![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/rushdie_mitjanit.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Un nas com la trompa de Ganesa, el d\u00e9u amb cap d\u2019elefant, on s\u2019amaguen dinasties a l\u2019espera; un jove metge enamorat que ha de recon\u00e9ixer l\u2019estimada a trav\u00e9s d\u2019un min\u00fascul forat en la tela d\u2019un p\u00fadic llen\u00e7ol; una escopidora de plata que viatja a trav\u00e9s d\u2019anys i de quil\u00f2metres per a acabar en el cap d\u2019un personatge i fer-li perdre la mem\u00f2ria; un amagatall en un cove de la roba; una fugida en un cab\u00e0s que atorga la invisibilitat. I la literatura, com l\u2019art de confitar; com el chutney<\/em>, capa\u00e7 d\u2019engegar amb la seua aroma els mecanismes del record. S\u00f3n alguns dels sorprenents ingredients del relat amb qu\u00e8 Saleem Sinai ens vol contar la fascinant hist\u00f2ria de la seua vida, abans que el seu cos \u2013que ja ha comen\u00e7at a esquerdar-se\u2013 no esdevinga definitivament pols. Una vida lligada a un pa\u00eds des del mateix moment del naixement de tots dos: ocorregut la mitjanit del 15 d\u2019agost de 1947, just en el moment que l\u2019\u00cdndia assolia la independ\u00e8ncia respecte de la Gran Bretanya, aquest fet atorga a Saleem \u2013com en diversa mesura tamb\u00e9 als altres mil nadons vinguts al m\u00f3n en els minuts posteriors d\u2019aquella mitjanit\u2013 poders especials que els uneixen a la hist\u00f2ria d\u2019un pa\u00eds que, com ells, acaba de n\u00e0ixer: \u201cDe fet, arreu de la nova \u00cdndia, el somni que tots compart\u00edem, naixien nens que nom\u00e9s eren parcialment fills dels seus pares… els fills de la mitjanit eren tamb\u00e9 els fills del seu temps<\/em>: engendrats, m\u2019enteneu?, per la Hist\u00f2ria. Aix\u00f2 pot passar. Sobretot en un pa\u00eds que per si mateix ja \u00e9s una mena de somni\u201d.<\/p>\n El resultat d\u2019aquest relat en primera persona \u00e9s Els fills de la mitjanit<\/em>, una novel\u00b7la de qu\u00e8 es dif\u00edcil eixir-ne indemne. Que \u00e9s dif\u00edcil llegir sense establir lligams constants amb alguns cl\u00e0ssics indiscutibles de la literatura universal; llegir-la, de fet, sense copsar-hi els components d\u2019un cl\u00e0ssic contemporani. Una immensa construcci\u00f3 de ficci\u00f3 liter\u00e0ria, d\u2019aquelles que semblen destinades a fundar tot un m\u00f3n, per m\u00e9s que \u2013com \u00e9s el cas\u2013 es tracte d\u2019un m\u00f3n que ja existeix pr\u00e8viament sobre els mapes: l\u2019\u00cdndia contempor\u00e0nia, reinventada per la veu del narrador. La hist\u00f2ria del pa\u00eds contada per mitj\u00e0 d\u2019una hist\u00f2ria individual; per\u00f2 tamb\u00e9 a l\u2019inrev\u00e9s, la hist\u00f2ria d\u2019un individu anomenat Saleem, impossible d\u2019entendre deslligada del territori que el va veure n\u00e0ixer. Aix\u00ed, la novel\u00b7la es planteja com una mena de gran confessi\u00f3; el flux d\u2019una consci\u00e8ncia, alterat constantment pels sotracs de la distorsi\u00f3 i dels buits propis de qui recorre a la mem\u00f2ria per reconstruir un univers, especialment un d\u2019aquesta envergadura. Que trenca una vegada i una altra l\u2019ordre lineal de la narraci\u00f3 per tal d\u2019avan\u00e7ar esdeveniments o per tal de recuperar el passat. Per\u00f2 tamb\u00e9 per introduir-hi reflexions sobre el propi fet de narrar o sobre les possibilitats que t\u00e9 la literatura de reproduir \u2013i de construir\u2013 la realitat: \u201cJo us he dit la veritat […] La veritat de la mem\u00f2ria, perqu\u00e8 la mem\u00f2ria t\u00e9 la seva pr\u00f2pia idiosincr\u00e0sia. Selecciona, elimina, modifica, exagera, minimitza, glorifica, i tamb\u00e9 denigra; per\u00f2 al final crea la seva pr\u00f2pia realitat, la seva heterog\u00e8nia per\u00f2 en general coherent versi\u00f3 dels fets\u201d.