![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/steiner_llibres.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Un dels plaers que assegura sempre la lectura de Steiner \u00e9s la multitud de refer\u00e8ncies, d\u2019intertextualitat, d\u2019enlla\u00e7os entres distints camps del saber que s\u2019hi generen. Steiner \u00e9s, b\u00e0sicament, un savi; l\u2019ant\u00edtesi, potser, de la figura de l\u2019especialista en una parcel\u00b7la limitada del saber que ha il\u00b7luminat l\u2019actual societat de l\u2019efici\u00e8ncia immediata; un pensador, un humanista, en un sentit ben ampli del terme; en un sentit que sembla \u2013ara per ara\u2013 condemnat a l\u2019extinci\u00f3. I aix\u00f2 converteix les seues obres en territoris oberts, enfocats des d\u2019una amplitud de mires i un coneixement enciclop\u00e8dic que un lector m\u00ednimament curi\u00f3s agraeix. Els llibres de Steiner, en definitiva \u2013i com ha escrit el propi autor en alguna ocasi\u00f3\u2013 s\u00f3n d\u2019aquells que es lligen amb un llapis a la m\u00e0; d\u2019aquells en qu\u00e8 cada par\u00e0graf \u00e9s una incitaci\u00f3 a escriure un altre llibre.<\/p>\n
Paradoxalment, per\u00f2, el t\u00edtol de la darrera obra de l\u2019autor brit\u00e0nic no fa refer\u00e8ncia a llibres escrits. Al contrari, Els llibres que no he escrit<\/em> \u2013un t\u00edtol tan intel\u00b7ligent com suggeridor\u2013 \u00e9s un recull de set assaigs que es corresponen amb altres tants llibres que l\u2019autor hagu\u00e9s volgut escriure per\u00f2 que, per motius diversos, han quedat \u2013potser per sempre m\u00e9s\u2013 en la fase m\u00e9s inicial: en l\u2019estadi de la idea que ronda la ment de l\u2019escriptor sense arribar a materialitzar-se. Perqu\u00e8 aquesta materialitzaci\u00f3 podia representar un repte dif\u00edcil d\u2019assumir. De vegades, com llegim en algun dels exemples de l\u2019obra, perqu\u00e8 suposaven una incursi\u00f3 en aspectes massa \u00edntims o personals, que l\u2019afectaven de molt a prop; perqu\u00e8 escriure\u2019ls hagu\u00e9s estat, fins i tot, dolor\u00f3s. En ess\u00e8ncia, els llibres que Steiner no ha escrit amaguen \u2013de fet\u2013 alguns dels temes universals per als quals l\u2019home no ha sabut trobar una resposta satisfact\u00f2ria. Una descripci\u00f3 que resulta del tot insuficient si no ens referim a aquell innegable component personal, fins i tot \u00edntim, que els d\u00f3na forma. Si l\u2019assaig, en tant que g\u00e8nere, \u00e9s un aut\u00e8ntic calaix de sastre; i no sempre, en conseq\u00fc\u00e8ncia, se li pot aplicar aquella etiqueta de literatura del jo<\/em>. Si fins i tot en alguns dels assaigs del propi Steiner aquesta adscripci\u00f3 \u00e9s, com a m\u00ednim, dubtosa; no ho \u00e9s gens, en canvi, en la majoria dels textos que formen aquest volum: temes diversos, s\u00ed, per\u00f2 tractats des de la pr\u00f2pia experi\u00e8ncia; situant el personatge Steiner i el seu recorregut vital en un lloc preeminent de la reflexi\u00f3. Sense evitar, en definitiva, un cert to de despullament; de confessi\u00f3 personal, en alguns moments. Set llibres no escrits, com els set pecats capitals de l\u2019escriptor.<\/p>\n M\u00e9s que set hipot\u00e8tics llibres, doncs, es tracta de set causes per al dolor. I hi ha la temptaci\u00f3, en conseq\u00fc\u00e8ncia, de referir-se al llibre en clau d\u2019exorcisme, d\u2019exercici per provar d\u2019alliberar \u2013per partida doble\u2013 els fantasmes sorollosos i impertinents que s\u2019amaguen sota la catifa de les coses que no hem fet. D\u2019una banda, per la pr\u00f2pia publicaci\u00f3 d\u2019una obra que ja \u00e9s, pel fet d\u2019existir, un llibre sobre cadascun d\u2019aquells temes. Per\u00f2, sobretot, perqu\u00e8, de l\u2019altra, Els llibres que no he escrit<\/em> \u00e9s una incitaci\u00f3 perqu\u00e8 uns altres s\u2019encaren amb la tasca que ell no ha arribat a abordar mai. I Steiner, h\u00e0bilment, situa l\u2019esquer ben a la vista; una incitaci\u00f3 que fins i tot es fa expl\u00edcita en l\u2019\u00faltima frase de l\u2019obra: tan de bo que alg\u00fa els escriga per mi. I aix\u00f2 ens porta a un altre dels components de l\u2019obra: un to de colof\u00f3, d\u2019ep\u00edleg \u2013ens resistim a fer servir la paraula testament<\/em>\u2013, de llegat. Alliberar-se\u2019n, doncs, \u00e9s tamb\u00e9, en certa forma, passar el testimoni: cedir unes car\u00e8ncies a aquells que estiguen disposats a provar de superar-les.