{"id":507,"date":"2009-10-26T12:35:36","date_gmt":"2009-10-26T10:35:36","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=507"},"modified":"2026-08-27T18:51:30","modified_gmt":"2026-08-27T16:51:30","slug":"poe-conan-doyle","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/lilla\/poe-conan-doyle\/","title":{"rendered":"El renovat fervor dels lectors"},"content":{"rendered":"\n
\"Imatge\"<\/figure>\n\n\n\n
\"Imatge\"<\/figure>\n\n\n\n
Edgar Alla Poe i Arthur Conan Doyle:
\ndos cl\u00e0ssics d’aniversari<\/div>\n\n\n\n

En un c\u00e8lebre assaig publicat el 1981, l\u2019escriptor Italo Calvino es preguntava sobre la condici\u00f3 i la utilitat d\u2019all\u00f2 que anomenem cl\u00e0ssics<\/em>. \u201cPer qu\u00e8 llegir els cl\u00e0ssics\u201d, es titulava aquell text, en qu\u00e8 apuntava algunes propostes en forma d\u2019arguments diversos per acabar concloent \u2013de la manera segurament m\u00e9s sensata que es poden encarar aquestes q\u00fcestions, ben sovint massa sacralitzades\u2013 que, al remat, \u201cl\u2019\u00fanica ra\u00f3 que es pot adduir \u00e9s que llegir els cl\u00e0ssics \u00e9s millor que no llegir els cl\u00e0ssics\u201d.<\/p>\n\n\n\n

El fet, per\u00f2, \u00e9s que intentar de definir la condici\u00f3 de cl\u00e0ssic \u00e9s tan temptador com complicat; i no perqu\u00e8 no s\u2019haja provat de fer en moltes ocasions, i des de diferents punts de vista \u2013alguns, fins i tot, han gosat de fer-ne c\u00e0nons<\/em>. Sin\u00f3 perqu\u00e8 ens sembla una q\u00fcesti\u00f3 massa relativa, massa l\u00edquida<\/em> com per provar d\u2019encabir-la en un compartiment m\u00e9s o menys tancat. El mateix Calvino, en el text esmentat, assaja una \u201cproposta de definici\u00f3\u201d \u2013provisional, per tant, per b\u00e9 que molt interessant\u2013 que abra\u00e7a catorze possibles trets, entre els quals llegim que \u201cs\u2019anomenen cl\u00e0ssics aquells llibres que constitueixen una riquesa per a qui els ha llegit i estimat, per\u00f2 que constitueixen una riquesa no menor per a qui es reserva la sort de llegir-los per primera vegada en les millors condicions per a assaborir-los\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Podr\u00edem buscar un altre tipus de definici\u00f3, potser m\u00e9s c\u00ednica per\u00f2 no del tot falsa, que al\u00b7ludira a la quantitat de pols acumulada sobre els volums en concret, que es refer\u00eds a aquells llibres de qu\u00e8 tots parlen per\u00f2 que ning\u00fa no ha llegit; o, retornant a Calvino (en aquest cas, a l\u2019excel\u00b7lent Si una nit d\u2019hivern un viatger<\/em>) a aquella categoria que ell hi anomena \u201cels Llibres Que Sempre Has Fet Veure D\u2019Haver Llegit Quan Seria Hora Que Et Decidissis A Llegir-los De Deb\u00f2\u201d. I \u00e9s que sovint ens ven\u00e7 el dubte \u2013raonable, si m\u00e9s no\u2013 del nombre real de lectors que tenen aquelles obres que la tradici\u00f3 considera indiscutibles i inevitables.<\/p>\n\n\n\n

Entre la major o menor controv\u00e8rsia al respecte, per\u00f2, hi ha una caracter\u00edstica del cl\u00e0ssic que sembla gaudir d\u2019un cert consens: la intemporalitat. O amb Calvino, una vegada m\u00e9s, \u201cun cl\u00e0ssic \u00e9s un llibre que mai no ha acabat de dir all\u00f2 que ha de dir\u201d. I Arthur Conan Doyle i Edgar Allan Poe s\u00f3n intemporals. Situats de vegades en una discreta segona fila respecte d\u2019aquell tipus d\u2019autor titllat d\u2019imprescindible, Conan Doyle i Poe tenen, en canvi, lectors. Molts lectors. I en aquest fet est\u00e0, potser, la prova de la seua intemporalitat: en la quantitat de lectors que continuen apropant-se amb normalitat a les seues obres per m\u00e9s que passe el temps i canvien modes i gustos est\u00e8tics. Amb normalitat i amb plaer. I aix\u00f2 enlla\u00e7a amb una altra definici\u00f3 de cl\u00e0ssic, sembla que de Borges, que vindria a dir que \u00e9s el renovat fervor dels lectors qui consagra una obra com a tal.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019excusa per a renovar-ne una vegada m\u00e9s el fervor, ara i ac\u00ed, cap a aquests dos autors \u00e9s la coincid\u00e8ncia enguany de l\u2019aniversari de tots dos: en concret, els dos-cents anys del naixement d\u2019Edgar Allan Poe (Boston, 1809 – Baltimore, 1849) i els cent cinquanta del d\u2019Arthur Conan Doyle (Edimburg, 1859 – Crowborough, 1930). Dos autors, a m\u00e9s, que tenen un altre tret en com\u00fa pel que fa a la relaci\u00f3 amb els lectors: podem situar-los dins d\u2019aquella literatura que, tot i no estar pensada espec\u00edficament per a un p\u00fablic jove, ha atret des de sempre lectors juvenils i, de fet, molts primers lectors. Que ha servit, doncs, de porta d\u2019acc\u00e9s a la literatura per a moltes generacions.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Edgar Alla Poe i Arthur Conan Doyle: dos cl\u00e0ssics d’aniversari En un c\u00e8lebre assaig publicat el 1981, l\u2019escriptor Italo Calvino es preguntava sobre la condici\u00f3 i la utilitat d\u2019all\u00f2 que anomenem cl\u00e0ssics. \u201cPer qu\u00e8 llegir els cl\u00e0ssics\u201d, es titulava aquell text, en qu\u00e8 apuntava algunes propostes en forma d\u2019arguments diversos per acabar concloent \u2013de la… Llegiu m\u00e9s »El renovat fervor dels lectors<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8103,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[30],"tags":[31,199,198],"class_list":["post-507","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lilla","tag-angles","tag-arthur-conan-doyle","tag-edgar-allan-poe"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/507","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=507"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/507\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8111,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/507\/revisions\/8111"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8103"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=507"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=507"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=507"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}