![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/olesha_envidia.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Publicada inicialment el 1927, Envidia<\/em> pot ser considerada una petita joia de la literatura russa del segle XX. Una novel\u00b7la brillant i molt recomanable, a m\u00e9s de dif\u00edcil de classificar, que navega entre la faula pol\u00edtica i la par\u00f2dia social, amb una bona dosi de cinisme, d\u2019humor negre i, en general, d\u2019ingredients corrosius; per\u00f2 tamb\u00e9 amb un cert vern\u00eds de fantasia en qu\u00e8 intervenen fins i tot elements on\u00edrics. Amb una prosa que oscil\u00b7la entre l\u2019experimentaci\u00f3 formal i el lirisme; entre la viol\u00e8ncia verbal del narrador i els agosarats s\u00edmils \u2013per associacions d\u2019idees\u2013 m\u00e9s propis del surrealisme. I amb un personatge principal que \u00e9s una aut\u00e8ntica troballa: Nikol\u00e1i Kaval\u00e9rov, que per ell mateix ja en justifica la lectura. Un personatge que potser haur\u00edem de situar en la intersecci\u00f3 entre el Bartleby<\/em><\/a> de Melville, el sant bevedor<\/em> de Roth i \u2013sobretot\u2013 el narrador de les Mem\u00f2ries del subs\u00f2l<\/em> de Dostoievski, amb qui mant\u00e9 paral\u00b7lelismes evidents. Un \u00e9sser amargat i rabi\u00f3s, que no ent\u00e9n el nou m\u00f3n i es consumeix en la impot\u00e8ncia, protagonista d\u2019una mena de revisi\u00f3 del mite de l\u2019artista enfrontat a la societat. Una societat representada ac\u00ed per un r\u00e8gim comunista que aniquila la persona per reduir-la a una pe\u00e7a d\u2019un engranatge global descrit amb trets propis d\u2019una maquin\u00e0ria. Un artista, al seu torn, convertit en un ressentit que s\u2019asfixia en la pr\u00f2pia enveja.<\/p>\n L\u2019obra es divideix en dues parts, potser un tant descompensades qualitativament a favor de la primera, en qu\u00e8 el propi Kaval\u00e9rov exerceix de narrador. Una primera part on se\u2019ns presenta Andr\u00e9i B\u00e1bichev, comissari pol\u00edtic del r\u00e8gim decididament implicat en la construcci\u00f3 del nou home socialista des de la f\u00e0brica d\u2019alimentaci\u00f3 que dirigeix. Una nit coneix per atzar Kaval\u00e9rov, borratxo, dropo i il\u00b7luminat, que acaba de ser expulsat d\u2019una taverna, i se l\u2019emporta a viure a casa seua. S\u2019inicia aix\u00ed una curiosa relaci\u00f3 en qu\u00e8 Kaval\u00e9rov hauria d\u2019exercir de criat i d\u2019adulador de B\u00e1bichev, i en canvi es dedica a acumular a poc a poc una immensa r\u00e0bia contra el fabricant. La segona part, narrada en tercera persona, canvia la situaci\u00f3: Kaval\u00e9rov ha abandonat B\u00e1bichev i s\u2019ha unit al germ\u00e0 d\u2019aquest, Ivan. Un xarlat\u00e0 messi\u00e0nic i farsant, un inventor d\u2019hist\u00f2ries dif\u00edcils de creure en qu\u00e8 ell sempre \u00e9s l\u2019heroi; enfrontat al seu germ\u00e0 i amb un important mestratge sobre Kaval\u00e9rov. La lluita de tots dos \u00e9s la mateixa: acabar amb B\u00e1bichev. Si la nova era va a eliminar tot all\u00f2 que ells representen, si els va a ignorar, si el vell m\u00f3n desapareixer\u00e0 igualment amb ells, cal morir lluitant: deixant petjada en la hist\u00f2ria.<\/p>\n Per\u00f2 \u00e9s la figura de Kaval\u00e9rov, sense dubte, un dels arguments principals de la novel\u00b7la: el \u201crepresentant d\u2019una generaci\u00f3 que est\u00e0 acabant els seus dies\u201d, com va definir Dostoievski el narrador de la seua obra; un perdedor, condicions que causen l\u2019enveja que congria al seu interior. El seu \u00e9s un discurs carregat d\u2019amargor, de bilis i de viol\u00e8ncia, que menysprea tot all\u00f2 que prov\u00e9 de B\u00e1bichev al mateix temps que n\u2019enveja cada pas. \u00c9s un buf\u00f3, un par\u00e0sit carregat de vanitat i d\u2019arrog\u00e0ncia, que no ent\u00e9n com el m\u00f3n no es rendeix davant del seu geni \u2013tot i que no fa res que demostre que en t\u00e9 el m\u00e9s m\u00ednim. En el seu deliri, per\u00f2, el motiu no \u00e9s la manca absoluta de talent o de capacitat de qualsevol tipus, fins i tot de la nul\u00b7la vocaci\u00f3 de treball; sin\u00f3 un sistema que fa tot el possible per impedir-li d\u2019assolir la fama. Exactament al contrari que B\u00e1bichev, que sembla tenir la sort que a ell se li nega. Tot i que la fama d\u2019aquest provinga \u2013ir\u00f2nicament\u2013 de la invenci\u00f3 d\u2019una m\u00e0quina de fer salsitxes.<\/p>\n En definitiva, com alguns dels seus contemporanis, Olesha escriu sobre el xoc entre dos mons: la novel\u00b7la \u00e9s la contraposici\u00f3 entre l\u2019individualisme i la ideologia col\u00b7lectiva; per\u00f2 no deixa de ser una par\u00f2dia en qu\u00e8 tots dos \u2013tot i que potser no en la mateixa mesura\u2013 acaben per ser caricaturitzats. Rom\u00e0ntics, ingenus i vividors a una banda, com a encarnaci\u00f3 d\u2019all\u00f2 que est\u00e0 en extinci\u00f3; a l\u2019altra, una societat as\u00e8ptica de bur\u00f2crates i d\u2019homes m\u00e0quina, representant del nou ordre socialista. El magnat de l\u2019alimentaci\u00f3 contra el par\u00e0sit; l\u2019element fonamental de l\u2019stablishment<\/em> contra el marginat; l\u2019amo contra el criat; la tirania contra la humiliaci\u00f3. Una lluita entre dues maneres d\u2019entendre l\u2019Home, totes dues satiritzades, tot i que l\u2019autor sembla decantar-se cap a la dels perdedors: la dels que s\u2019extingeixen amb determinats sentiments i valors humans. Uns valors reempla\u00e7ats per una salsitxa.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Yuri Olesha Envidia Traducci\u00f3 de Marta Reb\u00f3n Acantilado, Barcelona, 2009 Publicada inicialment el 1927, Envidia pot ser considerada una petita joia de la literatura russa del segle XX. Una novel\u00b7la brillant i molt recomanable, a m\u00e9s de dif\u00edcil de classificar, que navega entre la faula pol\u00edtica i la par\u00f2dia social, amb una bona dosi de… Llegiu m\u00e9s »Dostoievski i la m\u00e0quina de fer salsitxes<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":690,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[100,27,192,191],"class_list":["post-458","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-acantilado","tag-novel-la","tag-rus","tag-yuri-olesha"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/458","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=458"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/458\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/690"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=458"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=458"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=458"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}