![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/dovlatov_zona.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Des del mateix advertiment inicial, que capgira unes paraules conegudes per habituals, Dovl\u00e0tov situa les bases de l\u2019obra que el lector t\u00e9 entre mans: \u201cTots els noms, els esdeveniments i les dates s\u00f3n aut\u00e8ntics. Nom\u00e9s m\u2019he inventat els detalls que no s\u00f3n rellevants. \u00c9s per aix\u00f2 que qualsevol semblan\u00e7a entre personatges d\u2019aquest llibre i persones reals \u00e9s malintencionada. I que tota invenci\u00f3 art\u00edstica \u00e9s imprevista i casual\u201d. Mig ironia, mig realitat estricta, doncs, el fet \u00e9s que aix\u00ed s\u2019inicia La zona<\/em>: un joc literari entre ficci\u00f3, autobiografia, mem\u00f2ria, dietari, novel\u00b7la o conte; i una de les obres m\u00e9s impactants que recordem en molt de temps.<\/p>\n Plantejada des de l\u2019autoficci\u00f3 \u2013si m\u00e9s no, en una part important\u2013 el narrador hi juga a confondre\u2019s amb el propi Dovl\u00e0tov: com ell, \u00e9s un escriptor que havia estat vigilant d\u2019un camp de presoners sovi\u00e8tic; i, com ell, exiliat despr\u00e9s als EUA, hi recompon les notes que havia pres en l\u2019estada al camp per convertir-les en un relat. L\u2019estructura de l\u2019obra n\u2019\u00e9s una de les primeres i m\u00e9s evidents conseq\u00fc\u00e8ncies: s\u2019hi alternen les cartes que, ja als EUA, l\u2019autor envia al seu editor, i els fragments de narraci\u00f3 que les acompanyen; fragments m\u00e9s o menys novel\u00b7lats, amb personatges de ficci\u00f3, sobre la vida al penal. Dues parts independents per\u00f2 relacionades alhora: perqu\u00e8 en les cartes hi ha al\u00b7lusions al proc\u00e9s d\u2019elaboraci\u00f3 del relat, a la manera com aquest ha hagut d\u2019eixir de la URSS en forma de fragments microfilmats, etc. Per\u00f2, sobretot, perqu\u00e8 totes dues parlen d\u2019un mateix tema: de l\u2019Home. Efectivament, en forma de narraci\u00f3 de ficci\u00f3 o en forma d\u2019assaig \u2013que \u00e9s epistolar en aquest cas, per\u00f2 ben b\u00e9 podria passar per dietar\u00edstic\u2013 Dovl\u00e0tov no apunta a l\u2019exterior sin\u00f3 a l\u2019interior. Fins i tot quan fa literatura de la vida al camp, la premissa \u00e9s distinta a la que ens t\u00e9 acostumat aquest tipus d\u2019obra: \u201cPer a en Soljenitsin, el camp \u00e9s l\u2019infern. Jo, en canvi, penso que l\u2019infern som nosaltres…\u201d.<\/p>\n Com expliquen les cartes que precedeixen cada nou enviament que fa a l\u2019editor, els fragments del relat ni estan complets ni estan ordenats; aix\u00ed, funcionen com contes solts o, m\u00e9s aviat, com estampes que \u2013per acumulaci\u00f3\u2013 van dibuixant la vida quotidiana al camp. El resultat \u00e9s una obra eminentment fragment\u00e0ria: si l\u2019espill amb la imatge del camp va caure i es va esmicolar, La zona<\/em> serien els fragments dispersos, incomplets i desordenats que queden de tot plegat. Un element formal que, d\u2019altra banda, s\u2019adiu perfectament amb el contingut; perqu\u00e8 potser no hi ha millor manera de provar de reflectir aquest infern. Malgrat tot, els fragments van reproduint una certa trama novel\u00b7lesca de personatges recurrents, comen\u00e7ant per un que s\u2019intueix transsumpte de l\u2019autor i continuant pels oficials, vigilants i presos del camp; fins i tot d\u2019alguns de fora. El que s\u2019hi narra \u00e9s tot un seguit d\u2019episodis m\u00e9s o menys quotidians, per\u00f2 amb una perspectiva propera; no \u00e9s el camp com a instituci\u00f3 l\u2019objectiu, sin\u00f3 el dia a dia dels homes i les dones que l\u2019habiten: la preparaci\u00f3 d\u2019una representaci\u00f3 teatral, l\u2019atac contra un dels presoners per part dels companys, o contra el vigilant mateix, que el du a l\u2019hospital greument ferit.