![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/chirbes_cuenta.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
\u201cEscribir supone una excavaci\u00f3n en un t\u00fanel oscuro: estoy convencido de que todos mis libros han nacido de esa inmersi\u00f3n en lo que podr\u00eda llamar mi subconsciente, un subconsciente que no es exactamente de ra\u00edz freudiana, sino que tendr\u00eda que ver con los materiales que han empastado el car\u00e1cter \u2014lecturas, experiencias, ideolog\u00eda, posici\u00f3n social, heridas, aspiraciones, derrumbes\u2014,\u00a0 todo eso que, sin tener demasiada conciencia de ello, guardo dentro, y construye la fragilidad de lo que soy\u201d. Ho escriu Chirbes en la introducci\u00f3 de la seua darrera obra, Por cuenta propia<\/em>; una introducci\u00f3, titulada \u201cLa estrategia del boomerang\u201d, que \u00e9s molt m\u00e9s que una excusa o una justificaci\u00f3 dels textos que aplega el volum \u2014tot i que tamb\u00e9, inevitablement\u2014 per a esdevenir una declaraci\u00f3 d\u2019intencions sobre qu\u00e8 \u00e9s per a l\u2019autor l\u2019escriptura i la literatura; sobre la independ\u00e8ncia i la llibertat de pensament; contra la postura d\u2019acomodar-se als codis hegem\u00f2nics. Fins i tot, sobre l\u2019organitzaci\u00f3 social, sobre la viol\u00e8ncia que exerceix qui silencia determinades veus i les converteix en inapropiades per a mantenir una falsa pau social, o les recupera de l\u2019oblit intencionat quan li s\u00f3n \u00fatils. Per aix\u00f2, l\u2019obra pot ser llegida com una mostra dels materials que, inconscientment, han modulat l\u2019univers mental de l\u2019escriptor Chirbes. Com una mena de po\u00e8tica, podr\u00edem dir-ne, si no f\u00f3ra perqu\u00e8 depassa l\u2019\u00e0mbit estrictament literari; i per un to predominant que t\u00e9 m\u00e9s de passional que no de racional.<\/p>\n Els assaigs que conformen el volum s\u2019apleguen en quatre apartats. Aix\u00ed, el primer, \u201cMaestros\u201d, s\u2019apropa a alguns cl\u00e0ssics de la literatura castellana; en concret, a Cervantes, La Celestina<\/em> i Gald\u00f3s; per\u00f2 tamb\u00e9 s\u2019hi inclou un interessant\u00edssim quart text sobre la relaci\u00f3 entre novel\u00b7la i guerra. El segon, \u201cContempor\u00e1neos\u201d, revisa i reivindica alguns autors espanyols m\u00e9s recents \u2014com Mart\u00edn Gaite o V\u00e1zquez Montalb\u00e1n, entre altres\u2014. El tercer, \u201cMemorias y maniobras\u201d, t\u00e9 l\u2019anomenada mem\u00f2ria hist\u00f2rica<\/em> com a fil conductor, per\u00f2 des del punt de vista de l\u2019\u00fas interessat que en fa el poder. I el quart, \u201cCuestiones dom\u00e9sticas\u201d, clou el volum retornant a la primera persona per tal d\u2019explicar, per exemple, la relaci\u00f3 que mant\u00e9 amb la part m\u00e9s empresarial de la literatura: editor, promoci\u00f3, trobades amb altres escriptors, etc. El resultat de tot plegat \u2014aquest Por cuenta propia<\/em>\u2014 \u00e9s, al mateix temps, una declaraci\u00f3 d\u2019amor cap a les seues obres de refer\u00e8ncia, una mirada d\u2019escriptor a algunes q\u00fcestions d\u2019actualitat o de la hist\u00f2ria d\u2019Espanya de l\u2019\u00faltim segle, i una reivindicaci\u00f3 d\u2019una determinada manera de fer literatura, en qu\u00e8 s\u2019inclou ell mateix: b\u00e0sicament, d\u2019aquella que evita ser l\u2019eco del poder de torn, que busca problematitzar les certeses per aconseguir mostrar la veritat sota les aparences. Per\u00f2 tamb\u00e9, i a poc que es fa\u00e7a l\u2019exercici de llegir entre l\u00ednies, hi ha \u2014com d\u00e8iem en principi\u2014 una radiografia prou completa i aclaridora del Chirbes escriptor: de la tradici\u00f3 liter\u00e0ria, cultural i ideol\u00f2gica en qu\u00e8 s\u2019inscriu.<\/p>\n L\u2019escriptura de Chirbes en aquests assaigs t\u00e9 molt d\u2019\u00edntim i poc o gens d\u2019acad\u00e8mic, cosa que els fa doblement atractius: fins i tot quan s\u2019encara amb Cervantes o Gald\u00f3s, ho fa des del punt de vista del lector apassionat i sincer i no del de l\u2019expert en res; fins i tot en recollir l\u00facidament les obsessions dels altres, hi ha tamb\u00e9, expl\u00edcita, l\u2019evid\u00e8ncia de les pr\u00f2pies. Si hi ha un fil conductor dels textos, doncs, cal buscar-lo, ens sembla, en aquesta mena d\u2019autoretrat entre l\u00ednies del propi autor. El d\u2019alg\u00fa que actua por cuenta propia<\/em>, o aix\u00ed \u00e9s com vol presentar-se davant del lector. Per lliure pel que fa a modes, pel que fa als usos m\u00e9s o menys viciats<\/em> del llenguatge, a la interpretaci\u00f3 de la literatura, del m\u00f3n contemporani o de la hist\u00f2ria recent, etc. En aix\u00f2, ens recorda un altre gran autor de la literatura actual en castell\u00e0: Goytisolo<\/a>; en aix\u00f2, i en la necessitat \u2014sembla que inevitable\u2014 que aquells que actuen al marge senten en un moment o en un altre de dir-ho, de fer-ho expl\u00edcit. Por cuenta propia<\/em>, titula Chirbes el volum; P\u00e1jaro que ensucia su propio nido<\/a><\/em>, va triar fa uns anys Goytisolo per a un altre amb molts trets en com\u00fa amb aquest. En qualsevol cas, no hi ha dubte que la de Chirbes \u00e9s una mirada l\u00facida, a contracorrent en molts casos, incitadora fins i tot quan no s\u2019est\u00e0 d\u2019acord en algun dels arguments i malgrat que no es compartisca \u2014com \u00e9s el cas\u2014 l\u2019adscripci\u00f3 cultural des de la qual es mira el m\u00f3n \u2014tot i compartir la ubicaci\u00f3 geogr\u00e0fica.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Rafael Chirbes Por cuenta propia. Leer y escribir Anagrama, Barcelona, 2010 \u201cEscribir supone una excavaci\u00f3n en un t\u00fanel oscuro: estoy convencido de que todos mis libros han nacido de esa inmersi\u00f3n en lo que podr\u00eda llamar mi subconsciente, un subconsciente que no es exactamente de ra\u00edz freudiana, sino que tendr\u00eda que ver con los materiales… Llegiu m\u00e9s »L\u2019estrat\u00e8gia del bumerang<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":856,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[12,74,99,203],"class_list":["post-545","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-anagrama","tag-assaig","tag-castella","tag-rafael-chirbes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/545","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=545"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/545\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/856"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=545"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=545"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=545"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}