{"id":305,"date":"2003-06-13T13:00:15","date_gmt":"2003-06-13T11:00:15","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=305"},"modified":"2008-09-28T13:48:08","modified_gmt":"2008-09-28T11:48:08","slug":"la-linea-y-la-sombra","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/la-linea-y-la-sombra\/","title":{"rendered":"La cal\u00b7ligrafia de l\u2019exili"},"content":{"rendered":"
Silvia Baron Supervielle
\nLa l\u00ednea y la sombra<\/em>
\nTraducci\u00f3 d\u2019Eduardo Paz Leston
\nEditorial Pre-Textos, Val\u00e8ncia, 2003<\/div>\n

Un llibre sobre l\u2019estima a les paraules, a la l\u00ednia de tinta que serpenteja sobre el fons blanc, ferint per sempre m\u00e9s el paper i l\u2019\u00e0nima del lector. Un lector que no nom\u00e9s llig, sin\u00f3 que mira un quadre, una pintura, un joc de l\u00ednies i ombres en qu\u00e8 voldria inserir-se, i ser part d\u2019una paraula o d\u2019una lletra nom\u00e9s. La llengua, en aquest cas, no importa; fa igual descon\u00e9ixer el flamenc de Johannes Vermeer per gaudir de La carta<\/em>: si el que realment importa \u00e9s la cal\u00b7ligrafia dels mots, el dibuix que deixa el fil de tinta sobre el paper, qu\u00e8 ens interessa en quina llengua est\u00e0 escrit? Per aix\u00f2, i el cas de Vermeer i la seua obra n\u2019\u00e9s un exemple, el llibre est\u00e0 farcit de m\u00faltiples refer\u00e8ncies a la pintura, a quadres concrets que apareixen despr\u00e9s identificats en notes a peu de p\u00e0gina; perqu\u00e8 \u201cla pintura est\u00e1 preservada del olvido. Mucho m\u00e1s que la escritura. La vista recuerda mejor cuando el o\u00eddo se abstiene\u201d.<\/p>\n

La l\u00ednea y la sombra<\/em> \u00e9s una molt agradable sorpresa, una joia liter\u00e0ria inclassificable: sorpresa perqu\u00e8 prov\u00e9 d\u2019una autora ben poc coneguda \u2013\u00e9s possible que aquesta siga la primera obra que se\u2019n publica a l\u2019Estat Espanyol?\u2013; i inclassificable perqu\u00e8 podem qualificar-la alternativament de novel\u00b7la sense argument, d\u2019autobiografia sense noms propis, de dietari que mira de re\u00fcll la prosa po\u00e8tica, o d\u2019immens poema en prosa. En tot cas, una obra bell\u00edssima que es resisteix a l\u2019etiquetatge, constru\u00efda de l\u00ednies i d\u2019ombres: la l\u00ednia que creua la vasta ombra de l\u2019Atl\u00e0ntic per tal d\u2019unir Par\u00eds amb Sudam\u00e8rica; o la dels pocs records que mostren de manera n\u00edtida el seu tra\u00e7 per damunt de les ombres incertes, que s\u00f3n l\u2019ingredient majoritari de la mem\u00f2ria. O la l\u00ednia de l\u2019escriptura, dibuixant sobre l\u2019ombra aclaparadora del paper en blanc, cal\u00b7ligrafiant en una llengua estranya el personatge de la que escriu<\/em>. Perqu\u00e8 ella, que rememora Buenos Aires \u2013la ciutat on ha nascut\u2013 i Montevideo \u2013on ho va fer la mare\u2013, i que, de tant en tant, al\u00e7a la vista del paper per dirigir-la a l\u2019edifici d\u2019enfront on un desconegut est\u00e0 llegint, apareix identificada a l\u2019obra amb un lac\u00f2nic la que escribe<\/em>, en tercera persona.<\/p>\n

