![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/sebald_saturno.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Dues maneres possibles d\u2019entendre l\u2019assaig, en la concepci\u00f3 liter\u00e0ria que hi ha al darrere de dues mostres recents \u2013i, potser, paradigm\u00e0tiques\u2013 del g\u00e8nere. Per a Steiner<\/a>, llibres no escrits<\/em><\/a>. Prop\u00f2sits, projectes. La reflexi\u00f3 pr\u00e8via que mai no deixa de ser pr\u00e8via. El germen d\u2019un llibre que no s\u2019acaba de materialitzar. Per a Sebald, el producte del viatge; o, de fet, el viatge en si mateix. El viatge convertit en literatura; la literatura com a viatge. D\u2019aix\u00f2, en definitiva, s\u2019originen Los anillos de Saturno<\/em>: de l\u2019acumulaci\u00f3 de materials diversos que van desprenent-se de les observacions del viatger. De fragments d\u2019hist\u00f2ries, cadascuna de les quals \u2013com en el cas de Steiner\u2013 no deixa de contenir el germen d\u2019un llibre que s\u2019hi podria haver escrit. De les runes de la desintegraci\u00f3 del passat, encara visibles en el recorregut. En aquest sentit, la cita de l\u2019Enciclop\u00e8dia Brockhaus<\/em> de l\u2019inici de l\u2019obra, referida a la formaci\u00f3 dels anells del planeta, \u00e9s suficientment eloq\u00fcent: \u201cProbablemente se trata de los fragmentos de una luna anterior que, demasiado cercana al planeta, se desintegr\u00f3 por la acci\u00f3n de las mareas de Saturno\u201d.<\/p>\n Aix\u00ed doncs, el viatge que hi ha en la base de l\u2019obra \u00e9s un recorregut a peu pel comtat de Suffolk, a l\u2019est d\u2019Anglaterra, que l\u2019autor havia iniciat l\u2019agost de 1992, segons que diu en les primeres l\u00ednies de l\u2019obra, \u201ccon la esperanza de poder huir del vac\u00edo que se estaba propagando en m\u00ed despu\u00e9s de haber concluido un trabajo importante\u201d. Un any despr\u00e9s, per\u00f2, Sebald ingressava a l\u2019hospital de Norwich en un estat de par\u00e0lisi quasi absoluta com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019haver assistit als s\u00edmptomes evidents de la destrucci\u00f3. Perqu\u00e8 Sufolk \u00e9s tota una met\u00e0fora de la decad\u00e8ncia. D\u2019un passat molt pr\u00f2sper \u2013Norwich, la capital, era la segona ciutat d\u2019Anglaterra al segle XVIII\u2013 del que nom\u00e9s queden ja les restes d\u2019antigues f\u00e0briques, molins i cases senyorials esparses per una regi\u00f3 en qu\u00e8 fins i tot la natura sembla haver estat devastada. I \u00e9s en aquests dies a l\u2019hospital on comen\u00e7a a gestar-se l\u2019obra.<\/p>\n Dif\u00edcilment, per\u00f2, podr\u00edem reduir Los anillos de Saturno<\/em> a una n\u00f2mina de notes preses per alg\u00fa que viatja. En la prosa h\u00edbrida de Sebald hi ha, d\u2019entrada, un innegable component personal; autobiogr\u00e0fic, si es vol, amb trets del dietari o de les mem\u00f2ries. Per\u00f2 tamb\u00e9 una certa voluntat enciclopedista, de compendi del saber en qu\u00e8 tenen prefer\u00e8ncia els aspectes menys coneguts o m\u00e9s amena\u00e7ats de desintegraci\u00f3 imminent. Fins i tot, \u00e9s certament dif\u00edcil de discernir en quin grau es conjuguen realitat i ficci\u00f3 en aquesta obra, qu\u00e8 hi ha de cada element en la hist\u00f2ria i en les hist\u00f2ries que la conformen. Per\u00f2, en el cas de Sebald, el dubte \u00e9s irrellevant pel propi plantejament narratiu, i per l\u2019aparent llibertat amb qu\u00e8 deixa fluir el pensament al ritme que li van marcant les fites \u2013les esperades i, sobretot, les inesperades\u2013 del cam\u00ed. De fet, una de les coses m\u00e9s admirables de l\u2019escriptura de Sebald \u00e9s la destresa a enlla\u00e7ar universos aparentment allunyats entre si en una mena de continuum<\/em> que va carregant-se de sentit unitari, global, a mesura que va forjant-se mitjan\u00e7ant la narraci\u00f3. Aix\u00ed, si Borges deia que la mat\u00e8ria primera de la seua literatura calia buscar-la en la seua biblioteca, la de Sebald sembla provenir d\u2019una biblioteca que admet molt m\u00e9s que llibres, que emmagatzema qualsevol aspecte que puga ser reinterpretat per mitj\u00e0 de la seua mirada personal: de diferents \u00e0mbits de la cultura occidental o de les restes de naufragis diversos.<\/p>\n Per aquest motiu, potser, l\u2019estructura del llibre \u00e9s una antiestructura; si m\u00e9s no, en aparen\u00e7a. El viatge \u00e9s un terreny propici per a la llibertat mental i per a l\u2019associaci\u00f3 d\u2019idees; l\u2019esper\u00f3 per escriure de coses que veu o de persones amb qui es troba. D\u2019aquesta manera, un record o un enlla\u00e7 aparentment espontani es recull amb tota profusi\u00f3 de detalls, amb llibertat; se situa en el primer pla, es converteix durant moltes p\u00e0gines en el tema principal, esborra per moments el punt del recorregut on hav\u00edem deixat el narrador. Les hist\u00f2ries, aix\u00ed, s\u2019hi van fonent en una continu\u00eftat feta de derivacions que semblen no tenir final, i sense que en moltes ocasions l\u2019autor en marque els contorns amb cap signe m\u00e9s o menys evident; ni el par\u00e0graf, en aquest sentit, exerceix sempre el paper que la convenci\u00f3 li atorga. Aix\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s, en definitiva, l\u2019assaig: el pensament en proc\u00e9s; aparentment, tal com es produeix i en el moment en qu\u00e8 es produeix. Ac\u00ed, condicionat per l\u2019atzar del recorregut, que \u00e9s l\u2019element que permet una certa fixaci\u00f3 del discurs, i al qual, m\u00e9s prompte o m\u00e9s tard, sempre es retorna.