![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/fonseca_cobrador.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
L\u2019aura que envolta la figura de Rubem Fonseca es confon sovint amb els personatges i els temes de la seua narrativa. Misantropia, la voluntat de mantenir-se al marge de la premsa, el fet d\u2019haver sigut policia abans de dedicar-se a la literatura \u2014no va publicar fins als trenta-vuit anys\u2014, i la reacci\u00f3 que va produir l\u2019aparici\u00f3 dels seus escrits en una societat poc propensa a les veritats inc\u00f2modes \u2014fins al punt de la confiscaci\u00f3 de l\u2019edici\u00f3 per part del govern\u2014 no han fet sin\u00f3 contribuir a augmentar-ne la llegenda. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aix\u00f2, per\u00f2, Fonseca \u00e9s un dels imprescindibles de la narrativa de les \u00faltimes d\u00e8cades, i un dels grans renovadors de la literatura brasilera contempor\u00e0nia. Els relats que integren El cobrador<\/em> en s\u00f3n una bona mostra: una excel\u00b7lent col\u00b7lecci\u00f3 de peces liter\u00e0ries que, trenta-un anys despr\u00e9s de la publicaci\u00f3 original, continua mantenint tota la for\u00e7a. Narracions que tracen un retrat descarnat de la societat contempor\u00e0nia, que s\u2019hi mostra violenta, c\u00ednica i desequilibrada; de la frustraci\u00f3 de la vida quotidiana en una societat que despersonalitza l\u2019individu, el degrada, l\u2019aliena. Un viatge per les clavegueres de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 actual que fa visibles els racons que sovint preferim ignorar.<\/p>\n La sordidesa \u00e9s el nexe d\u2019unes narracions que habiten un univers de viol\u00e8ncia, corrupci\u00f3, perversi\u00f3 i marginalitat, en el sentit literal de la paraula: el de tot all\u00f2 que viu als marges de l\u2019edulcorada imatge oficial. Ped\u00f2fils, ad\u00falters, assassins, xantatgistes, traficants; tamb\u00e9 el costat obscur de fam\u00edlies riques i influents; i ancians, i malalts. Podr\u00edem titllar-ho de narrativa negra, perqu\u00e8 alguns dels contes s\u00f3n miniatures de la novel\u00b7la de g\u00e8nere, amb detectius que semblen predestinats a encarnar-ne tota una saga \u2014el genial Mandrake, per exemple. Per\u00f2, tamb\u00e9 perqu\u00e8, siga quin siga el tema i els protagonistes del relat, semblen estrets de \u2014o destinats a\u2014 la cr\u00f2nica negra dels peri\u00f2dics. I, tanmateix, seria un error reduir Fonseca \u00fanicament a un autor de g\u00e8nere polic\u00edac. Estar\u00edem obviant que l\u2019\u00fas d\u2019alguns t\u00f2pics heretats d\u2019aquella narrativa no deixa de ser una eina; segurament, la millor possible per abordar el retrat cr\u00edtic i despullat del subm\u00f3n d\u2019aquesta societat del benestar, i posar-nos-en al davant la cara m\u00e9s fosca. Uns t\u00f2pics, a m\u00e9s, que l\u2019autor manipula i deforma fins a aconseguir un resultat que no deixa de ser una par\u00f2dia del propi g\u00e8nere.<\/p>\n La brevetat, la precisi\u00f3 i l\u2019agilitat s\u00f3n els trets distintius de l\u2019estil Fonseca: paraules que tallen com una navalla, i una prosa directa com una fuetada, descarnada i no exempta d\u2019un cert humor negre. Imperceptiblement, l\u2019acci\u00f3 se situa a la vora mateix de l\u2019abisme, es tensa al m\u00e0xim, i creix la sensaci\u00f3 d\u2019un imminent desenlla\u00e7 tr\u00e0gic. \u00c9s la viol\u00e8ncia latent que alimenta les accions de l\u2019estrafol\u00e0ria galeria de personatges que poblen els relats; uns personatges que, entre altres coses, tenen en com\u00fa l\u2019individualisme. D\u2019una manera o d\u2019una altra, s\u2019enfronten en solitari al m\u00f3n: b\u00e9 siga perseguint una persona per tot l\u2019Amazones \u2014\u201cTrobada a l\u2019Amazones\u201d\u2014, revoltant-se contra l\u2019ordre absurd d\u2019un asil d\u2019ancians \u2014\u201cOnze de Maig\u201d\u2014, provant de revertir l\u2019atzar que habitualment li \u00e9s contrari \u2014\u201cEl joc del mort\u201d\u2014, compensant les injust\u00edcies de la societat en general \u2014\u201cEl cobrador\u201d\u2014 o d\u2019algun membre concret \u2014\u201cDinar a la muntanya el diumenge de Carnaval\u201d\u2014, etc. I, en general, q\u00fcestionant institucions venerables, d\u2019aquelles que es consideren imprescindibles per al bon funcionament social.<\/p>\n L\u2019\u00fas de narradors interns en primera persona contribueix a eliminar qualsevol temptaci\u00f3 d\u2019omnisci\u00e8ncia; de mirada des de fora que pogu\u00e9s ser interpretada com a mirada des de dalt i, doncs, com a moral. \u00c9s el personatge qui ens conta la seua pr\u00f2pia hist\u00f2ria, amb tots els filtres i restriccions que aquesta tria comporta, amb la m\u00e0xima subjectivitat; i, molt sovint, amb les distorsions de la malaltia, de l\u2019odi o de l\u2019autojustificaci\u00f3. La seua \u00e9s, doncs, una cr\u00edtica morda\u00e7 i implacable del fals progr\u00e9s contemporani que s\u2019orquestra \u00fanicament pel mecanisme del retrat. L\u2019autor desapareix; no hi ha valoraci\u00f3, ni encara menys el m\u00ednim rastre de posicionament o de maniqueisme. Els seus contes van plens d\u2019actituds obscenes, corruptes, extravagants i grotesques, per\u00f2 en cap moment no hi ha un judici moral al respecte. Mostrar l\u2019altra cara, i fer-ho amb la mestria que ho fa el brasiler, \u00e9s suficient. Literatura subversiva, per\u00f2 en tant que la pr\u00f2pia realitat \u00e9s subversiva. Gran literatura d\u2019un gran c\u00ednic.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Rubem Fonseca El cobrador Traducci\u00f3 de Josep Dom\u00e8nech Ponsat\u00ed LaBreu Edicions, Barcelona, 2010 L\u2019aura que envolta la figura de Rubem Fonseca es confon sovint amb els personatges i els temes de la seua narrativa. Misantropia, la voluntat de mantenir-se al marge de la premsa, el fet d\u2019haver sigut policia abans de dedicar-se a la literatura… Llegiu m\u00e9s »Cr\u00f2niques de la sordidesa<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":662,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[194,39,6,204],"class_list":["post-551","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-labreu","tag-narrativa","tag-portugues","tag-rubem-fonseca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/551","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=551"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/551\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/662"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=551"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=551"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=551"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}