorren, es porta fins a les \u00faltimes… Llegiu m\u00e9s »El divertiment dels d\u00e9us<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":702,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,28,66,27],"class_list":["post-575","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-bromera","tag-john-banville","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/575","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=575"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/575\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/702"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=575"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=575"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=575"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}