<\/p>\n L\u2019estil de Dovl\u00e0tov \u00e9s d\u2019una precisi\u00f3 afilada. Basat en un treball gaireb\u00e9 po\u00e8tic de la prosa, que t\u00e9 en la frase breu, polida, lac\u00f2nica, i en la condensaci\u00f3 narrativa els elements principals. Un to en absolut tr\u00e0gic, per\u00f2 s\u00ed desolat i cru; i fins a cert punt irreverent i c\u00ednic. Una forma que s\u2019explica a la perfecci\u00f3 si tenim en compte el material amb qu\u00e8 hi treballa l\u2019autor: l\u2019estupefacci\u00f3, el vertigen, la inquietud; i, en el lector, el desassossec: la sensaci\u00f3 que se l\u2019emporten a l\u2019infern sense pr\u00e0cticament haver-ne estat conscient. Perqu\u00e8 no es tracta dels horrors del camp, sin\u00f3 de la manera com aquests transformen l\u2019interior de la persona que els viu o que els observa de prop: \u201cNo he prom\u00e8s als lectors un espectacle impressionant. Hauria preferit posar-los davant d\u2019un mirall\u201d. I, en el seu cas personal, en la manera de viure-ho va impl\u00edcita una definici\u00f3 de literatura: el desdoblament en dos entitats, el cos que pateix i la ment que fins i tot s\u2019alegra d\u2019aquest patiment pel que t\u00e9 de material<\/em> per a l\u2019escriptura; una vida insuportable que pren significat reconvertida en inspiraci\u00f3, si \u00e9s que aquesta paraula t\u00e9 sentit ac\u00ed: \u201cLa meva literatura esdevingu\u00e9 un complement a la vida. Un complement sense el qual la vida hauria resultat obscena\u201d. Tot i que aquest joc es basteix sobre una trampa que hi \u00e9s inherent, i que fa que l\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia liter\u00e0ria siga directament proporcional a l\u2019evid\u00e8ncia de l\u2019abisme entre realitat i somni.<\/p>\n El plantejament de l\u2019obra xoca amb alguns elements can\u00f2nics de la tradici\u00f3 liter\u00e0ria russa en general, i de la literatura concentracion\u00e0ria en particular. Per exemple, en el fet que el camp on transcorre l\u2019obra siga civil, cosa que significa que els personatges que l\u2019habiten s\u00f3n lladres, assassins, estafadors, etc. Ben lluny ja d\u2019inici, doncs, de la temptaci\u00f3 de convertir-los en herois. Al contrari, l\u2019absurd i la banalitat en mouen sovint les accions; un absurd que sembla negar qualsevol sentit \u2013i molt menys \u00e8pic\u2013 a l\u2019exist\u00e8ncia humana. Tamb\u00e9 hi ha un canvi evident pel que fa al punt de vista, ja que en aquest cas se\u2019ns ofereix el del vigilant enfront del pres, tot i que l\u2019obra acabe per igualar-los tots dos en la seua mis\u00e8ria. I en el to de sarcasme descregut que Dovl\u00e0tov adopta per al seu narrador; no nom\u00e9s quan fa expl\u00edcit que all\u00f2 que hi escriu no t\u00e9 res a veure amb la literatura \u201cde presons\u201d a l\u2019\u00fas \u2013on cita l\u2019Arxip\u00e8lag Gulag<\/em> o els Apunts de la casa morta<\/em>\u2013 sin\u00f3 de manera general per un cert humor negre que desactiva una lectura m\u00e9s dram\u00e0tica. I no \u00e9s, evidentment, que no la tinga: simplement hi \u00e9s d\u2019una manera impl\u00edcita, explicada justament per aquesta absurditat.