![\"Portada\"](\"http:\/\/www.perecalonge.com\/exlibris\/portades\/cardoso_delfi.jpg\" "\\"\\"")
<\/p>\n<\/p>\n
Sembla pertinent de referir el context en qu\u00e8 es va publicar originalment O Delfim<\/em>. Una data \u2013la de 1968\u2013 potser no imprescindible, per\u00f2 s\u00ed \u00fatil a l\u2019hora d\u2019encarar una novel\u00b7la que ha suposat un dels punts d\u2019inflexi\u00f3 de la narrativa portuguesa de les darreres d\u00e8cades. Perqu\u00e8 ajuda a entendre l\u2019innegable component d\u2019experimentaci\u00f3 formal que presenta, destinada a marcar dist\u00e0ncia amb la tradici\u00f3 neorealista vigent en aquell moment. I tamb\u00e9 a copsar l\u2019abast real del contingut, amb un discurs social i moral produ\u00eft quan a l\u2019Estado Novo<\/em> creat per Salazar li quedaven encara alguns anys de vida. De fet, El Delf\u00ed<\/em> sembla el producte d\u2019un autor preocupat per la manera d\u2019escriure la realitat que l\u2019envolta sense ser realista o neorealista; d\u2019elaborar un retrat prec\u00eds \u2013i no exempt de comprom\u00eds personal\u2013 d\u2019un moment hist\u00f2ric de crisi, sense rec\u00f3rrer ni al relat hist\u00f2ric a l\u2019\u00fas ni a les formes m\u00e9s visibles dels intel\u00b7lectuals engag\u00e9s<\/em> de l\u2019\u00e8poca. I aix\u00f2 explica en certa mesura la narrativa portuguesa posterior: explica, per entendre\u2019ns, les novel\u00b7les m\u00e9s interessants de Saramago<\/a> \u2013L\u2019any de la mort de Ricardo Reis<\/em>\u2013 o algunes de Lobo Antunes \u2013Exhortaci\u00f3 als cocodrils<\/em>\u2013, on es combina desmitificaci\u00f3 de la identitat lusitana, relat hist\u00f2ric i den\u00fancia social amb la recerca de noves formes narratives.<\/p>\n L\u2019argument parteix d\u2019un doble crim passional ocorregut al poble de Gafeira, i fa servir de fil conductor la figura d\u2019un escriptor que s\u2019hi trasllada amb la intenci\u00f3 de reconstruir el fets i escriure\u2019n la hist\u00f2ria. De fet, \u00e9s ell el narrador de la novel\u00b7la, erigit en un cronista de la realitat del poble que combina en el discurs el viatge actual amb els records d\u2019una estada anterior, i les converses que hi va tenir amb els tres protagonistes directes dels fets. Un triangle que t\u00e9 en un dels v\u00e8rtexs a Tom\u00e1s Manuel, conegut com l\u2019Enginyer o com El Delf\u00ed: el senyoret rural en vies d\u2019extinci\u00f3, l\u2019\u00faltim representant de la saga dels Palma Bravo, amos absoluts de Gafeira. I en els altres dos a l\u2019esposa, trobada morta en les aig\u00fces de l\u2019estany propietat de la fam\u00edlia \u2013omnipresent com a s\u00edmbol de poder\u2013, i al criat, a qui troben en el llit conjugal. El nucli central, per\u00f2, \u00e9s el retrat de Tom\u00e1s Manuel i, a partir d\u2019aquest, l\u2019aproximaci\u00f3 a la societat rural portuguesa de l\u2019\u00e8poca. El retrat del terratinent d\u00e8spota, masclista, bevedor. D\u2019un home que fuig, que s\u2019atrinxera en el f\u00e9u de senyor extemporani que se sap l\u2019\u00faltim i, per aquest motiu, desconfiat dels seus conciutadans. La imatge de la perviv\u00e8ncia \u2013tot i que en descomposici\u00f3\u2013 d\u2019una mentalitat medieval marcada pel paternalisme i pel sentiment de superioritat del senyor d\u2019aires encara feudals.