{"id":5,"date":"2000-11-24T12:00:00","date_gmt":"2000-11-24T10:00:00","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=5"},"modified":"2014-11-08T11:36:51","modified_gmt":"2014-11-08T09:36:51","slug":"adversari","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/adversari\/","title":{"rendered":"L\u2019insuportable pes de la impostura"},"content":{"rendered":"<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" src=\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/carrere_adversari.jpg\" alt=\"Portada\" width=\"126\" height=\"180\" title=\"\"><\/p>\n<div class=\"fitxa\">Emmanuel Carr\u00e8re<br \/>\n<em>L\u2019adversari<\/em><br \/>\nTraducci\u00f3 de Marta Marfany<br \/>\nAnagrama\/Emp\u00faries, Barcelona, 2000<\/div>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">El 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand va matar la seua dona, els seus dos fills menuts, el seus pares, i el gos que aquests tenien. Despr\u00e9s, va prendre una quantitat considerable de barbit\u00farics caducats i va calar foc a la casa familiar on vivien a Pr\u00e9vessin, una petita localitat francesa a prop de la frontera amb Su\u00efssa. Per\u00f2 els bombers van aconseguir rescatar-lo encara amb vida, i despr\u00e9s d\u2019un temps en coma es va recuperar.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">En q\u00fcesti\u00f3 d\u2019hores, els investigadors del cas descobriren estupefactes l\u2019enorme farsa que Romand havia anat teixint al seu voltant: durant gaireb\u00e9 vint anys, havia aconseguit passar davant de tothom per un home d\u2019\u00e8xit, doctor resident als millors hospitals de Par\u00eds, prestigi\u00f3s investigador de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, amic de cient\u00edfics i pol\u00edtics famosos, amb un nivell de vida envejable, marit exemplar i millor pare de fam\u00edlia. En un moment, per\u00f2, tot havia caigut com un gran castell de naips i l\u2019impostor quedava al descobert.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">Assabentat del cas per la premsa, l\u2019escriptor franc\u00e9s Emmanuel Carr\u00e8re va enviar una carta a Romand per expressar-li la seua voluntat d\u2019escriure un llibre sobre el seu cas: \u201cEl que vost\u00e9 va fer no \u00e9s per mi l\u2019acte d\u2019un criminal ordinari, tampoc el d\u2019un boig, sin\u00f3 el d\u2019un home posat al l\u00edmit per unes forces que el sobrepassen, i s\u00f3n aquestes forces terribles el que voldria mostrar en acci\u00f3\u201d.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">El resultat de tot plegat \u00e9s <em>L\u2019adversari<\/em>, la reconstrucci\u00f3 minuciosa d\u2019una vida turmentada. Un cam\u00ed cap enrere, fins al moment mateix de l\u2019inici d\u2019un proc\u00e9s pel qual una mentida va a poc a poc apoderant-se d\u2019un home m\u00e9s aviat gris i poruc fins a ocupar-lo per complet i anul\u00b7lar la seua aut\u00e8ntica personalitat. La intenci\u00f3 \u00e9s mostrar la separaci\u00f3 existent entre la imatge que donem de nosaltres mateixos davant la resta i all\u00f2 que realment som; una separaci\u00f3 de la qual Jean-Claude Romand no seria m\u00e9s que un cas extrem.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">Per contar aquesta hist\u00f2ria, Carr\u00e8re \u2014autor fins el moment d\u2019una desena de llibres\u2014 ha utilitzat una narraci\u00f3 en 1a persona de la qual ell \u00e9s, per tant, part integrant, i on no s\u2019est\u00e0 d\u2019expressar les seues percepcions i inquietuds: des de la carta que envia a l\u2019assass\u00ed, fins a les trobades que mant\u00e9 amb alguns dels protagonistes del cas, per\u00f2, sobretot, amb l\u2019assist\u00e8ncia al complicat judici acreditat per un peri\u00f2dic.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">Aquesta forma de narrar, per a l\u2019autor la m\u00e9s honesta d\u2019intentar ser objectiu, converteix <em>L\u2019adversari<\/em> en un text dif\u00edcilment classificable, m\u00e9s proper a una cr\u00f2nica que a una narraci\u00f3 novel\u00b7l\u00edstica a l\u2019\u00fas, i acomparat, tamb\u00e9 per les connexions tem\u00e0tiques, amb el Truman Capote d\u2019<em>A sang freda<\/em>. Una forma tamb\u00e9 de buscar la compassi\u00f3 del lector cap a Romand, mostrant que la seua hist\u00f2ria \u00e9s humana; que ell mateix \u00e9s hum\u00e0 i no un monstre, un espai on habitualment situem tot all\u00f2 que no entenem o ens fa por.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">En definitiva, doncs, un viatge reflexiu, seri\u00f3s i sense estrid\u00e8ncies fins a les mateixes arrels del mal. Perqu\u00e8 aquest \u00e9s al capdavall l\u2019adversari al qual ha hagut d\u2019enfrontar-se Romand tota la seua vida: un adversari que \u00e9s ell mateix, i que \u00e9s una immensa impostura de fatals conseq\u00fc\u00e8ncies.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Emmanuel Carr\u00e8re L\u2019adversari Traducci\u00f3 de Marta Marfany Anagrama\/Emp\u00faries, Barcelona, 2000 El 9 de gener de 1993, Jean-Claude Romand va matar la seua dona, els seus dos fills menuts, el seus pares, i el gos que aquests tenien. Despr\u00e9s, va prendre una quantitat considerable de barbit\u00farics caducats i va calar foc a la casa familiar on&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/adversari\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">L\u2019insuportable pes de la impostura<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1160,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[12,11,13,14,27],"class_list":["post-5","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-anagrama","tag-emmanuel-carrere","tag-empuries","tag-frances","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=5"}],"version-history":[{"count":5,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1165,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/5\/revisions\/1165"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1160"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=5"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}