<\/p>\n L\u2019obra combina amb destresa elements, influ\u00e8ncies i registres diversos: des de la s\u00e0tira pol\u00edtica, l\u2019humor negre o la ironia; fins a all\u00f2 m\u00e9s grotesc, al\u00b7leg\u00f2ric o po\u00e8tic. La hist\u00f2ria i el mite. Un m\u00f3n fant\u00e0stic que sembla tenir una coher\u00e8ncia independent de la realitat m\u00e9s prosaica, i les refer\u00e8ncies indefugibles a aspectes hist\u00f2rics, pol\u00edtics i socials dels anys en qu\u00e8 transcorren els fets narrats. La conjunci\u00f3 de la mitologia i de la tradici\u00f3 oral indopaquistanesa, amb els referents de la novel\u00b7la anglosaxona de les darreres d\u00e8cades. Els personatges i la cultura hind\u00fas; per\u00f2, tamb\u00e9 determinats emblemes occidentals, com el cinema. No debades, Els fills de la mitjanit<\/em> ha estat adscrita ben sovint al Realisme M\u00e0gic; una etiqueta que no \u00e9s \u2013potser\u2013 del tot desencertada, especialment si es considera resultat d\u2019una convicci\u00f3: la de la impossibilitat d\u2019explicar segons quins fets des del realisme m\u00e9s estricte i restrictiu. El cas, per\u00f2, \u00e9s que en la novel\u00b7la de Rushdie hi ha ecos indiscutibles de Cien a\u00f1os de soledad<\/em>, per exemple; per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha narracions que remeten de manera directa a les de les Mil i una nits<\/em>. Que la manera com el narrador sembla voler esquivar el relat del seu naixement, com inicia la seua hist\u00f2ria en els anys de joventut del seu avi, mentre prova d\u2019alentir el temps de la narraci\u00f3 per no haver d\u2019arribar mai a aquella mitjanit crucial, ens remet inevitablement als subterfugis similars del narrador de Tristram Shandy<\/em>. Com el flux de consci\u00e8ncia remet a Joyce; com l\u2019\u00fas que es fa del chutney<\/em> com a desllorigador de la mem\u00f2ria apunta directament a la magdalena proustiana.<\/p>\n En Els fills de la mitjanit<\/em> hi ha \u2013tamb\u00e9\u2013 la hist\u00f2ria d\u2019una nissaga, predestinada des dels or\u00edgens a les relacions conflictives i, finalment, a la destrucci\u00f3. Amb un paper central en la novel\u00b7la, que demostra la import\u00e0ncia de la instituci\u00f3 familiar \u00edndia; una instituci\u00f3 que, com el cas de la fam\u00edlia de Saleem, sembla haver comen\u00e7at a evaporar-se al mateix temps que ho fa tota una concepci\u00f3 del m\u00f3n. I un particular microcosmos que explica la identitat del protagonista, com si d\u2019alguna manera hi estigu\u00e9s determinat pels seus avantpassats. Aquest \u00e9s, de fet, un altre dels fils tem\u00e0tics principals, que torna a connectar el personatge i el pa\u00eds: la recerca d\u2019identitat. Saleem \u00e9s tan divers com la pr\u00f2pia \u00cdndia; tan dif\u00edcil trobar-ne una identitat, doncs, com ho \u00e9s per al pa\u00eds on es parlen tantes lleng\u00fces, on es practiquen tantes religions, on