![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/lozano_plagis.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
Una telefonada de la regidora de cultura d\u2019un poble catal\u00e0 avisa Carles Lloren\u00e7 que ha guanyat un premi literari. Res d\u2019estrany doncs, fins ac\u00ed: en un pa\u00eds on ja fa temps que hi ha m\u00e9s premis que escriptors \u2013i on ara mateix \u00e9s probable que n\u2019hi haja m\u00e9s tamb\u00e9 que lectors\u2013 guanyar un premi forma part de la quotidianitat m\u00e9s banal. La cosa canvia, per\u00f2, si tenim en compte que Lloren\u00e7 no s\u2019havia presentat al premi en q\u00fcesti\u00f3 \u2013b\u00e9, o potser la cosa continua sense canviar gaire\u2013 i si resulta que el suposat conte que hauria enviat \u00e9s, en realitat, el plagi d\u2019un relat d\u2019un dels patriarques de les lletres catalanes contempor\u00e0nies. A tot aix\u00f2 cal afegir, a m\u00e9s, l\u2019aparici\u00f3 d\u2019una antiga coneguda de Lloren\u00e7 esquarterada al seu domicili, on s\u2019han trobat documents que relacionen tots dos.<\/p>\n
Aquest \u00e9s el plantejament argumental de Plagis<\/em>, una novel\u00b7la divertida i \u00e0gil, amb una prosa efica\u00e7 que, sota l\u2019aparen\u00e7a d\u2019un doble misteri que cal resoldre, s\u2019atreveix amb solv\u00e8ncia amb temes tan delicats com les relacions humanes o el desnivell entre els somnis constru\u00efts durant la joventut i la realitat de l\u2019\u00e8poca adulta. Relacions entre pares i fills i relacions de parella, solituds, frustracions, itineraris vitals que s\u2019assemblen poc o gens a les previsions inicials, etc., en s\u00f3n alguns dels ingredients. Tractats, per\u00f2, amb un estil que busca deliberadament fugir del drama, i que fa servir l\u2019humor com a element distanciador. Amb una estructura que \u00e9s, sense dubte, un dels punts forts de l\u2019obra: una mena de joc de vides creuades<\/em>, de personatges aparentment allunyats els uns dels altres, per\u00f2 que van desvetllant a poc a poc punts de contacte, que es van entrella\u00e7ant fins a tancar una gran xarxa; amb connexions de tots els tipus: des de les m\u00e9s anecd\u00f2tiques, sense transcend\u00e8ncia per a la trama principal i que no depassen el joc amb el lector, fins aquelles que esdevenen \u2013m\u00e9s prompte o m\u00e9s tard\u2013 essencials per al desenvolupament de la hist\u00f2ria. Una fragmentaci\u00f3, de fet, que s\u2019est\u00e9n a altres aspectes de l\u2019obra, com les diferents variants dialectals del catal\u00e0 que s\u2019hi usen \u2013justificades pel context de l\u2019acci\u00f3 en llocs diversos com Val\u00e8ncia, Terrassa i Mallorca, principalment\u2013 o respecte dels g\u00e8neres narratius que s\u2019hi barregen: conte breu, gui\u00f3 cinematogr\u00e0fic, novel\u00b7la…<\/p>\n La voluntat expl\u00edcita de donar un to humor\u00edstic a la novel\u00b7la \u00e9s present, sobretot, en la veu d\u2019un narrador sentenci\u00f3s, c\u00e0ustic i sorneguer. Per\u00f2 tamb\u00e9, per exemple, en aspectes com algunes de les intervencions \u2013especialment les inicials\u2013 dels membres de la policia, retratats amb un cert aire charlotesc<\/em>. Tamb\u00e9 semblen tenir aquesta intenci\u00f3 les abundants repeticions del text: l\u2019\u00fas que es fa de determinades frases o expressions que apareixen moltes vegades i de manera id\u00e8ntica \u2013literal\u2013 en boca de personatges distints. L\u2019ab\u00fas d\u2019aquestes repeticions, per\u00f2, \u00e9s un dels aspectes m\u00e9s q\u00fcestionables de l\u2019obra, des del nostre punt de vista. La reiteraci\u00f3 excessiva d\u2019un recurs que, a partir d\u2019un determinat moment, passa de ser un apunt estil\u00edstic enginy\u00f3s i divertit a esdevenir un llast. L\u2019ull d\u2019un lector m\u00ednimament entrenat, de fet, quan ja en porta unes quantes, les evita.<\/p>\n En alguns moments, la novel\u00b7la de Lozano ens ha fet recordar Ferran Torrent<\/a>; i no tant per la part de la trama que pot remetre a la novel\u00b7la de lladres i serenos \u2013que tamb\u00e9\u2013 com per la manera de narrar. La desimboltura i l\u2019agilitat de la prosa, la naturalitat dels di\u00e0legs, l\u2019amenitat del conjunt, en definitiva, ben poc habituals a casa nostra. De fet, hi ha un determinat tipus de novel\u00b7la que fins ara semblava que no era possible, o que no tocava, o que no \u00e9rem capa\u00e7os de fer, amb Torrent com una de les poques excepcions. Un tipus de novel\u00b7la com la de Lozano, en definitiva: ben constru\u00efda, que pot arribar a un p\u00fablic ampli, que entret\u00e9 i diverteix \u2013que aix\u00f2, sense cap dubte, tamb\u00e9 \u00e9s la literatura\u2013 i que al mateix temps permet una segona lectura plena de refer\u00e8ncies variades, d\u2019intertextualitat i de reflexions sobre temes diversos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Urb\u00e0 Lozano Plagis Bromera, Alzira, 2008 Una telefonada de la regidora de cultura d\u2019un poble catal\u00e0 avisa Carles Lloren\u00e7 que ha guanyat un premi literari. Res d\u2019estrany doncs, fins ac\u00ed: en un pa\u00eds on ja fa temps que hi ha m\u00e9s premis que escriptors \u2013i on ara mateix \u00e9s probable que n\u2019hi haja m\u00e9s tamb\u00e9… Llegiu m\u00e9s »Vides creuades, ocells de pas<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":707,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[16],"tags":[28,19,27,186],"class_list":["post-410","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-caracters","tag-bromera","tag-catala","tag-novel-la","tag-urba-lozano"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/410","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=410"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/410\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/707"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=410"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=410"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=410"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}