![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/andrade_paciencia.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Si Cardoso Pires<\/a> explica bona part de la narrativa portuguesa actual, Eug\u00e9nio de Andrade \u00e9s un dels pilars indiscutibles pel que fa a la poesia. Autor d\u2019una l\u00edrica lluminosa, a les ant\u00edpodes de qualsevol barroquisme o del m\u00ednim exc\u00e9s formalista. Amb un llenguatge transparent, que busca mostrar el batec de la quotidianitat, de les realitats m\u00e9s m\u00ednimes, per erigir-se en una celebraci\u00f3 del goig de viure. I amb la import\u00e0ncia cabdal que atorga a la paraula: pesada i tornada a sospesar per aconseguir veritables miniatures de gran potencial l\u00edric i musicalitat.<\/p>\n Una idea que, en aquest Of\u00edcio de Paci\u00eancia<\/em> original de 1994, es fa expl\u00edcita des del t\u00edtol: poesia com a ofici i com a paci\u00e8ncia, el treball de qui s\u2019est\u00e0 a l\u2019espera, d\u2019aquell que \u2013com \u00e9s el cas del poeta portugu\u00e9s\u2013 \u00e9s capa\u00e7 d\u2019aturar-se, de contemplar en una lenta recerca de la vida els tresors que amaga; de detenir la mirada en els detalls m\u00e9s min\u00fasculs. De cantar les coses senzilles, m\u00e9s aparentment insignificants, i mostrar-les sota una nova llum que les transforma, que les retorna a la categoria que veritablement posseeixen. En definitiva, l\u2019ant\u00eddot de l\u2019h\u00e0bit de passar per les coses sense veure-les.<\/p>\n Aix\u00ed, dos temes esdevenen recurrents en aquests poemes: d\u2019una banda, la pr\u00f2pia poesia, la paraula com a eina per a accedir al m\u00f3n; i d\u2019una altra, l\u2019encaix de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 en l\u2019entorn, la relaci\u00f3 de l\u2019home amb la vida que l\u2019envolta \u2013la casa, la natura, la terra, les estacions… Tamb\u00e9 el pas del temps, com a tema que connecta els altres dos: l\u2019evocaci\u00f3 de la infantesa com un parad\u00eds que la paraula fa possible de reviure constantment; i l\u2019assumpci\u00f3 de la maduresa vital, en qu\u00e8 justament juga un paper decisiu aquella possibilitat de fer present el passat mitjan\u00e7ant la poesia.<\/p>\n Ofici de paci\u00e8ncia<\/em> \u00e9s una nova mostra de la poesia essencial d\u2019Andrade, d\u2019una poesia elemental \u2013en el sentit literal\u2013 que es presenta amb l\u2019aparen\u00e7a formal m\u00e9s simple. Poemes breus i molt depurats, cisellats amb rigor i amb obstinaci\u00f3 fins reduir-los a l\u2019ess\u00e8ncia. Una condensaci\u00f3 i una pulcritud, doncs, que ben sovint adopta la contund\u00e8ncia de l\u2019aforisme, per\u00f2 sense caure mai en la proposta herm\u00e8tica: ben al contrari, poesia di\u00e0fana que combina la saviesa amb la puresa. En aquest sentit, la cita de Mies van der Rohe que encap\u00e7ala l\u2019obra n\u2019\u00e9s un leitmotiv<\/em> ben expl\u00edcit: Menys \u00e9s m\u00e9s<\/em>. La divisa escaient per al poeta de la s\u00edntesi, per al que fa servir la brevetat com una eina d\u2019humilitat, com una arma contra els excessos.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Eug\u00e9nio de Andrade Ofici de paci\u00e8ncia Traducci\u00f3 d\u2019Antoni Xumet Rossell\u00f3 El Gall Editor, Pollen\u00e7a, 2008 Si Cardoso Pires explica bona part de la narrativa portuguesa actual, Eug\u00e9nio de Andrade \u00e9s un dels pilars indiscutibles pel que fa a la poesia. Autor d\u2019una l\u00edrica lluminosa, a les ant\u00edpodes de qualsevol barroquisme o del m\u00ednim exc\u00e9s formalista.… Llegiu m\u00e9s »El poeta de les coses m\u00ednimes<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":722,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[9,8,10,6],"class_list":["post-4","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-gall-editor","tag-eugenio-de-andrade","tag-poesia","tag-portugues"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=4"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/4\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/722"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=4"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=4"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=4"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}