conviuen tants grups \u00e8tnics. \u00c9s per aquest motiu que els problemes derivats d\u2019aquesta recerca col\u00b7lectiva expliquen bona part del rerefons de la novel\u00b7la. Les tensions \u2013pol\u00edtiques, socials, religioses, ling\u00fc\u00edstiques\u2013 que seguiren la independ\u00e8ncia de l\u2019\u00cdndia respecte del Regne Unit i que desembocaren en la Partici\u00f3<\/em>: la traum\u00e0tica divisi\u00f3 del territori en dos pa\u00efsos, l\u2019\u00cdndia i el Pakistan, origen de conflictes b\u00e8l\u00b7lics i d\u2019intrigues pol\u00edtiques de tot tipus.<\/p>\n Al remat, per\u00f2, all\u00f2 que s\u2019hi narra potser \u00e9s \u2013en ess\u00e8ncia\u2013 el desenc\u00eds; la hist\u00f2ria de la conversi\u00f3 d\u2019una gran esperan\u00e7a inicial en un frac\u00e0s final igual o m\u00e9s gran. L\u2019esperan\u00e7a que diposita Saleem en els poders que comparteix amb els altres fills de la mitjanit, cridats a fer grans coses pel seu pa\u00eds, \u00e9s l\u2019esperan\u00e7a d\u2019una societat \u2013l\u2019optimisme com a malaltia, com s\u2019hi refereix el narrador\u2013 que creu que una data en el calendari obrar\u00e0 el miracle de deixar enrere la m\u00e0gia i la superstici\u00f3 per esdevenir un pa\u00eds ric i modern. El frac\u00e0s de Saleem, que no \u00e9s capa\u00e7 d\u2019aprofitar els seus dons en benefici de cap inter\u00e9s col\u00b7lectiu, paral\u00b7lel tamb\u00e9 al d\u2019una \u00cdndia que ser\u00e0 la mateixa \u00cdndia, per\u00f2 potser un poc m\u00e9s trista i grisa que abans: \u201cAls fills de la mitjanit se\u2019ls pot fer representar moltes coses, segons el vostre punt de vista: es poden veure com l\u2019\u00faltim cop de cua de totes les coses antiquades i retr\u00f2grades de la nostra naci\u00f3, obsedida pels mites, la derrota dels quals era absolutament desitjable en el context d\u2019una economia modernitzadora i del segle xx<\/span>; o com l\u2019aut\u00e8ntica esperan\u00e7a de llibertat, que ara s\u2019ha extingit per sempre; per\u00f2 el que no conv\u00e9 \u00e9s que esdevinguin l\u2019estrafol\u00e0ria creaci\u00f3 d\u2019una ment desvariejant i malalta. No: la malaltia no \u00e9s ni aqu\u00ed ni all\u00e0\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Salman Rushdie Els fills de la mitjanit Traducci\u00f3 de Joan Sellent Ar\u00fas Bromera, Alzira, 2008 Un nas com la trompa de Ganesa, el d\u00e9u amb cap d\u2019elefant, on s\u2019amaguen dinasties a l\u2019espera; un jove metge enamorat que ha de recon\u00e9ixer l\u2019estimada a trav\u00e9s d\u2019un min\u00fascul forat en la tela d\u2019un p\u00fadic llen\u00e7ol; una escopidora de… Llegiu m\u00e9s »Engendrats per la Hist\u00f2ria<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":696,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,28,27,180],"class_list":["post-371","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-bromera","tag-novel-la","tag-salman-rushdie"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/371","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=371"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/371\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/696"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=371"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=371"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=371"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}