{"id":338,"date":"2003-01-31T13:00:17","date_gmt":"2003-01-31T11:00:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=338"},"modified":"2008-10-07T19:52:02","modified_gmt":"2008-10-07T17:52:02","slug":"llibre-del-desassossec","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/llibre-del-desassossec\/","title":{"rendered":"Est\u00e8tica de l\u2019abdicaci\u00f3"},"content":{"rendered":"
Fernando Pessoa
\nLlibre del desassossec<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Gabriel Sampol i Nicolau Dols
\nQuaderns Crema, Barcelona, 2002<\/div>\n

Diari \u00edntim de Fernando Pessoa escrit sota el nom d\u2019un Bernardo Soares que era ell mateix, de la mateixa manera que ho eren Reis, Caeiro i Campos, per\u00f2 molt m\u00e9s ell encara; o b\u00e9 fragments, notes, apunts esparsos per a una novel\u00b7la protagonitzada per un gris i angoixat escrivent de la Rua dos Douradores, que mai no va tindre un projecte clar i prec\u00eds, i que, al contrari, va anar eixamplant els seus l\u00edmits poc definits, obrint-se cap a tots els racons d\u2019una ment complexa. El Llibre del desassossec<\/em> \u00e9s aix\u00f2 i moltes altres coses. \u00c9s el llibre que podem considerar com una de les fites liter\u00e0ries del segle XX, per\u00f2 que no va ser mai, en realitat, un llibre, tot i que \u00e9s molts llibres al mateix temps. \u00c9s el llibre que va escriure Fernando Pessoa, o Bernardo Soares, o potser el que va escriure Vicente Guedes o el Bar\u00f3 de Teive, o el llibre que mai no va ser escrit per ning\u00fa, sin\u00f3 \u00fanicament somniat. El llibre de la incapacitat davant de la vida, del tedi, de l\u2019angoixa, de l\u2019abdicaci\u00f3.<\/p>\n

\u00c9s, sobretot, el projecte de tota una vida, ja que l\u2019autor el va iniciar molt prompte, per\u00f2 no el va poder acabar mai. De fet, la primera not\u00edcia que es t\u00e9 \u00e9s de 1913, un any abans del naixement dels Reis, Campos i Caeiro, amb la publicaci\u00f3 d\u2019un text titulat \u201cDins la selva de l\u2019alienaci\u00f3\u201d, signat amb el nom de Pessoa, i acompanyat de l\u2019aclaraci\u00f3 \u201cDel Llibre del desassossec, en preparaci\u00f3\u201d. En vida, l\u2019autor nom\u00e9s va publicar una dotzena escasa de fragments, i van haver de passar encara gaireb\u00e9 cinquanta anys de la seua mort prematura el 1935 per tal que es publicara una primera edici\u00f3 del llibre, amb uns quatre-cents cinquanta fragments m\u00e9s, dels que anaven emergint del bagul ple de gent<\/em> marcats amb un \u201cL. del. D.\u201d. Des d\u2019aquella 1a edici\u00f3, se n\u2019han fet sis m\u00e9s, que han anat a poc a poc augmentant el corpus de les anteriors a mesura que els manuscrits \u201cL. del. D.\u201d anaven sorgint i sent estudiats, i al mateix temps que feien als editors reconsiderar algunes q\u00fcestions d\u2019interpretaci\u00f3 i d\u2019ordenaci\u00f3 dels fragments recollits. Vint anys despr\u00e9s d\u2019aquella primera edici\u00f3, ens arriben aquestes, publicades en catal\u00e0 i en castell\u00e0 per Quaderns Crema i Acantilado, respectivament \u2013els dos heter\u00f2nims de Jaume Vallcorba\u2013 i que s\u00f3n traducci\u00f3 del text establert per Richard Zenith en la darrera edici\u00f3 portuguesa del llibre.<\/p>\n

El volum s\u2019obri amb un fragment, publicat com a Prefaci<\/em> i signat per Pessoa, en qu\u00e8 aquest ens presenta Soares en tercera persona: \u201cEra un home que aparentava trenta anys, magre, m\u00e9s gran que petit, corbat exageradament quan seia, per\u00f2 no tant quan estava dret, vestit amb una certa deixadesa no completament deixada\u201d. Despr\u00e9s d\u2019explicar-nos els primers contactes entre ells, i l\u2019enc\u00e0rrec de Soares de \u201cpublicar aquest llibre seu\u201d, Pessoa desapareix per tal que, en els fragments, aquell parle en primera persona. Soares dedica el seu major esfor\u00e7 a renunciar, a no voler i, sobretot, a no actuar. Perqu\u00e8 aquest \u00e9s un dels grans temes del llibre, l\u2019abdicaci\u00f3: \u201cEscollir modes de no actuar ha estat sempre l\u2019atenci\u00f3 i l\u2019escr\u00fapol de la meva vida\u201d, hi podem llegir. Un tema que no \u00e9s privatiu de Soares \u2013i aix\u00f2 ve a mostrar la gran farsa dels heter\u00f2nims, el gran drama em gente<\/em> a qu\u00e8 Pessoa va donar vida\u2013 sin\u00f3 que podem trobar-lo en major o menor mesura en altres de les seues personalitats, especialment en Ricardo Reis. \u00c9s per no haver de fer, per no haver de dir, el motiu pel qual escriu Soares, per poder aix\u00ed perdre\u2019s en el somnieg \u201cen qu\u00e8 naturalment es perd qui no pensa\u201d, ja que ell \u2013diu\u2013 sap somniar en prosa. Esperit profundament decadentista, rom\u00e0ntic, que, no podent creure en res m\u00e9s, resta al marge de tots i de tot, en aquell lloc ignot on resten els qui s\u00f3n conscients que \u201cel cor, si pogu\u00e9s pensar, s\u2019aturaria\u201d, i que fa de la seua lucidesa un motiu de patiment, escriu que la saviesa est\u00e0 en la monotonia, que l\u2019esclavatge \u00e9s llei de vida i no hi ha revolta possible, perqu\u00e8 un revolucionari o un reformador li provoquen la mateixa n\u00e0usea que una manifestaci\u00f3 d\u2019obrers; que no hi ha res que determine millor l\u2019auge d\u2019una civilitzaci\u00f3 com el coneixement en els qui la viuen de l\u2019esterilitat de tot esfor\u00e7. Perqu\u00e8, en definitiva, Soares \u2013o Pessoa, o qualsevol de les altres pessoas<\/em>\u2013 \u00e9s un dissident de la vida, i se\u2019n vanta; perqu\u00e8 la vida \u00e9s irreal i, per tant, in\u00fatil i rebutjable; i per aix\u00f2, \u201cTota la literatura consisteix en un esfor\u00e7 per fer esdevenir la vida real\u201d.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Fernando Pessoa Llibre del desassossec Traducci\u00f3 de Gabriel Sampol i Nicolau Dols Quaderns Crema, Barcelona, 2002 Diari \u00edntim de Fernando Pessoa escrit sota el nom d\u2019un Bernardo Soares que era ell mateix, de la mateixa manera que ho eren Reis, Caeiro i Campos, per\u00f2 molt m\u00e9s ell encara; o b\u00e9 fragments, notes, apunts esparsos per… Llegiu m\u00e9s »Est\u00e8tica de l\u2019abdicaci\u00f3<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[74,169,168,6,54],"class_list":["post-338","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-assaig","tag-bernardo-soares","tag-fernando-pessoa","tag-portugues","tag-quaderns-crema"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/338","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=338"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/338\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=338"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=338"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=338"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}