<\/p>\n El plantejament aprofita elements de la novel\u00b7la polic\u00edaca per estructurar els diferents testimonis dels habitants del poble amb qui parla l\u2019escriptor, per\u00f2 tamb\u00e9 per mantenir un cert suspens al voltant del crim, i per all\u00f2 que t\u00e9 de retrat incomplet, ple de buits que el lector ha d\u2019omplir. Una combinaci\u00f3 de discursos en estil directe que d\u00f3na com a resultat una polifonia d\u2019identitats confoses, en desintegraci\u00f3, en conflicte; i amb l\u2019escriptor exercint de guia de l\u2019estrany viatge. Una realitat constru\u00efda a partir d\u2019imatges superposades, filtrades per alg\u00fa que les va descobrint al mateix temps que nosaltres, cosa que els atorga una certa distorsi\u00f3: el relativisme de punts de vista constantment creuats fins a produir un estrabisme<\/em> narratiu. I aix\u00f2 ajuda a atorgar a l\u2019obra un to al\u00b7leg\u00f2ric, de realitat concreta que vol apuntar cap a una altra de m\u00e9s abstracta, d\u2019an\u00e8cdota que aspira a categoria.<\/p>\n Al mateix temps, el narrador no s\u2019est\u00e0 d\u2019esguitar el discurs de reflexions sobre el proc\u00e9s creatiu de l\u2019obra que pret\u00e9n d\u2019escriure; i, m\u00e9s en general, sobre aquella recerca de noves vies d\u2019expressi\u00f3 de la realitat a qu\u00e8 al\u00b7lud\u00edem abans: \u201cEs queixi o no de la pretensi\u00f3 i dels vicis de la recuperaci\u00f3 hist\u00f2rica que hi ha en un Viatge al voltant de la Meva habitaci\u00f3, que protesti tan com vulgui contra la passi\u00f3 del no-res, del detall i contra el menyspreable gust de l\u2019anomenat present intemporal […] El poble s\u2019ha desenfocat, ha perdut punts de refer\u00e8ncia. Dues morts sobtades li han tallat el fil normal del temps i les veus que m\u2019hi lligaven s\u2019han anat distanciant, distanciant, cap a horitzons incre\u00efblement imprecisos\u201d. Hiperrealisme, ha estat la discutible etiqueta emprada en alguna ocasi\u00f3; en qualsevol cas, la manera m\u00e9s adient, potser, de mostrar un moment hist\u00f2ric conflictiu, de crisi, de canvis profunds.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" Jos\u00e9 Cardoso Pires El Delf\u00ed Traducci\u00f3 d\u2019Anna Cortils Munn\u00e9 Edicions del Salobre, Port de Pollen\u00e7a, 2008 Sembla pertinent de referir el context en qu\u00e8 es va publicar originalment O Delfim. Una data \u2013la de 1968\u2013 potser no imprescindible, per\u00f2 s\u00ed \u00fatil a l\u2019hora d\u2019encarar una novel\u00b7la que ha suposat un dels punts d\u2019inflexi\u00f3 de la… Llegiu m\u00e9s »La realitat \u00e9s una imatge desenfocada<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":720,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"neve_meta_sidebar":"","neve_meta_container":"","neve_meta_enable_content_width":"","neve_meta_content_width":0,"neve_meta_title_alignment":"","neve_meta_author_avatar":"","neve_post_elements_order":"","neve_meta_disable_header":"","neve_meta_disable_footer":"","neve_meta_disable_title":"","footnotes":""},"categories":[3],"tags":[5,4,27,6],"class_list":["post-3","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-posdata","tag-salobre","tag-jose-cardoso-pires","tag-novel-la","tag-portugues"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=3"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/3\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media\/720"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/perecalonge.com\/exlibris\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=3"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}