{"id":380,"date":"2009-01-23T18:30:50","date_gmt":"2009-01-23T17:30:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=380"},"modified":"2011-09-04T12:56:17","modified_gmt":"2011-09-04T10:56:17","slug":"ulisses","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/ulisses\/","title":{"rendered":"Austr\u00e0lia no \u00e9s \u00cdtaca"},"content":{"rendered":"<p><img decoding=\"async\" src=\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/mora_ulisses.jpg\" alt=\"Portada\" title=\"\"><\/p>\n<div class=\"fitxa\">Ignasi Mora<br \/>\n<em>Ulisses II<\/em><br \/>\nEditorial Moll, Palma, 2008<\/div>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">Si al voltant d\u2019<em>Ulisses II<\/em> hi ha una s\u00e8rie d\u2019elements previs que \u00e9s m\u00e9s que probable que hi generen expectatives positives, el sentiment immediatament posterior a la lectura de la novel\u00b7la \u00e9s, com a m\u00ednim, el d\u2019una profunda decepci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 el d\u2019estupor. De passar per una obra liter\u00e0ria sense que res s\u2019haja modificat en el lector, sense que haja estat possible ni tan sols entreveure qu\u00e8 \u00e9s el que s\u2019hi pretenia contar. Amb la sensaci\u00f3 d\u2019haver malversat el temps en la m\u00e9s intranscendent de les lectures possibles. Res, doncs, que es puga comparar amb all\u00f2 que alg\u00fa podria esperar d\u2019una novel\u00b7la que ha estat guardonada amb el Premi Mallorca de Narrativa; el m\u00e9s ben dotat econ\u00f2micament de la literatura en catal\u00e0, segons que sembla. D\u2019ac\u00ed, potser, l\u2019estupor.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">Les expectatives comencen pel propi t\u00edtol de la novel\u00b7la, i la suposada refer\u00e8ncia a una mena de revisi\u00f3 de l\u2019obra de Joyce. Una idea que es veu refor\u00e7ada en llegir-ne l\u2019\u00edndex i comprovar que els t\u00edtols dels cap\u00edtols remeten a hores concretes, que delimiten un per\u00edode de temps que s\u2019escola en a penes vint-i-quatre hores: entre les \u201c08.17\u201d del primer, fins a les \u201c07.48\u201d de l\u2019\u00faltim. M\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta certa condensaci\u00f3 del temps narratiu, per\u00f2, <em>Ulisses II<\/em> esdev\u00e9 \u2013una vegada llegida la novel\u00b7la\u2013 un t\u00edtol amb efecte reversible; i la suposada al\u00b7lusi\u00f3 a Joyce, un referent pretensi\u00f3s i allunyat de la realitat de la novel\u00b7la de Mora. El mateix ocorre amb un plantejament narratiu que posa en marxa uns ingredients si m\u00e9s no suggeridors, amb capacitat \u2013ens sembla\u2013 per suscitar-hi un cert inter\u00e9s. En despertar, Ferm\u00ed Mart\u00ed s\u2019adona que ha perdut la mem\u00f2ria; que no sap qui \u00e9s ni on es troba. Les primeres evid\u00e8ncies li demostren que est\u00e0 en alta mar, a bord del creuer de luxe \u201cUlisses II\u201d, i apunten que potser \u00e9s una personalitat important \u2013ha arribat al creuer en un cotxe oficial\u2013 i coneguda. La q\u00fcesti\u00f3, per\u00f2, \u00e9s que decideix que aquesta \u00e9s una bona oportunitat per passar p\u00e0gina: renunciar\u00e0 a esbrinar m\u00e9s coses sobre la seua identitat i aprofitar\u00e0 l\u2019avinentesa per bastir-se\u2019n una de nova. Una, en qu\u00e8 el present tinga la m\u00e0xima prioritat.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">El t\u00edtol, l\u2019amn\u00e8sia, l\u2019espai \u2013el fet de trobar-se en alta mar no deixa de ser una mena de \u201ctancament\u201d for\u00e7\u00f3s\u2013, la inc\u00f2gnita al voltant de la missi\u00f3 que Mart\u00ed ha de portar-hi a terme o sobre l\u2019odi que sembla professar-li el capit\u00e0 del creuer, etc. Prometedors elements inicials que acaben, per\u00f2, per no servir a cap prop\u00f2sit literari definit, i es dissolen en el no-res. Aix\u00ed les coses, el relat est\u00e0 farcit de di\u00e0legs que ni fan avan\u00e7ar cap tipus d\u2019acci\u00f3, ni serveixen a una hipot\u00e8tica novel\u00b7la d\u2019idees, ni ajuden