{"id":348,"date":"2002-04-12T12:00:23","date_gmt":"2002-04-12T10:00:23","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=348"},"modified":"2008-10-12T12:39:41","modified_gmt":"2008-10-12T10:39:41","slug":"la-caiguda","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/la-caiguda\/","title":{"rendered":"Camus i l\u2019assumpci\u00f3 de la culpa"},"content":{"rendered":"<div class=\"fitxa\">Albert Camus<br \/>\n<em>La caiguda<\/em><br \/>\nTraducci\u00f3 de Maria Bohigas<br \/>\nEmp\u00faries, Barcelona, 2002<\/div>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">L\u2019avinentesa de l\u2019adaptaci\u00f3 teatral de Rodolf Sirera i el muntatge de Moma ens han portat aquesta traducci\u00f3 de <em>La caiguda <\/em>a un mercat editorial en catal\u00e0 que sembla no tenir massa espai per a la publicaci\u00f3 de cl\u00e0ssics. Es tracta de la darrera novel\u00b7la d\u2019Albert Camus, un dels m\u00e0xims exponents de l\u2019existencialisme, i \u2013fruit del moment vital en qu\u00e8 va ser escrita\u2013 ens mostra un autor que veu la humanitat amb uns altres ulls, una humanitat que ha fracassat en girar l\u2019esquena a les pestes m\u00e9s terribles del segle XX. Aquesta visi\u00f3 \u00e9s present a la novel\u00b7la en el cinisme del narrador, Jean-Baptiste Clamence, i en l\u2019aclaparadora pres\u00e8ncia de la culpa, que retorna de forma insistent a la ment d\u2019aquest en forma d\u2019uns riures misteriosos.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\">Clamence \u00e9s un advocat parisenc que ha assolit l\u2019\u00e8xit econ\u00f2mic i social, per\u00f2 que ara, en un ombr\u00edvol bar d\u2019Amsterdam, est\u00e0 abandonant-se a una llarga i dolorosa confessi\u00f3. Per aix\u00f2, la novel\u00b7la est\u00e0 constru\u00efda en forma d\u2019un mon\u00f2leg, el destinatari del qual no s\u2019hi fa present en cap moment, en qu\u00e8 el narrador rememora la seua vida passada com a pledejador de causes nobles: la seua atenci\u00f3 als necessitats era famosa, la seua reputaci\u00f3, excel\u00b7lent, per\u00f2 en el fons ell nom\u00e9s ho feia com una forma de sentir-se millor, d\u2019alimentar el seu <em>ego<\/em>. L\u2019episodi que desencadena aquesta confessi\u00f3 havia ocorregut a Par\u00eds: un capvespre, mentre caminava vora el Sena, veu una dona dreta sobre un dels ponts del riu, i en passar-la, sent el soroll d\u2019un cos que cau a l\u2019aigua. No intenta ajudar-la, ni tampoc explica a ning\u00fa el que ha vist, sin\u00f3 que fuig per por que aquest episodi puga torbar la seua vida d\u2019\u00e8xits.<\/p>\n<p style=\"text-align: justify; text-indent: 35.45pt;\"><em>La caiguda<\/em> mostra la dif\u00edcil assumpci\u00f3 de la culpa, de la impossibilitat de jutjar o, si m\u00e9s no, de fer-ho des de la innoc\u00e8ncia. I, a la seua confessi\u00f3, el protagonista condemna tamb\u00e9 tota la humanitat per viure tan falsament com ell; i aix\u00ed \u2013diu\u2013 mentre no podem assegurar la innoc\u00e8ncia de ning\u00fa, podem en canvi assegurar amb certesa la culpabilitat de tots. \u00c9s per aix\u00f2 que Clamence, que havia estat un advocat d\u2019\u00e8xit, ara \u00e9s un <em>jutge-penitent<\/em>: \u201cCom que la just\u00edcia est\u00e0 definitivament separada de la innoc\u00e8ncia, [&#8230;] tinc el camp lliure per treballar segons les meves conviccions. Puc exercir amb bona consci\u00e8ncia la dif\u00edcil professi\u00f3 de jutge-penitent, que he desenvolupat al llarg de tants desenganys i contradiccions&#8230;\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Albert Camus La caiguda Traducci\u00f3 de Maria Bohigas Emp\u00faries, Barcelona, 2002 L\u2019avinentesa de l\u2019adaptaci\u00f3 teatral de Rodolf Sirera i el muntatge de Moma ens han portat aquesta traducci\u00f3 de La caiguda a un mercat editorial en catal\u00e0 que sembla no tenir massa espai per a la publicaci\u00f3 de cl\u00e0ssics. Es tracta de la darrera novel\u00b7la&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/la-caiguda\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">Camus i l\u2019assumpci\u00f3 de la culpa<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[172,13,14,27],"class_list":["post-348","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-albert-camus","tag-empuries","tag-frances","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/348","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=348"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/348\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=348"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=348"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=348"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}