![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/delillo_cosmopolis.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
La primavera de l\u2019any dos mil, d\u2019aquell escatol\u00f2gic i ja lluny\u00e0 any dos mil, semblava que les prediccions m\u00e9s malastrugues volien fer-se realitat. Per\u00f2 el cataclisme no venia d\u2019un gran conflicte b\u00e8l\u00b7lic, d\u2019un enfrontament amb armes de destrucci\u00f3 massiva originat entre pa\u00efsos d\u2019alguna de les moltes zones inestables \u2013calentes\u2013 del planeta. El crack<\/em> \u2013i el terme no \u00e9s casual\u2013 tornava a produir-se en el punt m\u00e9s feble d\u2019aquest immens decorat global de cart\u00f3-pedra: el m\u00f3n de les finances i, en concret, el de la borsa. Efectivament, alguna de les empreses dedicades al sector tecnol\u00f2gic que havien assolit proporcions monstruoses en molt poc de temps, van comen\u00e7ar a esclatar \u2013la famosa bombolla\u2013, a fer fallida irremeiablement, en el que per a molts era el principi del final. La cosa, per\u00f2, no va anar a m\u00e9s, i al remat es va parlar, com tantes altres vegades, d\u2019un reajustament intern d\u2019aquest sector del sistema capitalista.<\/p>\n Cosm\u00f2polis<\/em>, la darrera novel\u00b7la del nord-americ\u00e0 Don Delillo, podria llegir-se com un relat condensat i accelerat fins al vertigen d\u2019aquest proc\u00e9s. Un proc\u00e9s personificat en la figura d’Erich Michael Packer, un jove geni de les finances que ho t\u00e9 tot, per\u00f2 que, com un nou \u00cdcar, ha pujat tan amunt que ara est\u00e0 a punt d’iniciar una irrevocable caiguda en picat que implica tamb\u00e9 la seua mort f\u00edsica. Un home ric i sense escr\u00fapols, i acostumat a veure acomplerts els seus capritxos m\u00e9s inversemblants, que ha decidit creuar la ciutat, acompanyat de guardaespatlles i assessors, per tal de tallar-se els cabells; i aquesta acci\u00f3, que li ocupar\u00e0 tot un dia \u2013el dia saturat de fets i de trobades que ens narra la novel\u00b7la\u2013 suposar\u00e0 el seu final. La gran destresa narrativa de l’autor, doncs, fa que es puga encabir tota aquesta efervesc\u00e8ncia en una novel\u00b7la relativament breu \u2013\u00adunes dues-centes p\u00e0gines\u00ad\u2013 que condensa tota la hist\u00f2ria en el redu\u00eft marc temporal d’un dia qualsevol d’abril de dos mil, i en un espai gaireb\u00e9 \u00fanic tamb\u00e9 com \u00e9s el d\u2019una limusina privada i equipada amb all\u00f2 m\u00e9s impensable. La limusina-despatx que recorre uns carrers de Nova York atape\u00efts de gent per la coincid\u00e8ncia en l\u2019espai i en el temps amb una nombrosa manifestaci\u00f3 antiglobalitzaci\u00f3, amb el multitudinari soterrament d\u2019un raper famos\u00edssim i considerat per molts com un guru, i per la visita a la ciutat del president del pa\u00eds.<\/p>\n Per\u00f2 \u00e9s el terror el gran tema de Cosm\u00f2polis<\/em>, un terror omnipresent al m\u00f3n occidental actual i, especialment, als EUA; una amena\u00e7a en part real i en part entel\u00e8quia amplificada per aquells que en trauen r\u00e8dits en forma de guerra preventiva. Per\u00f2 pel que t\u00e9 de real, \u00e9s l\u2019amena\u00e7a que ha fet als nord-americans adonar-se que ells tamb\u00e9 poden ser vulnerables, que l\u2019\u00e8poca de la impunitat \u2013de castigar sense ser castigats\u2013 pot haver acabat. I \u00e9s tamb\u00e9 l\u2019amena\u00e7a que plana sobre el cap de Packer, personificaci\u00f3 d’aquell inexpugnable i complagut m\u00f3n en qu\u00e8, de sobte i sense saber molt b\u00e9 com ni per qu\u00e8, s’ha introdu\u00eft el dubte. La consci\u00e8ncia, doncs, de la pr\u00f2pia fragilitat, la de Packer i la del totpoder\u00f3s m\u00f3n occidental al mateix temps: un terror que t\u00e9 tanta import\u00e0ncia com per acabar esdevenint un personatge m\u00e9s, invisible per\u00f2 omnipresent i amena\u00e7ador, fins que es materialitze en la persona que haur\u00e0 d’acabar amb la seua vida.<\/p>\n El de Cosm\u00f2polis<\/em> \u00e9s un m\u00f3n alienat, una societat que ens \u00e9s contempor\u00e0nia per\u00f2 que t\u00e9, al mateix temps, innegables trets futuristes. Una mena de nova Metr\u00f2polis<\/em> on la tecnologia d\u00f3na el poder per\u00f2 al mateix temps coarta la llibertat individual, on el sexe s\u00f3n dos cossos desconeguts embotits en pl\u00e0stic a\u00efllant, on la rata esdev\u00e9 moneda de curs legal. Un m\u00f3n deshumanitzat, on la velocitat i l\u2019afany per fer diners a tota costa s\u00f3n elements consubstancials, i on l’home ha esdevingut esclau d’ell mateix, de tal manera que la soluci\u00f3, a difer\u00e8ncia del que ocorria a la ciutat de Fritz Lang, ja no passa per sabotejar la m\u00e0quina que ens nuga, perqu\u00e8 nosaltres en som part. En definitiva, doncs, una novel\u00b7la dif\u00edcil, antip\u00e0tica \u2013ens atrevir\u00edem a dir que volgudament antip\u00e0tica\u2013, digna representant d\u2019all\u00f2 que podem designar com la postmodernitat en la literatura \u2013si b\u00e9, sota aquesta etiqueta, s\u2019amaga en moltes ocasions una manifesta incapacitat per construir hist\u00f2ries cre\u00efbles: no \u00e9s el cas\u2013 que genera en el lector sentiments de rebuig cap a l\u2019univers que representa i cap als habitants d’aquest. Una dolorosa i pessimista mirada a l’home del segle XXI.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Don DeLillo Cosm\u00f2polis Traducci\u00f3 de Merc\u00e8 Costa Clos Edicions 62, Barcelona, 2003 La primavera de l\u2019any dos mil, d\u2019aquell escatol\u00f2gic i ja lluny\u00e0 any dos mil, semblava que les prediccions m\u00e9s malastrugues volien fer-se realitat. Per\u00f2 el cataclisme no venia d\u2019un gran conflicte b\u00e8l\u00b7lic, d\u2019un enfrontament amb armes de destrucci\u00f3 massiva originat entre pa\u00efsos d\u2019alguna… Llegiu m\u00e9s »Benvinguts al terror<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1404,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,166,46,27],"class_list":["post-334","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-don-delillo","tag-edicions-62","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/334","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=334"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/334\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1405,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/334\/revisions\/1405"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1404"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=334"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=334"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=334"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}