{"id":303,"date":"2003-06-13T12:00:50","date_gmt":"2003-06-13T10:00:50","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=303"},"modified":"2008-09-28T13:39:14","modified_gmt":"2008-09-28T11:39:14","slug":"bressoleig-insomni-ira","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/posdata\/bressoleig-insomni-ira\/","title":{"rendered":"Un insecte a cau d\u2019orella"},"content":{"rendered":"
Maria Beneyto
\nBressoleig a l\u2019insomni de la ira<\/em>
\nEdicions Bromera, Alzira, 2003<\/div>\n

El darrer poemari de Maria Beneyto \u00e9s una obra de plena maduresa, tant des del punt de vista literari com vital. Maduresa liter\u00e0ria, perqu\u00e8 entre aquest Bressoleig a l\u2019insomni de la ira<\/em>, i el primer llibre publicat en catal\u00e0 per l\u2019autora el 1952 \u2013Altra veu<\/em>\u2013 ha passat mig segle. I cinquanta anys en la traject\u00f2ria liter\u00e0ria d\u2019un autor \u00e9s una avinentesa que converteix l\u2019obra en una celebraci\u00f3. Per\u00f2 tamb\u00e9 maduresa vital, com no podia ser d\u2019una altra manera, ja que all\u00f2 que s\u2019hi recull podria considerar-se com un acte de rebel\u00b7lia contra el temps viscut. O, m\u00e9s aviat, \u2013i en aix\u00f2 el t\u00edtol no pot ser m\u00e9s expl\u00edcit\u2013 com un intent de fer callar la ira que des de l\u2019interior recorda els forats negres dels anys passats. Perqu\u00e8 el temps, que \u00e9s un vidre que es trenca i fa malures \/ als peus sense sand\u00e0lies<\/em>, mai no passa debades, i quasi mai com nosaltres voldr\u00edem que hagu\u00e9s passat.<\/p>\n

La ira, en Maria Beneyto, naix de la constataci\u00f3 de formar part dels orfes, dels silenciats, dels eterns perdedors. Dels que no tenen ocasi\u00f3 d\u2019al\u00e7ar la veu i, per aix\u00f2, han d\u2019aprendre a conviure amb els crits a l\u2019est\u00f3mac. Amb una ira que t\u00e9 motius de sobra per desfermar-se, per udolar, per fer dif\u00edcil el somriure davant de la injust\u00edcia di\u00e0ria que ens revolta. I \u00e9s per aix\u00f2 que, dies com aquests \u2013els dies bruts<\/em>, en diu l\u2019autora\u2013 s\u00f3n dies \/ per a fugir del seu al\u00e9 a mis\u00e8ria \/ i amagar-se al record, que \u00e9s una illa \/ transformable i el\u00e0stica, segura<\/em>. Una ira, aix\u00ed mateix, que tamb\u00e9 es genera respecte dels teus, quan els sents llunyans, estranys, desconeguts. Encara que, ben sovint, qui els demana auxili fa, al mateix temps, tots els possibles per tal de naufragar.<\/p>\n

La tristor, que l\u2019autora compara amb la vaca cega d\u2019aquells dies \/ del llibret escolar<\/em>, necessita de l\u2019orgull per esdevenir ira, necessita de la sup\u00e8rbia i de l\u2019amor propi per fer-se insomne, omnipresent fins a la migranya: L\u2019insomni de la ira, a cau d\u2019orella, \/ \u00e9s un insecte d\u2019ales curtes \/ un insecte de veu lletja, enfurida<\/em>. Per aix\u00f2, un Carpe Diem<\/em> a temps, per tal d\u2019abandonar el rac\u00f3 de l\u2019autocompassi\u00f3, eixir al carrer i viure, \u00e9s una ter\u00e0pia tan antiga com la vida per tal d\u2019 acceptar el cam\u00ed recorregut en contra del que haguesses volgut rec\u00f3rrer. Perqu\u00e8 la vida, tanmateix, encara sorpr\u00e9n algunes vegades la veu po\u00e8tica: instants en qu\u00e8, sense esperar-ho, el ver\u00ed desapareix. Moments que obliguen a l\u2019esperan\u00e7a, fins i tot els m\u00e9s esc\u00e8ptics.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Maria Beneyto Bressoleig a l\u2019insomni de la ira Edicions Bromera, Alzira, 2003 El darrer poemari de Maria Beneyto \u00e9s una obra de plena maduresa, tant des del punt de vista literari com vital. Maduresa liter\u00e0ria, perqu\u00e8 entre aquest Bressoleig a l\u2019insomni de la ira, i el primer llibre publicat en catal\u00e0 per l\u2019autora el 1952… Llegiu m\u00e9s »Un insecte a cau d\u2019orella<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[28,19,162,10],"class_list":["post-303","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-posdata","tag-bromera","tag-catala","tag-maria-beneyto","tag-poesia"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/303","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=303"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/303\/revisions"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=303"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=303"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=303"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}