{"id":369,"date":"2003-04-04T13:00:40","date_gmt":"2003-04-04T12:00:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=369"},"modified":"2008-11-09T19:39:03","modified_gmt":"2008-11-09T18:39:03","slug":"telon-de-boca","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/telon-de-boca\/","title":{"rendered":"Preparat per a l\u2019\u00faltima cita"},"content":{"rendered":"
Juan Goytisolo
\nTel\u00f3n de boca<\/em>
\nEl Aleph, Barcelona, 2003<\/div>\n

Es baixa definitivament el tel\u00f3 \u2013diu Goytisolo\u2013 amb aquesta darrera novel\u00b7la; si m\u00e9s no pel que fa a l\u2019obra de ficci\u00f3 del narrador barcelon\u00ed. I \u00e9s curi\u00f3s que diga aix\u00f2 un autor que ha fet de la seua obra un joc constant entre la realitat m\u00e9s personal i la ficci\u00f3, com \u00e9s obvi que ocorre amb qualsevol altra obra, per\u00f2 en la de Goytisolo amb un punt d\u2019obsessi\u00f3 extra, que naix de la necessitat de resoldre comptes amb determinats fantasmes del passat, de la reacci\u00f3 contra el seu primer entorn familiar i social. De fet, Tel\u00f3n de boca<\/em> torna a ser una obra de dif\u00edcil classificaci\u00f3, una obra que torna a anar ben plena de viv\u00e8ncies i de sentiments \u00edntims, ben plena de Goytisolo per tots els costats i poc o gens dissimulat. Cent p\u00e0gines d\u2019una novel\u00b7la breu o d\u2019un llarg poema en prosa en qu\u00e8 l\u2019autor juga a ocupar els dos papers principals d\u2019un di\u00e0leg entre un D\u00e9u cruel i indiferent, assedegat de sang, i l\u2019home que, en les acaballes de la seua vida, s\u2019interroga sobre el sentit de tot plegat. I en el tercer v\u00e8rtex del triangle, l\u2019abs\u00e8ncia aclaparadora d\u2019una dona \u2013impossible deixar de pensar en Monique Lange, l\u2019escriptora francesa que va conviure amb l\u2019autor barcelon\u00ed fins a la seua mort el 1996\u2013 que serveix d\u2019evid\u00e8ncia al narrador de la immin\u00e8ncia d\u2019all\u00f2 que tots preferim ignorar fins el darrer moment. De tal manera que \u00e9s la mort d\u2019aquesta all\u00f2 que situa el narrador al davant de la seua pr\u00f2pia, i l\u2019origen de la interrogaci\u00f3 al passat i al Demi\u00fcrg.<\/p>\n

Pel que fa al passat, l\u2019autor retorna una vegada m\u00e9s a l\u2019infant que va ser, als seus pares i germans, a l\u2019asfixiant Barcelona de postguerra, per tal d\u2019establir un pont entre la insatisfacci\u00f3 d\u2019aleshores i la que sent ara mateix. En la cita de Tolstoi que obri la novel\u00b7la \u2013\u201cEl cardo magullado que vi en medio del campo me trajo a la memoria esta muerte\u201d\u2013 en tenim un dels fils argumentals: la imatge del card aixafat per les botes del tsar, i el paral\u00b7lelisme amb el viatge que va fer Goytisolo, seguint l\u2019autor rus, a la Txetx\u00e8nia en guerra, \u00e9s la mostra de la repetici\u00f3 dels episodis m\u00e9s sagnants de la hist\u00f2ria, la reincid\u00e8ncia de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 en la crueltat i la barb\u00e0rie \u2013comandats pel tsar, per Putin, o per Aznar i Bush. El personatge-narrador de Tel\u00f3n de boca<\/em> assajar\u00e0 aix\u00ed mateix una mort com la de Tolstoi, que va eixir de casa en secret per anar a trobar-la i va finar en una estaci\u00f3 de trens. Ell tamb\u00e9 decidir\u00e0 d\u2019anar-ne a la recerca, creuar\u00e0 l\u2019Atlas i s\u2019endinsar\u00e0 en el desert; per\u00f2 a difer\u00e8ncia de l\u2019escriptor rus, el personatge de Goytisolo despertar\u00e0 d\u2019aquest somni per comprovar que no s\u2019ha mogut de l\u2019habitaci\u00f3, que \u201cla cita ser\u00eda para otro d\u00eda: cuando se alzara el tel\u00f3n de boca y se enfrentase al v\u00e9rtigo del vac\u00edo. Estaba, estaba todav\u00eda entre los espectadores en la platea del teatro\u201d.<\/p>\n

