{"id":309,"date":"2002-06-14T13:00:59","date_gmt":"2002-06-14T11:00:59","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=309"},"modified":"2008-10-02T09:25:27","modified_gmt":"2008-10-02T07:25:27","slug":"hija-guerra-madre-patria","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/hija-guerra-madre-patria\/","title":{"rendered":"Contra el costum, contra la guerra"},"content":{"rendered":"
Rafael S\u00e1nchez Ferlosio
\nLa hija de la guerra y la madre de la patria<\/em>
\nEdiciones Destino, Barcelona, 2002<\/div>\n

Ferlosio seu davant dels periodistes per presentar la seua darrera obra, i un d\u2019ells al\u00e7a la m\u00e0 per preguntar-li per la interessant \u2013per\u00f2 sobrevalorada\u2013 novel\u00b7la de Javier Cercas. I ens sentirem temptats de qualificar d\u2019ironia del dest\u00ed \u2013del dest\u00ed del mercat editorial, s\u2019ent\u00e9n\u2013 que un escriptor amb cinquanta anys d\u2019ofici acabe per ser reconegut com el fill d\u2019un personatge de la novel\u00b7la d\u2019un autor novell. Per\u00f2 m\u00e9s que una ironia puntual, el cas de Ferlosio \u00e9s el d\u2019altres grans escriptors amb una obra tan extensa i coherent com m\u00ednim \u00e9s el reconeixement que han merescut, el paper dels quals \u00e9s esdevenir la veu discordant dins d\u2019un panorama de cantants a cor. A Ferlosio, a m\u00e9s, no sembla haver-li fet cap favor haver obtingut un raconet en la hist\u00f2ria de la literatura castellana i en els llibres de text amb El Jarama<\/em> als pocs anys de donar-se a con\u00e8ixer com a escriptor, perqu\u00e8, a partir d\u2019aquest moment, la seua ha estat l\u2019obra d\u2019un escriptor semiocult, malgrat que haja produ\u00eft joies com Vendr\u00e1n m\u00e1s a\u00f1os malos y nos har\u00e1n m\u00e1s ciegos<\/em>.<\/p>\n

