![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/rushdie_encantadora.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
L\u2019inici de L\u2019encantadora de Flor\u00e8ncia<\/em> \u00e9s certament enlluernador. I tamb\u00e9 molt cl\u00e0ssic, pel que fa al plantejament; amb refer\u00e8ncies evidents a f\u00f3rmules fixades de la narrativa secular: de l\u2019occidental i, sobretot, de l\u2019oriental. Aix\u00ed, per exemple, les primeres l\u00ednies de l\u2019obra mostren un viatger que arriba a un pa\u00eds lluny\u00e0, i que busca entrevistar-se amb l\u2019emperador perqu\u00e8 t\u00e9 una hist\u00f2ria molt important per contar; perqu\u00e8, de fet, ha travessat mig m\u00f3n \u00fanicament per contar-la a ell i nom\u00e9s a ell.<\/p>\n A partir d\u2019ac\u00ed, es desplega tot un joc de relats dins d\u2019altres relats i de digressions constants que endarrereixen l\u2019objectiu inicial: la hist\u00f2ria que havia de ser contada. La narraci\u00f3 del viatger parteix d\u2019una afirmaci\u00f3 poc cre\u00efble, per\u00f2 justament per aix\u00f2 ha de transitar camins intricats i sinuosos, enlla\u00e7ant constantment hist\u00f2ries que a poc a poc aconseguesquen captar l\u2019atenci\u00f3 de l\u2019emperador i captivar-lo. Com una nova Xahrazad, transfigurada en home, el narrador evita arribar al final: \u201cEra la seva manera de fer: avan\u00e7ar cap al seu objectiu indirectament, amb moltes digressions i divagacions\u201d. Un narrador amb tres noms distints i capa\u00e7 de somiar en set lleng\u00fces. Un farsant, un mag, un lladre. I, sobretot, un inventor d\u2019hist\u00f2ries; un mestre de l\u2019h\u00e0bit de la mentida encantadora<\/em>, del constant embelliment de la realitat<\/em>. El punt on conflueixen les hist\u00f2ries que oscil\u00b7len per aquest hipn\u00f2tic relat de relats. El que d\u00f3na sentit a un dels aspectes cabdals de l\u2019obra: el contacte entre l\u2019imperi mogol d\u2019Akbar el Gran i la Flor\u00e8ncia del Renaixement. El contacte, en definitiva, entre Orient i Occident.<\/p>\n La hist\u00f2ria de L\u2019encantadora de Flor\u00e8ncia<\/em> \u00e9s, sobretot, la hist\u00f2ria de la princesa Qara K\u00f6z, coneguda com Ulls Negres, capa\u00e7 d\u2019embruixar amb la seua bellesa un imperi sencer. Un relat en qu\u00e8 es conjuguen la poesia i la viol\u00e8ncia; el poder de l\u2019amor i l\u2019amor pel poder. Amarat de sensualitat i de sexualitat, i servit amb una prosa que apel\u00b7la a tots els sentits: que es llegeix<\/em> amb la vista, per\u00f2 tamb\u00e9 amb l\u2019olfacte o el tacte. Podr\u00edem dir tamb\u00e9 que suposa una particular manera de fer novel\u00b7la hist\u00f2rica \u2013ben lluny, aix\u00f2 s\u00ed, d\u2019all\u00f2 que habitualment coneixem amb aquest nom. Personatges com Savonarola, Maquiavel, els Borja, Andrea Doria o Dr\u00e0cula circulen per aquestes p\u00e0gines. I al final, una inusual llista bibliogr\u00e0fica confirma l\u2019esfor\u00e7 de documentaci\u00f3 que s\u2019hi oculta: la destresa de Rushdie, en aquest sentit, consisteix a fer servir \u00fanicament aquells aspectes que li s\u00f3n \u00fatils, i a encabir-los de manera natural, sense que la voluntat de fixaci\u00f3 hist\u00f2rica acabe per ofegar la narraci\u00f3 o per entorpir-ne la flu\u00efdesa.<\/p>\n L\u2019obra mant\u00e9 punts de contacte evidents amb Els fills de la mitjanit<\/em><\/a>. Per\u00f2, mentre que all\u00e0 tota la hist\u00f2ria podia ser llegida com una mena d\u2019al\u00b7legoria del naixement de l\u2019\u00cdndia contempor\u00e0nia, ac\u00ed, la voluntat de contar hist\u00f2ries pel propi plaer de contar-les, d\u2019enlla\u00e7ar-les en un gran joc ficcional, n\u2019\u00e9s la prioritat. Per aix\u00f2, llegir L\u2019encantadora de Flor\u00e8ncia<\/em> \u00e9s entrar en un m\u00f3n amb regles pr\u00f2pies; la principal de les quals, segurament, \u00e9s que no n\u2019hi ha cap, de regla. Acceptada aquesta premissa, el lector es deixa portar per un torrent narratiu, barroc i voluptu\u00f3s, en qu\u00e8 Hist\u00f2ria i fantasia es barregen imp\u00fadicament per donar com a resultat una obra que no deixa de ser, en ess\u00e8ncia, un conte encisador: \u201cper a la bruixeria no fan falta pocions, dimonis familiars ni varetes m\u00e0giques. Les paraules pronunciades per una llengua de plata poden produir perfectament un encanteri\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Salman Rushdie L’encantadora de Flor\u00e8ncia Traducci\u00f3 de Marta Pera Cucurell Bromera, Alzira, 2009 L\u2019inici de L\u2019encantadora de Flor\u00e8ncia \u00e9s certament enlluernador. I tamb\u00e9 molt cl\u00e0ssic, pel que fa al plantejament; amb refer\u00e8ncies evidents a f\u00f3rmules fixades de la narrativa secular: de l\u2019occidental i, sobretot, de l\u2019oriental. Aix\u00ed, per exemple, les primeres l\u00ednies de l\u2019obra mostren… Llegiu m\u00e9s »L\u2019encanteri \u00e9s en les paraules<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":696,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[30],"tags":[31,28,27,180],"class_list":["post-423","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lilla","tag-angles","tag-bromera","tag-novel-la","tag-salman-rushdie"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/423","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=423"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/423\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/696"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=423"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=423"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=423"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}