<\/p>\n Per\u00f2, sobretot, perqu\u00e8 all\u00f2 que s\u2019hi narra sembla una hist\u00f2ria estrictament personal. Una baixada als inferns, per\u00f2 a un d\u2019interior; a un infern hum\u00e0 i individual. El relat s\u2019allunya volunt\u00e0riament del sentit col\u00b7lectiu que \u2013de manera m\u00e9s que evident\u2013 podria prendre una mirada als camps de concentraci\u00f3 sovi\u00e8tics, al gulag<\/em>. I de qualsevol sentit tr\u00e0gic. Aix\u00ed, no hi ha bons i dolents, no hi ha policies i reclusos; pr\u00e0cticament no hi ha ni tan sols dins i fora del reixat que emmarca aquesta zona<\/em>. Aquesta \u00e9s, justament, la principal trag\u00e8dia; l\u2019absurditat m\u00e9s evident. El narrador ho fa m\u00e9s o menys expl\u00edcit en m\u00e9s d\u2019una ocasi\u00f3: \u201cI ara ja passo al tema fonamental. A all\u00f2 que expressa l\u2019ess\u00e8ncia de la vida en un camp. A all\u00f2 que constitueix la sensaci\u00f3 principal d\u2019un antic vigilant de camp de presoners. A les caracter\u00edstiques de la sospitosa semblan\u00e7a entre els guardes i els reclusos. O, per dir-ho d\u2019una manera m\u00e9s ampla, entre \u00abel camp\u00bb i \u00abla llibertat\u00bb\u201d. I un poc m\u00e9s endavant: \u201cA totes dues bandes de la tanca s\u2019estenia un mateix m\u00f3n sense \u00e0nima\u201d.<\/p>\n Poc importa si en La zona<\/em> tot \u00e9s premeditat, la imatge de l\u2019autor falsa i els fragments que formen l\u2019obra pensats tal i com hi apareixen ara mateix; o si, per contra, \u00e9s fruit de la casualitat \u2013la casualitat, per cert, que tant interessa l\u2019autor\u2013, d\u2019una veritat autobiogr\u00e0fica, de les circumst\u00e0ncies vitals de l\u2019escriptor. De les circumst\u00e0ncies de Serguei Dovl\u00e0tov, existencialista remullat de vodka, ir\u00f2nic, descregut, desesperan\u00e7at, autodestructiu; el trobador de la banalitat esmolada<\/em>, com hi escriu en algun moment. Poc importa, perqu\u00e8 el resultat \u00e9s fascinant. De les obres m\u00e9s inquietants, radicalment liter\u00e0ries i profundament incisives que hem llegit en molt de temps.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Seguei Dovl\u00e0tov La zona Traducci\u00f3 de Miquel Cabal LaBreu Edicions, Barcelona, 2009 Des del mateix advertiment inicial, que capgira unes paraules conegudes per habituals, Dovl\u00e0tov situa les bases de l\u2019obra que el lector t\u00e9 entre mans: \u201cTots els noms, els esdeveniments i les dates s\u00f3n aut\u00e8ntics. Nom\u00e9s m\u2019he inventat els detalls que no s\u00f3n rellevants.… Llegiu m\u00e9s »L’infern som nosaltres<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":668,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[194,27,192,195],"class_list":["post-481","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-labreu","tag-novel-la","tag-rus","tag-serguei-dovlatov"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/481","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=481"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/481\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/668"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=481"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=481"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=481"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}