{"id":336,"date":"2004-01-09T12:00:03","date_gmt":"2004-01-09T10:00:03","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=336"},"modified":"2008-10-07T19:44:16","modified_gmt":"2008-10-07T17:44:16","slug":"davant-el-dolor-dels-altres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/davant-el-dolor-dels-altres\/","title":{"rendered":"Els desastres de la guerra en imatges"},"content":{"rendered":"
Susan Sontag
\nDavant el dolor dels altres<\/em>
\nTraducci\u00f3 de Marta Pessarrodona
\nProa, Barcelona, 2003<\/div>\n

Mentre que el vell adagi deia que una imatge val m\u00e9s que mil paraules, uns altres, de m\u00e9s recents, insisteixen embafosament en el fet que la nostra \u00e9s una societat de la imatge, una societat de l’espectacle. I, sense cap mena de dubte, un dels espectacles m\u00e9s rendibles i amb m\u00e9s espectadors en l’actualitat \u00e9s la guerra. Malgrat aquesta consideraci\u00f3, \u00e9s evident que el sofriment existeix, que la mort \u00e9s real, que el dolor esdev\u00e9 massa quotidi\u00e0 com per a no tenir-lo en compte; i, tanmateix, com percebem la realitat d’aquell dolor els que no el vivim en primera persona? I, m\u00e9s important encara, quina \u00e9s la nostra posici\u00f3 davant del dolor dels altres? Aquestes s\u00f3n algunes de les q\u00fcestions que es planteja Susan Sontag en aquest breu per\u00f2 interessant\u00edssim assaig que \u00e9s, sobretot, una crida d’atenci\u00f3 perqu\u00e8 no perdem de vista que aquells que sofreixen tres minuts cada nit al darrere del vidre dels nostres televisors s\u00f3n de carn i ossos, continuen patint quan acaba el noticiari o quan apaguem el televisor, i que el seu sofriment est\u00e0 gaireb\u00e9 sempre lligat a la nostra insultant opul\u00e8ncia.<\/p>\n

L’autora nord-americana repr\u00e9n d’aquesta manera un tema que ja havia tractat fa trenta anys en Sobre la fotografia<\/em>: el paper d’aquesta com a testimoni del dolor, com a dip\u00f2sit de mem\u00f2ria, o, m\u00e9s aviat, com a creadora d’aquella mem\u00f2ria. I es pregunta si les imatges de guerra s\u00f3n un revulsiu de consci\u00e8ncies o si, pel contrari, la saturaci\u00f3 a qu\u00e8 ens veiem sotmesos les converteix en sedants de la nostra capacitat de resposta. Si la versi\u00f3 emmarcada i filtrada de la realitat que ens ofereixen no serveix encara m\u00e9s per fomentar la sensaci\u00f3 d’irrealitat, d’espectacle. Fins i tot, si no s’han utilitzat tamb\u00e9 en ocasions com a motor de m\u00e9s viol\u00e8ncia. L’obra recorre algunes de les imatges m\u00e9s conegudes de l’horror, especialment de fotografies de guerra, per\u00f2 sense obviar altres tipus de representaci\u00f3: des de l’art, que ha convertit el turment en un tema can\u00f2nic, fins a les imatges televisives de les actuals guerres teledirigides. Sontag recorda que \u00e9s a la Guerra d’Espanya quan s’inaugura aquesta nova manera de \u00abcontar\u00bb un conflicte b\u00e8l\u00b7lic, on per primera vegada podem parlar de fot\u00f2grafs de guerra. Per\u00f2 abans havia estat Goya i la seua terror\u00edfica s\u00e8rie de \u00abLos desastres de la guerra\u00bb (l’autora n’ha triat una imatge per a la portada del llibre), concebuda ja com una manera d’inquietar l’espectador, de remoure-li la consci\u00e8ncia i de mostrar-li all\u00f2 que no podia tornar a passar mai m\u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Susan Sontag Davant el dolor dels altres Traducci\u00f3 de Marta Pessarrodona Proa, Barcelona, 2003 Mentre que el vell adagi deia que una imatge val m\u00e9s que mil paraules, uns altres, de m\u00e9s recents, insisteixen embafosament en el fet que la nostra \u00e9s una societat de la imatge, una societat de l’espectacle. I, sense cap mena… Llegiu m\u00e9s »Els desastres de la guerra en imatges<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,74,138,44,167],"class_list":["post-336","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-assaig","tag-marta-pessarrodona","tag-proa","tag-susan-sontag"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/336","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=336"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/336\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=336"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=336"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=336"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}