{"id":346,"date":"2002-11-08T13:00:33","date_gmt":"2002-11-08T11:00:33","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=346"},"modified":"2026-08-28T12:56:23","modified_gmt":"2026-08-28T10:56:23","slug":"malina","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/malina\/","title":{"rendered":"Maneres de morir"},"content":{"rendered":"\n
\"Coberta<\/figure>\n\n\n\n
Ingeborg Bachmann
\nMalina<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Pilar Estelrich
\nEdicions 62, Barcelona, 2002<\/div>\n\n\n\n

La relaci\u00f3 entre vida i escriptura, entre la persona que signa una obra liter\u00e0ria i el personatge p\u00fablic que crea i darrere del qual s\u2019amaga, t\u00e9 en l\u2019obra de l\u2019autora austr\u00edaca Ingeborg Bachmann (1926-1973) un cas paradigm\u00e0tic. Perqu\u00e8 l\u2019ambig\u00fcitat calculada amb qu\u00e8 es va referir sempre als elements autobiogr\u00e0fics dels seus textos ha contribu\u00eft decisivament a alimentar el mite. I perqu\u00e8 la fascinaci\u00f3 per la persona, o, si m\u00e9s no, pel paper que va representar en p\u00fablic, est\u00e0 a l\u2019al\u00e7ada de la que desperta l\u2019obra. En aquest sentit, \u00e9s coneguda la relaci\u00f3 que va mantenir amb Paul Celan, que la va marcar profundament. O la que va mantenir amb el novel\u00b7lista su\u00eds Max Frisch, una relaci\u00f3 dif\u00edcil que aquest va utilitzar com a material per a les seues novel\u00b7les, i que va fixar una imatge d\u2019excentricitat, gaireb\u00e9 de diva, de l\u2019autora que \u00e9s la que continua vigent en l\u2019actualitat. Per\u00f2 la cosa venia de m\u00e9s enrere: el 1952 havia llegit per primera vegada al Gruppe 47<\/em>, el m\u00e9s important grup literari de postguerra, i l\u2019any seg\u00fcent rebia el prestigi\u00f3s guard\u00f3 que en portava el nom. D\u2019aquesta manera, al mateix temps que es consagrava com a escriptora, s\u2019iniciava la creaci\u00f3 del mite Bachmann, la Bachmann personatge p\u00fablic a qui el setmanari Der Spiegel<\/em> dedicaria la portada i el reportatge principal, i de qui, a partir d\u2019aleshores, es coneixerien amb avidesa les not\u00edcies sobre la vida personal, les incursions en l\u2019alta societat i, en definitiva, el joc constant entre glamour<\/em> i intel\u00b7lig\u00e8ncia que l\u2019autora va explotar conscientment, en un m\u00f3n literari eminentment mascul\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

Com a escriptora, Ingeborg Bachmann es reconeguda, sobretot, com una de les veus po\u00e8tiques m\u00e9s interessants en llengua alemanya de la segona meitat del segle XX. Per\u00f2 despr\u00e9s d\u2019haver publicat dos llibres de poemes, abandonaria la poesia per dedicar-se a la prosa. Encara que, de fet, Malina<\/em> \u00e9s l\u2019\u00fanica novel\u00b7la d\u2019Ingeborg Bachmann, l\u2019obertura d\u2019una trilogia que, juntament amb una novel\u00b7la que va deixar inacabada, i a penes un fragment d\u2019una altra, havia d\u2019anomenar-se Todesarten<\/em> (Maneres de morir<\/em>). La seua mort accidental, rodejada tamb\u00e9 de misteris i especulacions, ho va impedir. Publicada el 1971, quan l\u2019autora portava ja una d\u00e8cada sense a penes pres\u00e8ncia al mercat editorial, Malina<\/em> va funcionar de seguida com un aut\u00e8ntic best seller. La novel\u00b7la, escrita en forma d\u2019un llargu\u00edssim mon\u00f2leg interior, dibuixa una sorprenent radiografia del dualisme del Jo, i en concret d\u2019un Jo femen\u00ed. La veu narradora \u00e9s un \u00e9sser dividit: amb una part instintiva, visceral, que s\u2019entrega sense reserves a la conquesta de l\u2019amor del personatge d\u2019Ivan; amb una altra de reflexiva, racional, encarnada en el personatge de Malina, amb qui conviu i amb qui estableix una constant lluita dial\u00e8ctica, per\u00f2 que actua, en realitat, com la personificaci\u00f3 d\u2019un alter ego<\/em> mascul\u00ed de la veu narradora. I \u00e9s aquesta lluita un dels temes centrals de Malina<\/em>, la deshumanitzaci\u00f3 i la dificultat de les relacions humanes, i, en concret, de les relacions entre homes i dones.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019altre, les relacions de poder, a nivell general respecte del m\u00f3n que la rodeja, per\u00f2 sobretot a nivell individual, en tant que dona que no troba el seu lloc i que, v\u00edctima del paper assignat per una societat patriarcal, ha d\u2019optar per la submissi\u00f3 o l\u2019anihilament. De fet, Malina<\/em> pot llegir-se com la narraci\u00f3 d\u2019un proc\u00e9s d\u2019aniquilaci\u00f3 psicol\u00f2gica. La veu narradora no defuig la destrucci\u00f3 que implica l\u2019amor que viu, sin\u00f3 que, ben al contrari, s\u2019hi entrega d\u2019una forma total i absoluta, sucumbeix i acaba per desapar\u00e8ixer literalment \u2013en un impressionant fragment final de la novel\u00b7la\u2013 per una escletxa de la paret. Al llarg de tot el text, que, contr\u00e0riament a l\u2019opini\u00f3 de Reich-Ranicki \u2013que va qualificar-la de literatura de sala d\u2019espera de perruqueria o del dentista\u2013 no t\u00e9 una lectura f\u00e0cil, trobem la Ingeborg Bachmann poetessa, capa\u00e7 d\u2019imatges impactants i d\u2019una bellesa en la prosa que assoleix moments sublims. A m\u00e9s, influ\u00efda per Wittgenstein, l\u2019autora \u00e9s conscient dels l\u00edmits del llenguatge; de la necessitat de traspassar-los per tal d\u2019assolir una nova exist\u00e8ncia; per\u00f2 tamb\u00e9 de la impossibilitat de fer-ho. Bachmann, que s\u2019havia referit en alguna ocasi\u00f3 a les arrels quotidianes del feixisme, que comen\u00e7aria en les relacions entre les persones, i que seria el primer ingredient en la relaci\u00f3 entre un home i una dona, ent\u00e9n aquest amor com una terrible forma de solitud. Com una manera de morir.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Ingeborg Bachmann Malina Traducci\u00f3 de Pilar Estelrich Edicions 62, Barcelona, 2002 La relaci\u00f3 entre vida i escriptura, entre la persona que signa una obra liter\u00e0ria i el personatge p\u00fablic que crea i darrere del qual s\u2019amaga, t\u00e9 en l\u2019obra de l\u2019autora austr\u00edaca Ingeborg Bachmann (1926-1973) un cas paradigm\u00e0tic. Perqu\u00e8 l\u2019ambig\u00fcitat calculada amb qu\u00e8 es va… Llegiu m\u00e9s »Maneres de morir<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8170,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[35,46,171,27],"class_list":["post-346","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-alemany","tag-edicions-62","tag-ingeborg-bachmann","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/346","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=346"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/346\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8172,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/346\/revisions\/8172"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8170"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=346"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=346"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=346"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}