<\/p>\n El narrador \u2013f\u00e0cilment identificable amb el propi Sebald\u2013 viatja sota el signe de Saturn, el s\u00edmbol de la malenconia, a la recerca de senyals de la devastaci\u00f3. Des d\u2019aquest espai de la solitud que \u00e9s tamb\u00e9 el viatge \u2013si m\u00e9s no, tal i com ac\u00ed es planteja\u2013 s\u2019interroga pel llindar entre la llibertat i els esclavatges, dialoga amb personatges contemporanis o passats; i recupera la vida i l\u2019obra d\u2019altres escriptors, preferentment dels que \u2013com ell\u2013 tamb\u00e9 han estat viatgers. Tant pot ser Sir Thomas Browne i la possibilitat que assist\u00eds en Holanda a la lli\u00e7\u00f3 d\u2019anatomia del doctor Nicolaas Tulp, que despr\u00e9s va pintar Rembrandt; com Chateaubriand i la seua estada a Anglaterra fugint de la Revoluci\u00f3, on va viure una ef\u00edmera i frustrada hist\u00f2ria d\u2019amor. La cort dels emperadors xinesos, o la introducci\u00f3 del cultiu de la seda. La par\u00e0bola b\u00edblica del posse\u00eft i els porcs, que tamb\u00e9 havien recollit abans autors com Camus o Saramago; o la hist\u00f2ria natural de l\u2019areng i la puixan\u00e7a i posterior decad\u00e8ncia de la seua pesca a la Mar del Nord. L\u2019impressionant relat d\u2019una part de la biografia de Joseph Conrad, relativa a la infantesa i els anys de joventut passats al Congo; o el paper de Roger Casement en la difusi\u00f3 de les atrocitats comeses en aquell pa\u00eds afric\u00e0. Algunes refer\u00e8ncies del discurs de Marlow, el que ser\u00e0 posteriorment el portaveu de Conrad en El cor de les tenebres<\/em>; i els camins creuats de l\u2019escriptor amb un tal Joseph Loewy, oncle de Kafka.<\/p>\n El fet \u00e9s que, al darrere d\u2019aquest narrador, s\u2019intueix un autor que hauria viscut fa molts i molts anys; un escriptor cl\u00e0ssic m\u00e9s que no un de contemporani. Sebald, un dels pocs autors capa\u00e7os d\u2019escriure en el pas del segle xx<\/span> al xxi<\/span> sense que a penes cap refer\u00e8ncia l\u2019hi situe. Com una rara avis<\/em> que hagu\u00e9s quedat congelada en l\u2019evoluci\u00f3 dels llenguatges narratius, a\u00efllada de modes i influ\u00e8ncies. Amb una prosa que flueix amb aparent naturalitat, lleugera i densa a un mateix temps, i que combina amb destresa la melangia amb la majestuositat. Com el propi viatge que hi ha en la base de l\u2019obra, que posa costat amb costat la \u201cbella libertad de movimiento\u201d amb el \u201chorror paralizante que varias veces me asalt\u00f3 contemplando las huellas de la destrucci\u00f3n\u201d. Potser \u00e9s per aix\u00f2 que al llarg de Los anillos de Saturno<\/em> trobem una certa ansietat de voler fixar, negre sobre blanc, coses en proc\u00e9s de descomposici\u00f3, ocultes o marginals. I \u2013associada a aquesta obsessi\u00f3\u2013 la fe, no exempta de meravella, en el poder de la paraula escrita; la \u201cmisteriosa perdurabilidad del escrito\u201d, que es fa present, per exemple, quan visita la Sailors\u2019 Reading Room<\/em> de Southwold i segueix el ritual acostumat de fullejar el quadern de navegaci\u00f3 d\u2019un vaixell de gu\u00e0rdia ancorat en aquell port des de 1914: \u201cSiempre que descifro una de estas notas me quedo asombrado de que una estela ya hace tiempo extinguida en el aire o en el agua pueda seguir siendo visible aqu\u00ed, en el papel\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" W. G. Sebald Los anillos de Saturno Traducci\u00f3 de Carmen G\u00f3mez Garc\u00eda i Georg Pichler Anagrama, Barcelona, 2008 Dues maneres possibles d\u2019entendre l\u2019assaig, en la concepci\u00f3 liter\u00e0ria que hi ha al darrere de dues mostres recents \u2013i, potser, paradigm\u00e0tiques\u2013 del g\u00e8nere. Per a Steiner, llibres no escrits. Prop\u00f2sits, projectes. La reflexi\u00f3 pr\u00e8via que mai no… Llegiu m\u00e9s »Els signes de la devastaci\u00f3<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":664,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[35,12,74,188],"class_list":["post-417","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-alemany","tag-anagrama","tag-assaig","tag-w-g-sebald"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/417","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=417"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/417\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/664"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=417"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=417"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=417"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}