![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/sebald_vertigo.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Un dels atractius indiscutibles de les obres de Sebald \u00e9s la incitaci\u00f3 constant: la de la literatura que mai no acaba en ella mateixa, sin\u00f3 que s\u2019expandeix teixint connexions amb referents diversos. El saber literari de l\u2019autor, doncs, no es tradueix en exhibicionisme o en indigesti\u00f3 per exc\u00e9s de dades erudites, sin\u00f3 en la capacitat de portar el lector a indagar en altres mons fora del llibre que est\u00e0 llegint. En un segon pl\u00e0nol hi ha, tamb\u00e9, la q\u00fcesti\u00f3 formal: l\u2019h\u00edbrid textual que conforma sempre les seues obres, inclassificables des del punt de vista del g\u00e8nere. En V\u00e9rtigo<\/em>, per exemple, l\u2019aparen\u00e7a externa pot remetre a un recull de quatre narracions; per\u00f2, la realitat \u00e9s que en la prosa hipn\u00f2tica de l\u2019autor alemany es combinen \u2014de manera natural i sense l\u00edmits precisos\u2014el relat de viatge, l\u2019assaig, la investigaci\u00f3 liter\u00e0ria, el dietari, la hist\u00f2ria novel\u00b7lada o la biografia. Aix\u00f2, i la dissoluci\u00f3 constant de la frontera entre realitat i ficci\u00f3, la tend\u00e8ncia essencial a la digressi\u00f3, i la bellesa de la prosa, en s\u00f3n els trets m\u00e9s distintius i recurrents.<\/p>\n El viatge torna a ser el fil conductor en V\u00e9rtigo<\/em>; i ens hi trobem novament amb aquella col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019imatges \u2014fotografies, dibuixos, retalls de premsa, factures de restaurant, etc.\u2014 disseminades al llarg del text, a manera de rel\u00edquies recollides en la ruta per a evidenciar la veracitat d\u2019all\u00f2 que se\u2019ns est\u00e0 contant. El narrador, una mena d\u2019alter ego<\/em> de l\u2019autor, \u00e9s un viatger en el doble sentit de la paraula \u2014el f\u00edsic i l\u2019interior\u2014 que es mou sota el signe del deliri. El deliri consistent a elevar la coincid\u00e8ncia a la categoria de causa o de conseq\u00fc\u00e8ncia; m\u00e9s encara, a connectar successos independents i allunyats, i situar-los en una mateixa seq\u00fc\u00e8ncia l\u00f2gica: \u201cEstuve sentado en una mesa pr\u00f3xima a la puerta abierta de la terraza, con papeles y apuntes extendidos a mi alrededor, haciendo l\u00edneas de conexi\u00f3n entre sucesos que distaban mucho entre s\u00ed y que a m\u00ed me parec\u00edan formar parte del mismo orden<\/em>\u201d. La recurr\u00e8ncia paranoica de situacions que cal interpretar; el deliri, doncs, com un univers creatiu.<\/p>\n Sebald alterna el punt de vista narratiu dels textos que conformen l\u2019obra. Aix\u00ed, el primer relat refereix part de la biografia d\u2019un escriptor \u2014ocult<\/em> sota el seu vertader nom\u2014 conegut, entre altres coses, per ser un gran viatger. El segon, porta el narrador de Viena a diversos llocs del nord d\u2019It\u00e0lia \u2014un pa\u00eds molt present en tot el llibre. Un tercer narra breument l\u2019estada de Kafka en alguns dels llocs que han estat protagonistes del relat anterior \u2014reinterpretat, aix\u00ed, com la narraci\u00f3 del proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3 per escriure aquest. I un quart i \u00faltim relat, que explica el viatge del narrador al seu poble natal, referit amb un lac\u00f2nic W., per\u00f2 que la solapa identifica com Wertach (Alemanya).<\/p>\n El viatge i el deliri convoquen tant personatges an\u00f2nims com hist\u00f2rics. Aquesta \u00e9s, potser, la causa que es trobe Llu\u00eds II de Baviera al Gran Canal de Ven\u00e8cia. O l\u2019explicaci\u00f3 de les trobades casuals \u2014per\u00f2 reiterades\u2014 amb dos joves a cada ciutat que recorre, que semblen seguir-lo i vigilar-lo des de la dist\u00e0ncia. O del fet que els efectes de la mem\u00f2ria es tradu\u00efsquen sovint en imatges quasi al\u00b7lucinat\u00f2ries que, des del passat, se sobreposen a les del present quan passa per alguna zona que ha estat escenari de l\u2019esdeveniment rememorat. O que se succe\u00efsquen les escenes en qu\u00e8 el narrador sembla perdre el contacte amb la realitat durant un temps indeterminat. Coincid\u00e8ncies, deliris, al\u00b7lucinacions: com els dos joves bessons que pugen amb els seus pares a un autob\u00fas que va cam\u00ed de Riva, i que s\u00f3n exactes<\/em> \u2014com intenta explicar-los infructuosament\u2014 a Kafka de jove. Un Kafka que, casualment, va passar tres setmanes de 1913 a un sanatori hidroter\u00e0pic d\u2019aquella mateixa ciutat. Com la visita a Klosterneuburg per tal de trobar-se amb el poeta esquizofr\u00e8nic Ernst Herbeck; un relat que ens remet a la seua obsessi\u00f3 per Robert Walser, per\u00f2 que tamb\u00e9 ens porta inevitablement a relacionar-lo amb all\u00f2 que sobre Walser va escriure Vila-Matas<\/a> \u2014uns anys despr\u00e9s\u2014 en Doctor Pasavento<\/a><\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" W. G. Sebald V\u00e9rtigo Traducci\u00f3 de Carmen G\u00f3mez Garc\u00eda Anagrama, Barcelona, 2010 Un dels atractius indiscutibles de les obres de Sebald \u00e9s la incitaci\u00f3 constant: la de la literatura que mai no acaba en ella mateixa, sin\u00f3 que s\u2019expandeix teixint connexions amb referents diversos. El saber literari de l\u2019autor, doncs, no es tradueix en exhibicionisme… Llegiu m\u00e9s »Literatura del deliri<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":664,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[35,12,74,188],"class_list":["post-538","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-alemany","tag-anagrama","tag-assaig","tag-w-g-sebald"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/538","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=538"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/538\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/664"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=538"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=538"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=538"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}