![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/zizek_violencia.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
En l\u2019era dels fil\u00f2sofs medi\u00e0tics<\/em>, \u017di\u017eek n\u2019\u00e9s un amb fama de pol\u00edticament incorrecte. I potser tampoc no \u00e9s per a tant, tot i que sembla evident que l\u2019autor s\u2019agrada en aquest paper, i que juga amb certa fru\u00efci\u00f3 a encarnar-lo. Sobretot, posant el dit en les nafres que m\u00e9s couen de la societat occidental i del sistema capitalista, exhibint-ne les vergonyes, i resituant com a opci\u00f3 triada moltes d\u2019aquelles q\u00fcestions que hem acabat assumint com les \u00faniques viables o, si m\u00e9s no, com les millors possibles. En el cas de Viol\u00e8ncia<\/em>, aquest plantejament es tradueix en una proposta intel\u00b7ligent, que proporciona abundant mat\u00e8ria de reflexi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 de la major o menor sintonia amb les tesis que l\u2019autor hi defensa. Amb un discurs que no busca tant aportar solucions com problematitzar les nostres seguretats, posant en dubte els pilars de la nostra mod\u00e8lica societat occidental.<\/p>\n La premissa de \u017di\u017eek parteix d\u2019una comparaci\u00f3: l\u2019expressi\u00f3 m\u00e9s pura, m\u00e9s efectiva, de la ideologia \u00e9s aquella que la societat ent\u00e9n com a postura neutra; com un estat natural<\/em> de les coses. Mentrestant, aquesta mateixa societat anomena ideologia \u00fanicament aquella que \u00e9s minorit\u00e0ria, la que s\u2019hi oposa, la que discrepa \u2013l\u2019autor en podria obtenir un exemple molt clar de la pol\u00edtica espanyola: la unanimitat amb qu\u00e8 es parla de nacionalistes<\/em> i no nacionalistes<\/em> quan es fa refer\u00e8ncia, per exemple, al Pa\u00eds Basc. Amb la viol\u00e8ncia ocorre el mateix: la que \u017di\u017eek anomena subjectiva \u2013perqu\u00e8 \u00e9s f\u00e0cil d\u2019identificar amb un subjecte concret\u2013 \u00e9s en realitat l\u2019\u00fanica que veiem: fonamentalisme religi\u00f3s, terrorisme, disturbis a les perif\u00e8ries de les grans ciutats, etc. En canvi, n\u2019ignorem la forma m\u00e9s efectiva: l\u2019objectiva o sist\u00e8mica, que sorgeix del propi sistema i n\u2019assegura la perviv\u00e8ncia. A prop\u00f2sit d\u2019aix\u00f2, l\u2019autor carrega contra els que ell anomena comunistes liberals<\/em> \u2013George Soros o Bill Gates en serien dos exemples\u2013 que amb una m\u00e0 donen una part d\u2019all\u00f2 que amb l\u2019altra roben, que engeguen sentides campanyes humanit\u00e0ries pel tercer m\u00f3n mentre les seues empreses hi construeixen les estructures que maten de fam milions de persones, que es mostren sincerament preocupats de la viol\u00e8ncia mentre en s\u00f3n agents de la m\u00e9s eficient.<\/p>\n Inevitablement, la pol\u00edtica de la por \u00e9s una altra de les idees que apareix de manera recurrent en el discurs de \u017di\u017eek. L\u2019autor hi fa servir l\u2019exemple d\u2019una pel\u00b7l\u00edcula de M. Night Shyamalan \u2013The Village<\/em>\u2013 per tal d\u2019explicar un concepte que a nosaltres ens remet tamb\u00e9 a la novel\u00b7la de Coetzee Esperant els b\u00e0rbars<\/em>: la invenci\u00f3 d\u2019un enemic exterior per tal de refor\u00e7ar el control interior, el sentiment de necessitat de protecci\u00f3 com una forma d\u2019assegurar la voluntat de sotmetiment a un poder que es postula com a defensor. Lligat a a\u00e7\u00f2 apareix la figura de l\u2019Altre, a qui tolerem mentre siga lluny, que provem de buidar de contingut perqu\u00e8 no siga Pro\u00efsme. Aix\u00f2 explica, per exemple, que ens coste menys emocionalment matar milers de persones amb un bombardeig a l\u2019altra banda del m\u00f3n que saber de la tortura d\u2019una de sola a qui podem posar cara i ulls. Especial atenci\u00f3 mereixen ac\u00ed les reflexions que l\u2019autor dedica al llenguatge. \u017di\u017eek recorda fins a quin punt \u00e9s un creador d\u2019ess\u00e8ncies i, com a tal, un altre agent de viol\u00e8ncia. Fins a quin punt substantius com occidental<\/em>, oriental<\/em> o jueu<\/em> \u2013referits a la figura de l\u2019Altre, especialment de l\u2019Altre que cal combatre\u2013 no remeten a l\u2019individu, sin\u00f3 a un conjunt de trets, de prejudicis, d\u2019estereotips: a la construcci\u00f3 que n\u2019hem fet \u2013normalment des de lluny.<\/p>\n Viol\u00e8ncia<\/em> \u00e9s una obra farcida de preguntes, en qu\u00e8 no es d\u00f3na ni una sola resposta. I pessimista; tant, que el discurs que s\u2019hi articula dibuixa un cercle tancat, que es retroalimenta: qualsevol sistema \u00e9s violent per naturalesa i l\u2019individu pot fer ben poc per trencar aquesta viol\u00e8ncia. Els actes de rebel\u00b7lia s\u00f3n absolutament in\u00fatils perqu\u00e8 el propi sistema els contempla, hi van impl\u00edcits, el nodreixen. Aix\u00ed les coses, l\u2019\u00fanica opci\u00f3 viable \u2013d\u2019acord amb \u017di\u017eek\u2013 \u00e9s la inacci\u00f3, la no actuaci\u00f3 portada a l\u2019extrem com en una mena de Bartlebisme<\/em>. L\u2019autor, per\u00f2, no cita l\u2019obra de Melville<\/a> com a exemple, sin\u00f3 que recorda Houllebecq \u2013les concomit\u00e0ncies s\u00f3n evidents\u2013 i tamb\u00e9 el Saramago<\/a> d\u2019Assaig sobre la lucidesa<\/em>, on es planteja la hip\u00f2tesi d\u2019unes eleccions en qu\u00e8 una important majoria vot\u00e9s en blanc, i la reacci\u00f3 previsiblement poc democr\u00e0tica d\u2019un govern democr\u00e0tic. Nosaltres hi hem recordat l\u2019Acte de viol\u00e8ncia<\/em> de Pedrolo, i aquell esl\u00f2gan que circulava per la ciutat: \u201c\u00c9s molt senzill: quedeu-vos tots a casa\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Slavoj \u017di\u017eek Viol\u00e8ncia Traducci\u00f3 de Concepci\u00f3 Iribarren Emp\u00faries, Barcelona, 2009 En l\u2019era dels fil\u00f2sofs medi\u00e0tics, \u017di\u017eek n\u2019\u00e9s un amb fama de pol\u00edticament incorrecte. I potser tampoc no \u00e9s per a tant, tot i que sembla evident que l\u2019autor s\u2019agrada en aquest paper, i que juga amb certa fru\u00efci\u00f3 a encarnar-lo. Sobretot, posant el dit en… Llegiu m\u00e9s »Acte de viol\u00e8ncia<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":692,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,74,13,190],"class_list":["post-437","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-assaig","tag-empuries","tag-slavoj-zizek"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/437","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=437"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/437\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/692"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=437"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=437"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=437"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}