{"id":361,"date":"2001-12-07T12:00:50","date_gmt":"2001-12-07T11:00:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=361"},"modified":"2008-11-09T14:24:26","modified_gmt":"2008-11-09T13:24:26","slug":"cent-dies-del-milleni","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/cent-dies-del-milleni\/","title":{"rendered":"Manual del conservador per al nou segle"},"content":{"rendered":"
Valent\u00ed Puig
\nCent dies del mil\u00b7lenni<\/em>
\nEdicions 62, Barcelona, 2001<\/div>\n

Gaireb\u00e9 dos anys de debat est\u00e8ril entre aquells que volien fer comen\u00e7ar el segle i el mil\u00b7lenni l\u20191 de gener del 2000 i els qui volien fer-ho el 2001, i unes poques hores d\u2019un 11 de setembre van ser suficients per posar-los tots d\u2019acord en una data que ning\u00fa no havia previst. Tampoc Edicions 62 i Valent\u00ed Puig, que tres mesos abans havien publicat aquest Cent dies del mil\u00b7lenni<\/em>, amb la intenci\u00f3 d\u2019\u201cobservar la realitat amb \u00e0nim de fer-ne balan\u00e7 i d\u2019intuir pron\u00f2stics\u201d al voltant del canvi produ\u00eft el passat 1 de gener. El llibre recull, en forma de dietari, les anotacions que l\u2019autor va fer entre aquesta data i el 31 de mar\u00e7 \u2013noranta dies, en realitat\u2013 sobre temes diversos, per\u00f2 especialment sobre la pol\u00edtica, l\u2019economia i la societat que deix\u00e0vem enrere i les noves que encar\u00e0vem. Unes anotacions, per tant, que pel seu car\u00e0cter general podrien haver estat recollides en altres formats que no el del dietari, perqu\u00e8, exceptuant algun cas en qu\u00e8 es fa refer\u00e8ncia a un fet concret del dia, la majoria podrien respondre tant a la data que les encap\u00e7ala com a qualsevol altra.<\/p>\n

Per qu\u00e8, doncs, triar aquest format? Segurament perqu\u00e8 si alguna cosa s\u2019espera d\u2019un dietari \u00e9s sinceritat i confid\u00e8ncia, cosa que d\u2019altra banda casa mal amb el fet d\u2019anomenar-lo un g\u00e8nere de no-ficci\u00f3. Dit d\u2019una altra manera: el dietari permet Valent\u00ed Puig mostrar la visi\u00f3 m\u00e9s subjectiva dels temes que aborda sense sentir la necessitat de racionalitzar cap m\u00e9s explicaci\u00f3 ni de contrastar-ho amb altres punts de vista. I, en certa mesura, \u00e9s per aix\u00f2 que l\u2019autor fa a Cent dies del mil\u00b7lenni<\/em> una vertadera demostraci\u00f3 del que significa tenir consci\u00e8ncia de classe: \u201cel meu ideal de vida era el vieux gar\u00e7on<\/em> que pot perdre hores a la cambra de bany, quan es lleva gaireb\u00e9 a migdia, i la deixa amb tots els miralls entelats i un rastre arom\u00e0tic de sals i lavanda. Fa l\u2019aperitiu amb els amics de sempre, dempeus a la barra d\u2019un bar d\u2019hotel amb llustrabotes i premsa estrangera. Despr\u00e9s, al\u00e7a el bra\u00e7 majest\u00e0tic, i un taxi el porta a un dels seus restaurants habituals. Hi entra a les dues trenta i en surt passades les sis de la tarda, de cap a la sesta…\u201d. La sinceritat que regeix en tot moment el dietari provoca que no nom\u00e9s la visi\u00f3 de la realitat actual, sin\u00f3 tamb\u00e9 els pron\u00f2stics sobre el futur immediat \u2013dif\u00edcil destriar-los del que serien simplement desitjos\u2013 ens vagen mostrant un retrat de l\u2019autor que, entre elogis a l\u2019esm\u00f2quing i la corbata \u2013\u201cper a construir dics contra la barb\u00e0rie, i contra la vulgaritat\u201d\u2013, respon punt per punt al del conservador il\u00b7lustrat, seriosament preocupat per l\u2019ordre, moderadament cat\u00f2lic, amant de les formes m\u00e9s cl\u00e0ssiques de l\u2019art, enyorad\u00eds de l\u2019arc\u00e0dia irrecuperable, en un dif\u00edcil equilibri entre la llibertat en l\u2019economia \u2013llegiu liberalisme\u2013 i el recte sentit de la tradici\u00f3 en tots els altres \u00e0mbits, i condemnat a viure rodejat de mediocritat. Un autor que veu en el comunisme, com no podria ser d\u2019una altra manera, l\u2019agent de tots els mals del segle que hem acabat; per\u00f2 a qui tamb\u00e9 li preocupen sincerament les formes en qu\u00e8 aquest es puga reencarnar: el socialisme utopicoindustrialista<\/em>, el fonamentalisme<\/em> verd o l\u2019hipot\u00e8tic antiamericanisme dominant.<\/p>\n