Formalment, el llibre pot recordar un dietari que recull de manera impressionista alguns records que endevinem autobiogr\u00e0fics i d\u2019altres que semblen pert\u00e0nyer m\u00e9s al terreny del somni i de la fantasia, entrella\u00e7ats sempre amb reflexions i meditacions al voltant del fet d\u2019escriure i de la relaci\u00f3 d\u2019aquest amb la vida. Tamb\u00e9 al voltant de l\u2019exili, que \u00e9s un dels temes centrals del llibre, i que afecta de manera molt directa i personal l\u2019autora, nascuda a Buenos Aires de mare uruguaiana i de pare argent\u00ed, i que viu a Par\u00eds des de 1961. I del canvi de llengua, l\u2019altre gran tema, que arriba gaireb\u00e9 a esdevenir una obsessi\u00f3 malaltissa: ja siga l\u2019adopci\u00f3 d\u2019una nova llengua propiciada pel canvi de pa\u00eds \u2013com \u00e9s el cas de l\u2019autora\u2013, ja siga perqu\u00e8 l\u2019autor inventa aquesta nova<\/em> llengua \u2013el cas de Borges i la germanitzaci\u00f3<\/em> del castell\u00e0: \u201cEl canto de la escritura est\u00e1 ligado al exilio. Y en particular, ahora lo comprendo, el de la mayor\u00eda de los escritores que admiro y que me agrada mencionar tales como Dante, Sor Juana, Pigafetta, Marguerite Yourcenar, Sarmiento, y todos los argentinos exiliados interiormente, incluso Borges y Macedonio\u201d.<\/p>\n

L\u2019obra traspua una mena de mala consci\u00e8ncia interioritzada, com un motiu m\u00e9s \u2013i no secundari\u2013 de la creaci\u00f3 liter\u00e0ria, generat per l\u2019abandonament del castell\u00e0 en la seua obra. Una ombra<\/em> que arriba a justificar tota l\u2019obra, entre el record idealitzat de tot all\u00f2 que va quedar a l\u2019altra banda de l\u2019Atl\u00e0ntic. El narrador es pregunta una vegada i una altra \u201c\u00bfSoy una escritora argentina?\u201d, i en la resposta trobem la clau de l\u2019obra: l\u2019escriptor \u00e9s un \u00e9sser a\u00efllat, que busca volunt\u00e0riament l\u2019allunyament de tota noci\u00f3 de p\u00e0tria per construir-se el m\u00f3n imaginari en qu\u00e8 escriu i en qu\u00e8 llig. Aix\u00ed, la que escriu<\/em> era posse\u00efdora d\u2019una llengua que sorgia espont\u00e0nia, i ara, la dist\u00e0ncia imposada serveix per recuperar el passat des de la consci\u00e8ncia total i absoluta, des de la creaci\u00f3, en el sentit m\u00e9s artes\u00e0 del terme: \u201cLa interrupci\u00f3n me volvi\u00f3 a crear sobre el papel. Francia, para m\u00ed, significa crear. Nacionalidad de la creaci\u00f3n\u201d. Encara que tamb\u00e9 podr\u00edem dir-ne, invertint els termes, la creaci\u00f3 de la nacionalitat<\/em>; perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s, al cap i a la fi, el que fa la que escribe<\/em>, escriure\u2019s ella mateixa, inventar-se, arrelar-se.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Silvia Baron Supervielle La l\u00ednea y la sombra Traducci\u00f3 d\u2019Eduardo Paz Leston Editorial Pre-Textos, Val\u00e8ncia, 2003 Un llibre sobre l\u2019estima a les paraules, a la l\u00ednia de tinta que serpenteja sobre el fons blanc, ferint per sempre m\u00e9s el paper i l\u2019\u00e0nima del lector. Un lector que no nom\u00e9s llig, sin\u00f3 que mira un quadre,… Llegiu m\u00e9s »La cal\u00b7ligrafia de l\u2019exili<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[14,27,33,163],"class_list":["post-305","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-frances","tag-novel-la","tag-pre-textos","tag-silvia-baron-supervielle"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/305","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=305"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/305\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=305"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=305"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=305"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}