Per la seua banda, el D\u00e9u de la novel\u00b7la \u00e9s un monstre cruel, un \u00e9sser col\u00e8ric que s\u2019imposa pel terror i amb la col\u00b7laboraci\u00f3 dels manipuladors terrenals d\u2019aquest. Un D\u00e9u que va cagar el m\u00f3n per despr\u00e9s, horroritzat amb la visi\u00f3 de l\u2019obra que havia fet, deixar que un ase el negu\u00e9s amb la seua micci\u00f3, i que, lluny de deixar-se increpar pel narrador, \u00e9s ell l\u2019increpador: \u201cNo hay grandes diferencias entre t\u00fa y yo. Aunque fuiste engendrado por una gotica de esperma y a m\u00ed me fabricaron a golpe de especulaci\u00f3n y concilio los dos tenemos lo primordial en com\u00fan: la inexistencia\u201d. Per\u00f2 aquest D\u00e9u terrible es permet una \u00fanica manifestaci\u00f3 de bondat: l\u2019oblit, que \u00e9s, amb el de la mort, l\u2019altre gran tema de la novel\u00b7la. I l\u2019oblit ent\u00e9s com la capacitat d\u2019esborrar de la mem\u00f2ria tot all\u00f2 que ens pot fer mal fins al punt d\u2019anihilar-nos. De fet, la novel\u00b7la es clou amb una cita de Proust que expressa justament aquesta idea fonamental en Tel\u00f3n de boca<\/em>: en un m\u00f3n on tot acaba esvaint-se sense deixar cap vestigi, hi ha una cosa que es desintegra en el no-res encara m\u00e9s completament que la pr\u00f2pia bellesa, i \u00e9s el dolor hum\u00e0. L\u2019oblit \u00e9s encara m\u00e9s fort que el dolor i la pena, i aix\u00ed, mentre el passat s\u2019esborra i el futur \u00e9s impossible de predir, tenim encara opcions de sobreviure. I en aquest sentit l\u2019autor, amb aquella voluntat expl\u00edcita d\u2019embrutar el propi niu que ja hem esmentat en alguna ocasi\u00f3, es diu ell mateix, en boca del Demi\u00fcrg, que \u201cSi el padre del padre del que te engendr\u00f3 hubiese podido imaginar lo que ser\u00edas y escribir\u00edas sobre \u00e9l, no te quepa duda de que se habr\u00eda abstenido del d\u00e9bito, se habr\u00eda apeado del tren en marcha\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Juan Goytisolo Tel\u00f3n de boca El Aleph, Barcelona, 2003 Es baixa definitivament el tel\u00f3 \u2013diu Goytisolo\u2013 amb aquesta darrera novel\u00b7la; si m\u00e9s no pel que fa a l\u2019obra de ficci\u00f3 del narrador barcelon\u00ed. I \u00e9s curi\u00f3s que diga aix\u00f2 un autor que ha fet de la seua obra un joc constant entre la realitat m\u00e9s… Llegiu m\u00e9s »Preparat per a l\u2019\u00faltima cita<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[99,179,173,27],"class_list":["post-369","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-castella","tag-el-aleph","tag-juan-goytisolo","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/369","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=369"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/369\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=369"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=369"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=369"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}