<\/p>\n El primer dels set assaigs, \u201cChinoiserie\u201d, presenta el treball de Joseph Needham, autor d\u2019una colossal obra en diversos volums sobre la cultura i la civilitzaci\u00f3 xineses, i hi especula sobre l\u2019aportaci\u00f3 d\u2019aquesta als coneixements universals. Una obra que l\u2019autor compara amb la de Proust, en tant que les considera dos dels actes m\u00e9s monumentals de reconstrucci\u00f3 i de literaturitzaci\u00f3 del pensament que ha donat la modernitat. \u201cInvidia<\/em>\u201d, el seg\u00fcent assaig del volum \u2013i un dels m\u00e9s interessants des del nostre punt de vista\u2013 parteix de la relaci\u00f3 entre l\u2019obra de Cecco d\u2019Ascoli i la de Dant, entre l\u2019Acerba<\/em> del primer i la Commedia<\/em> del segon \u2013i es refereix tamb\u00e9 al cas paral\u00b7lel de Salieri amb Mozart\u2013 per abordar temes com la fama<\/em> liter\u00e0ria, o les paradoxals relacions entre mestre i deixeble: com l\u2019objectiu del primer \u00e9s \u2013ha de ser\u2013 veure\u2019s superat intel\u00b7lectualment pel segon. En \u201cLes lleng\u00fces d\u2019Eros\u201d, Steiner aborda la relaci\u00f3 entre amor \u2013sexe\u2013 i llengua. Partint, en alguns casos, de viv\u00e8ncies personals \u2013l\u2019autor hi argumenta que ha tingut la sort de fer l\u2019amor en diversos idiomes\u2013 s\u2019hi reflexiona sobre com la relaci\u00f3 sexual \u00e9s indestriable del llenguatge, i fins a quin punt les particularitats de cada llengua en condicionen la pr\u00e0ctica.<\/p>\n El quart dels textos de l\u2019obra, \u201cSi\u00f3\u201d, \u00e9s una revisi\u00f3 poli\u00e8drica i valenta de la identitat del jueu. Des del punt de vista cultural, religi\u00f3s, hist\u00f2ric, nacional \u2013o nacionalista\u2013, etc., l\u2019autor repassa les llums i les ombres de la identitat jueva sense evitar d\u2019incloure\u2019s ell mateix en l\u2019an\u00e0lisi: \u00e9s aix\u00ed com explica, per exemple, perqu\u00e8 ell i la seua fam\u00edlia no han viscut a Israel. \u201cPer\u00edodes lectius\u201d, el seg\u00fcent assaig, \u00e9s una interessant mirada als sistemes educatius europeus, brit\u00e0nics i nord-americans. Interessant i pessimista, en constatar com la mercantilitzaci\u00f3 de l\u2019ensenyament \u2013la subjecci\u00f3 d\u2019aquest als interessos econ\u00f2mics i empresarials m\u00e9s conjunturals\u2013 va unida a l\u2019abandonament de determinades destreses b\u00e0siques \u2013tant human\u00edstiques com cient\u00edfiques\u2013, al culte a la mediocritat i a la generalitzaci\u00f3 de l\u2019analfabet amb t\u00edtol universitari. Els dos assaigs que tanquen el volum, \u201cDe l\u2019home i la b\u00e8stia\u201d i \u201cFer la pregunta\u201d, aborden, respectivament, la relaci\u00f3 entre l\u2019home i els animals i la reserva davant de la possibilitat de fer p\u00fabliques determinades q\u00fcestions \u00edntimes com les creences religioses o les adscripcions pol\u00edtiques. Novament, per\u00f2, des d\u2019un punt de vista en qu\u00e8 apareix la primera persona de l\u2019autor i l\u2019experi\u00e8ncia personal al respecte.<\/p>\n En definitiva, amb Els llibres que no he escrit<\/em>, Steiner juga al joc d\u2019algun dels grans de la literatura: el joc d\u2019all\u00f2 que \u00e9s fragmentari, incomplet. El joc del dubte i de la pregunta, abans que no el de la falsa certesa. Al mateix temps, per\u00f2, l\u2019autor hi ordeix una manera de passar comptes amb determinats temes que li quedaven pendents. I aquesta manera, en ess\u00e8ncia, \u00e9s una col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019assaigs que no dista massa dels textos a qu\u00e8 ens t\u00e9 acostumats l\u2019autor. De fet, podr\u00edem plantejar-nos si l\u2019assaig en general, i en particular molts dels que n\u2019ha publicat Steiner, no \u00e9s en el fons una altra cosa que llibres que no han estat escrits. Pensament en proc\u00e9s, idees en formaci\u00f3, no acabades ni tancades, arguments contradictoris, dubte, la tesi nom\u00e9s com a projecte, idees llan\u00e7ades a l\u2019arena de la discussi\u00f3 intel\u00b7lectual; i, sobretot, conscients de la seua provisionalitat. Fins a quin punt l\u2019assaig en sentit estricte \u2013el que va de Montaigne a Fuster, per entendre\u2019ns\u2013 no \u00e9s en ess\u00e8ncia una col\u00b7lecci\u00f3 de llibres no escrits. Quants llibres dels que va publicar Fuster no haurien quedat, en unes altres circumst\u00e0ncies, nom\u00e9s<\/em> en assaigs.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" George Steiner Els llibres que no he escrit Traducci\u00f3 de Marc Rubi\u00f3 Rodon Arc\u00e0dia, Barcelona, 2008 Un dels plaers que assegura sempre la lectura de Steiner \u00e9s la multitud de refer\u00e8ncies, d\u2019intertextualitat, d\u2019enlla\u00e7os entres distints camps del saber que s\u2019hi generen. Steiner \u00e9s, b\u00e0sicament, un savi; l\u2019ant\u00edtesi, potser, de la figura de l\u2019especialista en una… Llegiu m\u00e9s »Cada assaig, un llibre no escrit<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":716,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[31,73,74,83],"class_list":["post-307","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-angles","tag-arcadia","tag-assaig","tag-george-steiner"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/307","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=307"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/307\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/716"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=307"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=307"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=307"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}