a perfilar psicol\u00f2gicament els personatges; de descripcions sovint minucioses que no van enlloc, que no serveixen a cap objectiu aparent. D\u2019alguna hist\u00f2ria secund\u00e0ria dels passatgers que tampoc no sembla aportar-hi res: la misteriosa senyora que enregistra el sexe d\u2019altres cabines, l\u2019incest entre un pare i una filla, el metge del vaixell que es dedica a ajudar a \u201cben morir\u201d, etc. Farcit tamb\u00e9 d\u2019elements d\u2019una versemblan\u00e7a \u2013si m\u00e9s no\u2013 prec\u00e0ria: la p\u00e8rdua de la mem\u00f2ria no l\u2019afecta a l\u2019hora de fer servir ni el m\u00f2bil ni el correu electr\u00f2nic; no n\u2019ha oblidat, en aquest cas, les claus d\u2019acc\u00e9s. El fet que les converses que mant\u00e9 mitjan\u00e7ant aquest darrer sistema de comunicaci\u00f3 amb Maria, la secret\u00e0ria del capit\u00e0, desvetllen la miraculosa coincid\u00e8ncia: es coneixen des de menuts, i s\u2019insinua que al darrere hi ha algun tipus d\u2019hist\u00f2ria sentimental. O una identitat p\u00fablica i coneguda \u2013la seua\u2013 que ning\u00fa, en canvi, sembla recon\u00e9ixer. Per\u00f2, sobretot, el dubte b\u00e0sic, fonamental, que plana tothora al damunt del que sembla el fil principal de la narraci\u00f3: \u00bfpot una persona que no recorda res del seu passat sentir alleujament d\u2019haver-lo oblidat, i engrescar-se amb il\u00b7lusi\u00f3 renovada en construir-se una vida nova? I com ho sabr\u00e0, que \u00e9s nova?<\/p>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">El final acaba de reblar el clau amb una soluci\u00f3 que potser seria menys absurda si fos realment un desenlla\u00e7. Encara que \u2013tot i aix\u00ed\u2013 seria dif\u00edcil d\u2019entendre: en passar a prop de Mallorca \u2013i sense m\u00e9s explicaci\u00f3\u2013 descobreixen que el m\u00f3n est\u00e0 devastat, que no hi ha \u201cvida de cap mena. Semblava un territori carbonitzat\u201d. No hi poden fer combustible, i el capit\u00e0 ordena abandonar el vaixell \u2013per anar on?\u2013 per\u00f2 no permet que ho fa\u00e7a Ferm\u00ed. Amb Maria, que \u00e9s l\u2019\u00fanica que s\u2019hi ha quedat amb ell, decideixen fer rumb a Austr\u00e0lia (?). Perqu\u00e8 s\u00ed; ni m\u00e9s ni menys que a Austr\u00e0lia, sense combustible, i en un creuer de luxe&#8230; En definitiva, i exactament al contrari del que en diu la contraportada que ha preparat l\u2019Editorial Moll \u2013que parla \u201cd\u2019un protagonista tan desmemoriat com memorable\u201d\u2013, el ben cert \u00e9s que Ferm\u00ed Mart\u00ed ens sembla tan <em>oblidable<\/em> com la resta de la novel\u00b7la, que navega en tot moment amb el mateix rumb err\u00e0tic d\u2019aquest vaixell a la deriva.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Ignasi Mora Ulisses II Editorial Moll, Palma, 2008 Si al voltant d\u2019Ulisses II hi ha una s\u00e8rie d\u2019elements previs que \u00e9s m\u00e9s que probable que hi generen expectatives positives, el sentiment immediatament posterior a la lectura de la novel\u00b7la \u00e9s, com a m\u00ednim, el d\u2019una profunda decepci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 el d\u2019estupor. De passar per una&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/ulisses\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">Austr\u00e0lia no \u00e9s \u00cdtaca<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":711,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[19,181,56,27],"class_list":["post-380","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-catala","tag-ignasi-mora","tag-moll","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/380","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=380"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/380\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/711"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=380"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=380"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=380"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}