Amb La hija de la guerra y la madre de la patria<\/em>, l\u2019autor afig una pe\u00e7a m\u00e9s a l\u2019obra d\u2019assagista que ha bastit els darrers anys. I ho fa amb una obra miscel\u00b7l\u00e0nia, que agrupa textos diversos en formes, en enfocaments i en temes, que van des de l\u2019assaig m\u00e9s a l\u2019\u00fas, fins als \u201cpecios\u201d: aut\u00e8ntiques c\u00e0psules assag\u00edstiques, emparentades amb l\u2019aforisme o amb el petit poema en prosa. Ara que \u00e9s moment de final de curs i, per tant, de balan\u00e7; ara que \u00e9s moment tamb\u00e9 per a la Ley de Calidad<\/em> i les seues flagrants contradiccions, Ferlosio encara alguns aspectes relacionats amb l\u2019educaci\u00f3 en els escrits que integren la primera part del volum, sota un t\u00edtol significatiu (\u201cPedagogos pasan, al infierno vamos\u201d). S\u2019hi refereix l\u2019autor al foment d\u2019una desconfian\u00e7a generalitzada respecte de les institucions p\u00fabliques, i, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, a la invasi\u00f3 del terreny p\u00fablic per part de l\u2019empresa privada. Fent \u00fas d\u2019una llengua esmolad\u00edssima, es mostra especialment bel\u00b7ligerant amb all\u00f2 que anomena onfaloscopia<\/em>: \u00e9s a dir, la pr\u00e0ctica de mirar-se el melic que explica els continguts del nostre sistema educatiu. I dedica bona part de les seues reflexions a l\u2019ensenyament de la hist\u00f2ria, convertida \u201cen Religi\u00f3n de Estado […] en instancia legitimadora de la naci\u00f3n misma\u201d. Sota l\u2019aparen\u00e7a de retalls dispersos d\u2019un hipot\u00e8tic dietari, l\u2019apartat \u201cPecios\u201d \u00e9s una prova de la capacitat de l\u2019autor per condensar en textos breus l’an\u00e0lisi sobre aspectes diversos, quotidians moltes vegades. I, malgrat l\u2019advertiment inicial que en fa (\u201cDesconf\u00eden siempre de un autor de \u00abpecios\u00bb\u201d) aquestes restes del naufragi<\/em> \u2013que aquest vindria a ser el significat del mot\u2013 no conviden a ser acatades com a paraula sagrada ni dogma de fe, m\u00e9s aviat al contrari, ataquen directament el costum, la in\u00e8rcia. Perqu\u00e8 aquest \u00e9s, en definitiva, un dels eixos tem\u00e0tics de La hija de la guerra…<\/em>: la revolta contra el t\u00f2pic, contra l\u2019avorriment d\u2019all\u00f2 que a for\u00e7a de repetici\u00f3 acaba per semblar inevitable: \u201cResist\u00e1monos con todas nuestras fuerzas a acostumbrarnos a ninguna cosa; la costumbre es una nana que convierte la atenci\u00f3n en distracci\u00f3n y la vigilia en siesta\u201d. Amb aquest, l\u2019altre gran tema \u00e9s la guerra, i, emparentada directament, la noci\u00f3 de p\u00e0tria, en tant que aquella \u00e9s, segons Ferlosio, agent necessari d\u2019aquesta, un tema que recorre tot el llibre per\u00f2 que pren un \u00e8mfasi especial al darrer apartat, \u201cCampo de Marte\u201d. Hi destaca precisament l\u2019assaig que el clou, que comparteix el t\u00edtol amb el conjunt, i on l\u2019autor es refereix a la guerra contra Afganistan parafrasejant Susan Sontag per afirmar que, a m\u00e9s de camp de prova d\u2019armament, ha estat la manera de satisfer la lux\u00faria que l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica nord-americana sent pels bombardeigs en massa.<\/p>\n

En definitiva, doncs, Ferlosio \u2013que diu tenir la sospita que les armes poden ser causa de guerres\u2013 ens ofereix una nova mostra d\u2019alta literatura, amb un domini del castell\u00e0 que no \u00e9s gens freq\u00fcent entre els seus companys de gremi, carregada d\u2019ironia i de reflexi\u00f3, del sarcasme m\u00e9s agut (els circumloquis excessius \u2013molt de l\u2019estil dels nostres apreciad\u00edssims acad\u00e8mics\u2013 que fa servir per no referir-se a un conegut diari) i de la bel\u00b7liger\u00e0ncia contra el lloc com\u00fa a qu\u00e8 ens t\u00e9 acostumats (quina alegria, poder llegir alguna cosa diferent sobre alguns il\u00b7lustres intocables com Savater, L\u00e1zaro Carreter, C. Alborch, o Almod\u00f3var). Un aut\u00e8ntic plaer per a la intel\u00b7lig\u00e8ncia.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Rafael S\u00e1nchez Ferlosio La hija de la guerra y la madre de la patria Ediciones Destino, Barcelona, 2002 Ferlosio seu davant dels periodistes per presentar la seua darrera obra, i un d\u2019ells al\u00e7a la m\u00e0 per preguntar-li per la interessant \u2013per\u00f2 sobrevalorada\u2013 novel\u00b7la de Javier Cercas. I ens sentirem temptats de qualificar d\u2019ironia del dest\u00ed… Llegiu m\u00e9s »Contra el costum, contra la guerra<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[74,99,161,164],"class_list":["post-309","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-assaig","tag-castella","tag-destino","tag-rafael-sanchez-ferlosio"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/309","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=309"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/309\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=309"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=309"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=309"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}