{"id":301,"date":"2004-09-30T12:00:39","date_gmt":"2004-09-30T10:00:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/?p=301"},"modified":"2026-08-27T19:06:14","modified_gmt":"2026-08-27T17:06:14","slug":"viatge-al-final-del-fred","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/lilla\/viatge-al-final-del-fred\/","title":{"rendered":"Final de trajecte"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-image size-full\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"120\" height=\"183\" src=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-content\/uploads\/2026\/08\/mira-coberta.webp\" alt=\"Coberta de la novel\u00b7la &#039;Viatge al final del fred&#039;, de Joan Francesc Mira\" class=\"wp-image-8137\" title=\"\"><\/figure>\n\n\n\n<div class=\"fitxa\">Joan Francesc Mira<br \/>\n<em>Viatge al final del fred<\/em><br \/>\nBromera, Alzira, 1998<\/div>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquesta no deu ser, segurament, una de les obres m\u00e9s conegudes de la llarga traject\u00f2ria liter\u00e0ria de Joan Francesc Mira, i tanmateix aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb la seua qualitat. M\u00e9s aviat al contrari, acostumats com estem a mil i una novel\u00b7les de desenvolupament absolutament lineal, ensopits exercicis escolars de plantejament, nus i desenlla\u00e7, amb personatges de cart\u00f3-pedra o titelles incre\u00efbles que mouen els llavis per reproduir els discursos m\u00e9s inversemblants, <em>Viatge al final del fred<\/em> \u00e9s una novel\u00b7la que destaca, justament, per un domini del <em>tempo<\/em> i de la construcci\u00f3 narrativa realment remarcables.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Finalista del premi Sant Jordi de 1982, la novel\u00b7la va ser publicada inicialment el 1983, per\u00f2 en una versi\u00f3 m\u00e9s redu\u00efda; tant, que afectava la comprensi\u00f3 d\u2019una hist\u00f2ria tan complexa com la que s\u2019hi narra. Per aix\u00f2, aquesta versi\u00f3, publicada per Bromera el 1998, n\u2019esdev\u00e9 l\u2019edici\u00f3 definitiva, revisada per l\u2019autor des de la plena maduresa creativa per tal de refer tot all\u00f2 que va quedar escap\u00e7at en la primera i per afegir elements nous que ajuden a arrodonir-ne el conjunt. I el resultat \u00e9s una hist\u00f2ria que explica el viatge del metge Salvador Montull, exiliat a la Gran Bretanya despr\u00e9s de la Guerra d\u2019Espanya, des del port de Val\u00e8ncia fins a les muntanyes del nord del Pa\u00eds, per tal d\u2019ajudar un dels darrers grups de maquis que hi resten ocults perqu\u00e8 puguen fugir a Fran\u00e7a. Per\u00f2 al llarg de la narraci\u00f3, el lector anir\u00e0 intuint qui \u00e9s la dona que comanda l\u2019escamot, quina \u00e9s la transgressora relaci\u00f3 que els uneix, i tamb\u00e9 el presagi que el de Montull \u00e9s un viatge cap a un final tr\u00e0gic.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Amb una prosa de gran c\u00e0rrega po\u00e8tica, atenta al detall, que descabdella molt lentament l\u2019acci\u00f3 entre sentiments i records convulsos, del plantejament narratiu de Mira destaca, sobretot, la destresa per tal de bastir una complexa hist\u00f2ria a partir d\u2019un m\u00ednim d\u2019elements, amb una gran capacitat de condensaci\u00f3 i de suggesti\u00f3. Perqu\u00e8, a partir d\u2019un redu\u00eft fil argumental, l\u2019autor \u00e9s capa\u00e7 d\u2019obrir diferents l\u00ednies que abasten el passat, la vida actual i fins i tot presagien un futur desitjat i temut alhora: el retrobament amb la germana bessona. En aquest sentit, la descripci\u00f3 de l\u2019espai esdev\u00e9 fonamental, en servir de mecanisme del record, en engegar associacions d\u2019idees que introdueixen, dins del relat principal, retrospeccions constants que van completant-ne el sentit.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Al mateix temps, Mira aconsegueix de mantenir l\u2019inter\u00e9s del lector en anar dosificant la informaci\u00f3, mostrant les diferents peces del trencaclosques de manera progressiva, amb una tensi\u00f3 creixent, a partir d\u2019un complex joc de veus narratives i l\u2019alternan\u00e7a del punt de vista de cadascun dels dos germans, que va insinuant una atracci\u00f3 entre ells que depassa els l\u00edmits d\u2019all\u00f2 fraternal i en la qual hi ha un cert intercanvi dels rols tradicionals d\u2019home i dona. En definitiva, doncs, tota una demostraci\u00f3 de t\u00e8cnica narrativa al servei d\u2019una hist\u00f2ria de perdedors, de relacions prohibides, de temps dif\u00edcils.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Joan Francesc Mira Viatge al final del fred Bromera, Alzira, 1998 Aquesta no deu ser, segurament, una de les obres m\u00e9s conegudes de la llarga traject\u00f2ria liter\u00e0ria de Joan Francesc Mira, i tanmateix aix\u00f2 no t\u00e9 res a veure amb la seua qualitat. M\u00e9s aviat al contrari, acostumats com estem a mil i una novel\u00b7les&hellip;&nbsp;<a href=\"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/lilla\/viatge-al-final-del-fred\/\" rel=\"bookmark\">Llegiu m\u00e9s &raquo;<span class=\"screen-reader-text\">Final de trajecte<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":8136,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[30],"tags":[28,19,132,27],"class_list":["post-301","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-lilla","tag-bromera","tag-catala","tag-joan-francesc-mira","tag-novel-la"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/301","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=301"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/301\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":8139,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/301\/revisions\/8139"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/8136"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=301"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=301"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=301"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}