![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/casajuana_ultim.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Hi ha una certa contradicci\u00f3 entre el t\u00edtol de la novel\u00b7la, la clau de lectura que suposa, les expectatives tan clares i concretes que hi genera, i un text de contracoberta que sembla voler, si no negar, s\u00ed matisar-ne l\u2019abast, afirmant, entre altres coses, que l\u2019obra \u201cnarra un cas de setge o mobbing<\/em> immobiliari que \u2013en ser la v\u00edctima un escriptor\u2013 es converteix en un setge a la literatura\u201d. La q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2, \u00e9s que el tema de l\u2019assetjament immobiliari hi t\u00e9 una import\u00e0ncia m\u00e9s aviat secund\u00e0ria; i el suposat \u201csetge a la literatura\u201d resulta una met\u00e0fora dif\u00edcil de defensar amb l\u2019\u00fanic argument que la v\u00edctima \u00e9s un escriptor que s\u2019atrinxera al seu domicili perqu\u00e8 vol acabar la novel\u00b7la que hi est\u00e0 escrivint. De fet, es podria afirmar que tota la part argumental de la novel\u00b7la, tota l\u2019an\u00e8cdota, \u00e9s secund\u00e0ria; un pretext per a all\u00f2 que realment en suposa el moll de l\u2019os: una reflexi\u00f3 sobre la salut del catal\u00e0, sobre els s\u00edmptomes i la manera com haur\u00edem d\u2019interpretar-los, sobre el contacte amb el castell\u00e0 i sobre la possibilitat \u2013i fins i tot la idone\u00eftat\u2013 de fer literatura en una o en l\u2019altra llengua.<\/p>\n L\u2019acci\u00f3 se situa gaireb\u00e9 en exclusiva en un malm\u00e9s edifici de Barcelona, on conviuen circumstancialment dos escriptors que es troben en ple proc\u00e9s de creaci\u00f3 de sengles novel\u00b7les. D\u2019una banda Ram\u00f3n Balaguer, escriptor catal\u00e0 que escriu en castell\u00e0, l\u2019\u00fanic propietari que ha quedat a l\u2019edifici i que s\u2019enfronta a la pressi\u00f3 i les amenaces de Soteras, que n\u2019ha comprat la resta de vivendes i necessita fer-lo fora. De l\u2019altra Miquel Rovira, escriptor en catal\u00e0, que ha ocupat moment\u00e0niament un dels pisos buits per fer-lo servir com a lloc de treball. I amb un tercer personatge, una dona \u2013la Rosa\u2013 que tanca el triangle amb la possible perspectiva d\u2019una hist\u00f2ria d\u2019amor. Aix\u00ed, mentre no se\u2019ns d\u00f3na pr\u00e0cticament cap pista de la novel\u00b7la que escriu el primer, la del segon \u2013que es titula justament L\u2019\u00faltim home que parlava catal\u00e0<\/em>\u2013 esdev\u00e9 un motiu central de l\u2019argument de Casajuana, que inclou les reflexions de Rovira sobre el proc\u00e9s de construcci\u00f3 de l\u2019obra: una obra sobre la mort de l\u2019\u00faltim catalanoparlant i sobre un professor nord-americ\u00e0 que investiga la desaparici\u00f3 de la llengua.<\/p>\n Per\u00f2 L\u2019\u00faltim home que parlava catal\u00e0<\/em> aposta per fer servir els personatges, a partir d\u2019un context propici, com a portaveus de les reflexions de l\u2019autor, com a actors d\u2019una confrontaci\u00f3 dial\u00e8ctica \u2013sobre maneres divergents de concebre la creaci\u00f3 liter\u00e0ria, per\u00f2 sobretot pel que fa a opcions ling\u00fc\u00edstiques diferents a l\u2019hora d\u2019escriure i punts de vista oposats respecte de la salut del catal\u00e0 i de les possibles accions compensat\u00f2ries. Assumit aquest pressup\u00f2sit, la difer\u00e8ncia rau en la major o menor capacitat de l\u2019autor de fer literatura a partir d\u2019aquests elements, i fins a quin punt s\u00f3n cre\u00efbles el personatges i les situacions que viuen; fins a quin punt, en definitiva, defugen la condici\u00f3 de simples titelles que mouen els llavis perqu\u00e8 l\u2019autor hi parle. I, en aquest sentit, Casajuana ha aconseguit ordir una trama suggeridora, fins i tot inquietant en alguns moments \u2013especialment en la primera meitat de la novel\u00b7la\u2013; i ha constru\u00eft uns personatges principals cre\u00efbles, que conjuguen \u2013en la defensa de dues postures ideol\u00f2giques oposades\u2013 la part m\u00e9s racional amb una altra de m\u00e9s visceral, en sorgir determinades implicacions personals entre tots dos. En canvi, crida l\u2019atenci\u00f3 negativament la poca evoluci\u00f3 psicol\u00f2gica que hi sofreixen; la gaireb\u00e9 nul\u00b7la repercussi\u00f3 interior que els fets exteriors semblen tenir sobre ells; i, sobretot, la pres\u00e8ncia d\u2019uns secundaris sense entitat pr\u00f2pia, destinats exclusivament a sustentar el paper dels dos protagonistes en el conflicte. Amb una an\u00e8cdota decididament subsidi\u00e0ria del veritable objectiu de l\u2019obra, potser un dels problemes siga que els arguments que s\u2019hi empren sorprenen pocs lectors catalans: s\u00f3n perfectament recognoscibles en pert\u00e0nyer a la n\u00f2mina habitual dels utilitzats en aquest recurrent debat p\u00fablic. Elements, en definitiva, que limiten molt la proposta.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Carles Casajuana L’\u00faltim home que parlava catal\u00e0 Editorial Planeta, Barcelona, 2009 Hi ha una certa contradicci\u00f3 entre el t\u00edtol de la novel\u00b7la, la clau de lectura que suposa, les expectatives tan clares i concretes que hi genera, i un text de contracoberta que sembla voler, si no negar, s\u00ed matisar-ne l\u2019abast, afirmant, entre altres coses,… Llegiu m\u00e9s »L\u2019escenificaci\u00f3 d\u2019un debat conegut<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":688,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[196,19,27,197],"class_list":["post-498","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-carles-casajuana","tag-catala","tag-novel-la","tag-planeta"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/498","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=498"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/498\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/688"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=498"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=498"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=498"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}