![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/scheuermann_perro.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Literatura freda, de l\u2019estirp de la de Kjell Askildsen<\/a>, Elfriede Jelinek o Peter Stamm<\/a>. Literatura sense concessions per al lirisme, directa a l\u2019est\u00f3mac. Tan dura i tallant com el propi gel. Una manera d\u2019escriure en qu\u00e8 les coses s\u2019expliquen quasi sense voler, sense donar-hi import\u00e0ncia; amb una aparen\u00e7a, de vegades, fr\u00edvola. En qu\u00e8 es diu que la vida no t\u00e9 sentit amb el mateix to gris i impertorbable amb qu\u00e8 es diu que fa dies que no ix el sol. Una literatura que, en certa forma, pot exercir de retrat \u2013involuntari o no\u2013 d\u2019una \u00e8poca i d\u2019una generaci\u00f3: un temps caracteritzat per la dificultat d\u2019unes relacions humanes que quasi mai passen del simulacre benintencionat, en el millor dels casos; i uns individus que viuen una vida moderna i aparent, envoltats de suposades comoditats, per\u00f2 que es mostren totalment inh\u00e0bils de resoldre els problemes m\u00e9s m\u00ednims, i especialment incapacitats per tal d\u2019atendre les demandes d\u2019aquells que els s\u00f3n a prop<\/p>\n En La hora entre el perro y el lobo<\/em>, la primera novel\u00b7la de l\u2019alemanya Silke Scheuermann \u2013que ha publicat pr\u00e8viament poesia i conte\u2013, aquest sentiment va calant de manera imperceptible en el lector, fins deixar-lo tan gla\u00e7at com la prosa amb qu\u00e8 se serveix. El color gris \u2013l\u2019omnipres\u00e8ncia de la pluja\u2013 i una sensaci\u00f3 constant de nost\u00e0lgia plana sobre els personatges, \u00e9ssers inestables que caminen a les palpentes, i sobre el paisatge urb\u00e0 que els envolta. I es fa evident en la relaci\u00f3 entre dues germanes que, despr\u00e9s de molt de temps, tornen a trobar-se. In\u00e9s, pintora, alcoh\u00f2lica, irracional, impulsiva i autodestructiva; i la germana, narradora en primera persona de la hist\u00f2ria, de qui no sabem el nom en cap moment, un tant an\u00f2nima tamb\u00e9 pel que fa a la seua manera de viure, periodista, que defuig la germana instal\u00b7lant una barrera entre totes dues. Una barrera en qu\u00e8 hi ha els sentiments que s\u2019han anat alimentant des de la infantesa: el ressentiment, la compet\u00e8ncia, la incomunicaci\u00f3. El fet de sentir-se sempre esborrada sota l\u2019ombra de l\u2019\u00e8xit d\u2019In\u00e9s. La fugida a It\u00e0lia durant uns anys, i la tornada a Frankfurt mig d\u2019inc\u00f2gnit, on aquesta la localitza i prova de recuperar-hi el contacte. I tamb\u00e9 un cert punt de fatalitat que acompanya les dues germanes.<\/p>\n En certa forma, la novel\u00b7la no \u00e9s sin\u00f3 el relat en primera persona d\u2019aquest acostament dolor\u00f3s i no del tot voluntari. Del pas del rebuig inicial de la germana i de la imatge que t\u00e9 d\u2019ella, a la descoberta d\u2019un m\u00f3n t\u00e8tric en qu\u00e8 l\u2019alcohol ha anat substituint qualsevol ombra de vida aut\u00f2noma o de creativitat. La immersi\u00f3 progressiva en aquesta realitat que no \u00e9s del color que ella havia imaginat; que no \u00e9s la que podia esperar d\u2019una germana que havia sigut sempre la triomfadora. La narraci\u00f3 d\u2019un conflicte interior, el de la narradora, que es debat entre l\u2019admiraci\u00f3 i la r\u00e0bia, que no pot evitar que l\u2019atracci\u00f3 cap al forat negre que In\u00e9s representa acabe per fascinar-la i acostar-la a ella. I un cert sentiment final de vict\u00f2ria, potser, que tindria les arrels en la manifesta descomposici\u00f3 d\u2019In\u00e9s.<\/p>\n La participaci\u00f3 en la trama de dos homes \u2013Kai, la parella d\u2019In\u00e9s, i amb qui la germana tindr\u00e0 una furtiva trobada sexual; i Richard, company de treball de la germana, amb qui tindr\u00e0 una relaci\u00f3 tamb\u00e9 fuga\u00e7\u2013 no fa m\u00e9s que refor\u00e7ar la idea que qualsevol intent de contacte \u00e9s infructu\u00f3s, que el seu paper no difereix massa del d\u2019un company circumstancial de seient a l\u2019autob\u00fas, que qualsevol sentiment paregut a la tendresa \u00e9s impossible. Si amb Kai hi ha una relaci\u00f3 estrictament sexual, de la que mant\u00e9 amb Richard la narradora diu:\u201cme dio pena que el coito de esta noche no pudiera significar m\u00e1s que un compromiso hueco, vac\u00edo, un sustituto endeble con el que suplir nuestra incapacidad para encontrar las palabras adecuadas, con el que al menos consolarnos y poder decir que ya que el amor era tan dif\u00edcil, nosotros al menos lo hab\u00edamos escenificado\u201d.<\/p>\n L\u2019autora evita explicar cap comportament; aix\u00ed, tot i que la novel\u00b7la est\u00e0 narrada des de dins de la hist\u00f2ria per un dels personatges, tot i que el flux de consci\u00e8ncia abunda m\u00e9s que no \u2013per exemple\u2013 els di\u00e0legs, sovint el lector no posseeix m\u00e9s informaci\u00f3 que la que tindria si estigu\u00e9s presenciant all\u00f2 que hi enregistr\u00e9s una c\u00e0mera de v\u00eddeo. No hi ha voluntat, doncs, de bastir un relat psicol\u00f2gic, sin\u00f3 m\u00e9s aviat al contrari: de mostrar des de fora un comportament sovint absurd, que no sembla obeir a cap pla preconcebut ni a cap idea concreta de la realitat. Un comportament que en un instant pot canviar del gos al llop als quals al\u00b7ludeix el t\u00edtol: de l\u2019aparen\u00e7a d\u2019animal domesticat a la de fera. La hora entre el perro y el lobo<\/em>, en definitiva, tracta de situar-se en aquesta fr\u00e0gil l\u00ednia divis\u00f2ria.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Silke Scheuermann La hora entre el perro y el lobo Traducci\u00f3 de Moka Seco Reeg Siruela, Madrid, 2008 Literatura freda, de l\u2019estirp de la de Kjell Askildsen, Elfriede Jelinek o Peter Stamm. Literatura sense concessions per al lirisme, directa a l\u2019est\u00f3mac. Tan dura i tallant com el propi gel. Una manera d\u2019escriure en qu\u00e8 les… Llegiu m\u00e9s »Una fr\u00e0gil l\u00ednia divis\u00f2ria<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":709,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[35,27,184,150],"class_list":["post-401","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-alemany","tag-novel-la","tag-silke-scheuermann","tag-siruela"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/401","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=401"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/401\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/709"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=401"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=401"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=401"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}