{"id":340,"date":"2003-01-31T12:00:03","date_gmt":"2003-01-31T10:00:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=340"},"modified":"2026-08-28T12:06:28","modified_gmt":"2026-08-28T10:06:28","slug":"el-tramvia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/el-tramvia\/","title":{"rendered":"La impalpable i protectora boira de la mem\u00f2ria"},"content":{"rendered":"\n
\"Coberta<\/figure>\n\n\n\n
Claude Simon
\nEl tramvia<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Joan Francesc Mira
\nEdicions Bromera, Alzira, 2002<\/div>\n\n\n\n

Les paraules que encap\u00e7alen aquest text s\u00f3n tamb\u00e9 les que clouen, com una intangible capa de cendres, o com un vel en suspensi\u00f3 que cap alenada d\u2019aire no s\u2019endu, El tramvia<\/em>. Per\u00f2 s\u00f3n tamb\u00e9 el motiu que explica l\u2019estil narratiu de Claude Simon \u2013el discret premi Nobel de Literatura del 1985\u2013, en qu\u00e8 el record autobiogr\u00e0fic s\u2019oculta sota un fin\u00edssim tel que el lector ha d\u2019anar penetrant, sota un cel de n\u00favols prims que, al final, acaba deixant veure la plenitud del sol. Malgrat el descr\u00e8dit que afecta els autors del noveau roman<\/em> \u2013l\u2019\u00faltim gran moviment literari franc\u00e9s\u2013 Simon torna a demostrar amb aquesta darrera novel\u00b7la, als vuitanta-vuit anys i despr\u00e9s d\u2019una vintena de llibres, que \u00e9s un dels autors contemporanis m\u00e9s interessants, un autor exigent que arrisca en una aventura que repr\u00e9n constantment, com Proust, les experi\u00e8ncies biogr\u00e0fiques. L\u2019autor recorre els seus records, per\u00f2 no com qui descobreix les pr\u00f2pies intimitats als ulls dels altres, sin\u00f3 per construir-los des de l\u2019escriptura: escriu i rescriu la seua mem\u00f2ria, que no \u00e9s \u2013per tant\u2013 l\u2019ingredient, sin\u00f3 el producte de la ficci\u00f3; all\u00f2 que alguns han anomenat l\u2019autoficci\u00f3<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

Amb El tramvia<\/em>, Claude Simon retorna a la ciutat dels seus primers anys, per tal de recrear la seua infantesa a Perpiny\u00e0 des de la perspectiva d\u2019un anci\u00e0 malalt. La versi\u00f3 que n\u2019ha elaborat Joan Francesc Mira \u2013Premi Nacional de Traducci\u00f3 2001\u2013 ens acosta aquell tramvia que circulava a Perpiny\u00e0 als anys vint, enlla\u00e7ant el centre urb\u00e0 amb la costa ve\u00efna, i que el nen utilitzava a diari per anar i tornar de l\u2019escola. Una tornada que era tamb\u00e9 la por de retrobar la seua mare malalta, estirada en la gandula com una nina p\u00e0l\u00b7lida, condemnada a morir. Enlla\u00e7ant la ciutat i la platja, la m\u00e0quina recorre tamb\u00e9 les vies per unir les imatges i les sensacions de l\u2019infant que va ser amb un moment temporal m\u00e9s proper al de l\u2019escriptura en qu\u00e8 envelleix, en un llit d\u2019hospital, un home malalt. Un anci\u00e0 que sent que ara, estirat en el llit d\u2019una as\u00e8ptica sala d\u2019hospital, s\u2019assembla a la imatge de la mare, que emergeix al seu cervell confosa entre altres imatges boiroses, sorgides del passat. I s\u00f3n justament aquestes imatges les que se superposen al moment present per formar una estructura en qu\u00e8 es confonen els temps de la narraci\u00f3: el passat lluny\u00e0 i intens de la infantesa, i el present d\u2019atmosfera resclosida i gris de l\u2019hospital.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Claude Simon El tramvia Traducci\u00f3 de Joan Francesc Mira Edicions Bromera, Alzira, 2002 Les paraules que encap\u00e7alen aquest text s\u00f3n tamb\u00e9 les que clouen, com una intangible capa de cendres, o com un vel en suspensi\u00f3 que cap alenada d\u2019aire no s\u2019endu, El tramvia. Per\u00f2 s\u00f3n tamb\u00e9 el motiu que explica l\u2019estil narratiu de Claude… Llegiu m\u00e9s »La impalpable i protectora boira de la mem\u00f2ria<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8149,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[28,131,14,132,27],"class_list":["post-340","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-bromera","tag-claude-simon","tag-frances","tag-joan-francesc-mira","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/340","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=340"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/340\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8155,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/340\/revisions\/8155"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8149"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=340"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=340"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=340"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}