El dietari, pel que t\u00e9 de conversa amb nosaltres mateixos, tamb\u00e9 imposa poques barreres a caracter\u00edstiques tan intr\u00ednsecament humanes com la mem\u00f2ria selectiva o la contradicci\u00f3. Per aix\u00f2, Puig pot mostrar-se al mateix temps contrari als nacionalismes i preocupat pel fenomen de la immigraci\u00f3, posicionant-se del costat de les quotes, i tanmateix sense considerar-se ell mateix ni un nacionalista (sense fronteres nacionals que salvar no existeix la immigraci\u00f3) ni un immigrant. Per aix\u00f2 tamb\u00e9, al mateix temps que critica un \u201cexc\u00e9s\u201d de pol\u00edtica ling\u00fc\u00edstica amb l\u2019argument definitiu \u2013i determinista\u2013 que \u201cles lleng\u00fces moren\u201d, es pot mostrar preocupat pel que ell anomena el proc\u00e9s gradual de descristianitzaci\u00f3 d\u2019Europa<\/em>, sobre el qual es pregunta \u201c\u00bfQuin dret tenim […] a trencar amb un ventur\u00f3s continuum de segles?\u201d. Per aix\u00f2, encara, a l\u2019hora de q\u00fcestionar l\u2019\u00e8tica de pol\u00edtics en actiu amb deutes morals del passat se\u2019n va fins a Alemanya a buscar Fischer (el deute estaria en el maig del 68, evidentment). A fi de comptes, fa igual que siga el maig del 68 o que siga Chiapas (\u201cLa pipa i el passamuntanyes poden posar-se de moda si el subcomandante<\/em> Marcos se surt amb la seva. \u00c9s el gran carnaval de principis de segle, vitorejat pels intel\u00b7lectuals orfes de totalitarisme\u201d), qualsevol cosa que signifique possibilitat de canvi ser\u00e0 vista amb recel pel bon conservador que, fent servir una frase del llibre, sost\u00e9 de manera manifesta un a priori i tamb\u00e9 revela un parti pris<\/em>. D\u2019ac\u00ed que no sobte la reformulaci\u00f3 te\u00f2rica del c\u00e8lebre \u201chaga como yo: no se meta en pol\u00edtica\u201d que hi fa, i que d\u00f3na com a resultat la figura d\u2019Aznar \u2013encara que utilitze com a intermediari el fil\u00f2sof angl\u00e9s Oakeshott\u2013 com a clau per \u201centendre les coses que hem viscut al segle XX i a la vegada endinsar-se de forma sensata en el nou segle\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Valent\u00ed Puig Cent dies del mil\u00b7lenni Edicions 62, Barcelona, 2001 Gaireb\u00e9 dos anys de debat est\u00e8ril entre aquells que volien fer comen\u00e7ar el segle i el mil\u00b7lenni l\u20191 de gener del 2000 i els qui volien fer-ho el 2001, i unes poques hores d\u2019un 11 de setembre van ser suficients per posar-los tots d\u2019acord en… Llegiu m\u00e9s »Manual del conservador per al nou segle<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[74,19,46,79],"class_list":["post-361","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-assaig","tag-catala","tag-edicions-62","tag-valenti-puig"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/361","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=361"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/361\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=361"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=361"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=361"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}